{"id":17250,"date":"2014-02-19T09:00:18","date_gmt":"2014-02-19T08:00:18","guid":{"rendered":"http:\/\/foment.itartech.com\/?p=17250"},"modified":"2016-12-04T14:05:41","modified_gmt":"2016-12-04T13:05:41","slug":"la-societat-destudis-economics-elabora-estudio-sistema-educativo-cataluna","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.foment.com\/es\/la-societat-destudis-economics-elabora-estudio-sistema-educativo-cataluna\/","title":{"rendered":"La Societat d\u2019Estudis Econ\u00f2mics elabora un estudio sobre el sistema educativo en Catalu\u00f1a"},"content":{"rendered":"

[vc_row][vc_column width=\u00bb1\/1″][vc_column_text]\u201c<\/strong>El sistema educatiu a Catalunya. Recuperar el prestigi social<\/strong><\/em> analitza,\u00a0<\/strong>en Catalu\u00f1a, la conexi\u00f3n entre educaci\u00f3n y empleo, una cuesti\u00f3n compleja y plenamente relevante\u00bb<\/strong>, detalla el presidente de la Societat d\u2019Estudis Econ\u00f2mics, Ramon Adell. Se trata del estudio que, con este t\u00edtulo, ha elaborado y publicado la Societat, fruto de un ciclo de jornadas de debate realizadas entre octubre de 2012 y mayo de 2013 y que cont\u00f3 con la participaci\u00f3n de Albert Aixal\u00e0, Sergi Biosca, Alba Caba\u00f1as, Agust\u00ed Colomines, Josep Ferrer Llop, Maria Dolors Giner, Salvador Guillermo, Enric\u00a0Roca, Manuel Rosillo y Joan Ridao.[\/vc_column_text]

<\/div>[\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column width=\u00bb1\/1″][vc_column_text]Pulsa la imagen para descarrgar el\u00a0estudio<\/strong><\/p>\n
<\/a><\/div>\n
\n
La coordinadora del estudio ha sido M. Carme Riera i Prunera quien, en el pre\u00e1mbulo del trabajo, asegura que la Societat ha querido poner \u00absobre la mesa uno de los temas m\u00e1s importantes para que una sociedad moderna y desarrollada siga adelante<\/strong> ( … ). El sistema educativo es esencial a la hora de que cualquier sociedad avance, pero a la vez no est\u00e1 exento de dificultades y, por ello, hay que profundizar y hacerlo con amplitud de miras y responsabilidad de pa\u00eds \u00ab<\/strong>. La Societat ha presentado los resultados del estudio a la consejera de Educaci\u00f3n, Irene Rigau, en el marco de un encuentro en el que, en la sede de Foment del Treball, han participado los miembros de la Societat, los participantes en las sesiones de trabajo que han dado lugar al estudio y la propia consejera.<\/div>\n

 <\/p>\n

El estudio, editado por Foment del Treball, aborda el an\u00e1lisis del modelo educativo y los actores que intervienen en el sistema. Asimismo, presta una atenci\u00f3n especial al modelo universitario y se pregunta sobre el peso que tienen y deben tener la emprendedur\u00eda y la innovaci\u00f3n en el sistema educativo . Como pone de manifiesto la introducci\u00f3n de este estudio, el debate sobre la educaci\u00f3n\u00abes un debate que ya hace mucho tiempo que dura y sobre \u00e9l se ha hablado e investigado ampliamente. De hecho, estudios anteriores<\/strong> ( … ) han puesto de manifiesto que el nivel de competencias adquiridas por los estudiantes est\u00e1 en general por debajo del nivel exigido en el trabajo. Y si el sector empresarial contin\u00faa quej\u00e1ndose de la mala formaci\u00f3n de los nuevos trabajadores que les llegan, resulta evidente que hay algo que no se ha analizado o no se ha terminado de hacer bien y sobre la que hay que incidir con m\u00e1s rotundidad y precisi\u00f3n\u00bb<\/strong>.<\/div>\n<\/div>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column width=\u00bb1\/1″]

<\/div>
\"\"La consejera Irene Rigau, el presidente de la Societat, Ramon Adell, i el presidente de Foment, Joaquim Gay de Montell\u00e0, han presidido el encuentro \u00a9 Foment del Treball<\/span><\/div>
<\/div>[\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column width=\u00bb1\/1″][vc_column_text]El estudio El sistema educatiu a Catalunya. Recuperar el prestigi social concluye con un compendio de las actuaciones, problemas y soluciones que el an\u00e1lisis ha detectado:<\/p>\n

ABC DE LES ACTUACIONS-PROBLEMES-SOLUCIONS<\/h3>\n

1 ACTITUD I MOTIVACI\u00d3<\/h3>\n

Superar la desafecci\u00f3 mitjan\u00e7ant est\u00edmuls de tot tipus tant als alumnes com al professorat.
\nAugmentar la implicaci\u00f3 dels alumnes. Creaci\u00f3 d\u2019un entorn estimulant i agradable. Implicar m\u00e9s la societat. Reconeixement dels qui ho fan b\u00e9.
\nCrear incentius per al professorat per fer activitats diferents. En funci\u00f3 dels resultats dels alumnes, participaci\u00f3 en activitats i projectes. Vincular m\u00e8rits, triennis, a activitats d\u2019innovaci\u00f3, participacions diverses, nous projectes plantejats…
\nEncomanar la il\u2022lusi\u00f3. Cal que creiem en all\u00f2 que fem i transmetre-ho.<\/p>\n

2 ADMINISTRACI\u00d3<\/h3>\n

Menor intervenci\u00f3. Independ\u00e8ncia del cicle pol\u00edtic. Evitar la c\u00e0rrega ideol\u00f2gica a les lleis educatives. Consens i pacte d\u2019estabilitat entre partits.
\nCol\u2022laboraci\u00f3 entre departaments d\u2019educaci\u00f3, universitat, ind\u00fastria i treball.
\nReducci\u00f3 burocr\u00e0tica: tr\u00e0mits, actuacions, canvis, convenis de pr\u00e0ctiques…
\nPlanificaci\u00f3 segons la singularitat del territori.
\nMillora del nivell d\u2019informaci\u00f3 i la difusi\u00f3 de les experi\u00e8ncies i centres d\u2019\u00e8xit.
\nPol\u00edtica universit\u00e0ria de cohesi\u00f3 del territori desencertada.
\nMajor coordinaci\u00f3 de les diferents etapes del sistema educatiu.<\/p>\n

3 CENTRES<\/h3>\n

Augmentar el nivell de descentralitzaci\u00f3 i autonomia pedag\u00f2gica i disciplinar. Professionalitzar i estabilitzar els equips docents i la direcci\u00f3. Intercanvis amb altres direccions (nacionals i internacionals).
\nMillora del reconeixement i la difusi\u00f3 de les accions exitoses.
\nTria del projecte educatiu i curricular adaptat a l\u2019alumnat i a la zona i entorn social on est\u00e0 ubicat el centre. Elaboraci\u00f3 del \u00abfull de ruta\u00bb de cada centre. Tria dels professors.
\nValoraci\u00f3 heterog\u00e8nia dels resultats en funci\u00f3 del nivell inicial i de l\u2019entorn de cada escola.<\/p>\n

4 CONTINGUTS<\/h3>\n

Reduir la pressi\u00f3 sobre els continguts. Cal que passem de centrar-nos a transmetre a centrar-nos a practicar. El coneixement tamb\u00e9 ha de deixar lloc a les habilitats. Ensenyar a saber, a pensar i a actuar.
\nReduir el grau de detall curricular.
\nAvaluar m\u00e9s que per continguts, per all\u00f2 que s\u2019ha apr\u00e8s: adquisici\u00f3 d\u2019habilitats i coneixements.
\nValorar els resultats de manera heterog\u00e8nia: en funci\u00f3 del nivell inicial i l\u2019entorn de cada escola.<\/p>\n

5 DIFUSI\u00d3<\/h3>\n

Donar a con\u00e8ixer les experi\u00e8ncies positives i exitoses, els canvis, les iniciatives que s\u2019estan duent a terme, els centres que ho fan, etc.
\nRecon\u00e8ixer les tasques de cada col\u2022lectiu.
\nRecon\u00e8ixer p\u00fablicament i expl\u00edcitament els centres amb bons resultats.
\nDifondre la despesa, els costos de desaprofitament, etc<\/p>\n

6 EMOCIONS. PAPER DESTACAT DINS DE L\u2019APRENENTATGE<\/h3>\n

Fomentar les capacitats emocionals i fer guanyar autoconfian\u00e7a a l\u2019alumne. Creure en l\u2019alumne per aprofitar al m\u00e0xim les seves capacitats.
\nFomentar expectatives positives als alumnes. Eliminar-los la idea que no poden fer determinades coses, refor\u00e7ant l\u2019autoestima. Ensenyar a aprendre del frac\u00e0s. Ensenyar-los a ser aut\u00f2noms.
\nEntendre els professors com a agents del canvi, fent que els alumnes creguin en el seu potencial i talent.
\nRefor\u00e7ar la seguretat individual.<\/p>\n

7 EMPRESA<\/h3>\n

Incrementar la implicaci\u00f3 i participaci\u00f3 en el sistema educatiu. Necessitat d\u2019una detecci\u00f3
\nm\u00e9s r\u00e0pida i sistem\u00e0tica de les necessitats de formaci\u00f3 dels treballadors. Millorar l\u2019explicitaci\u00f3 de la demanda i la comunicaci\u00f3 amb l\u2019Administraci\u00f3.
\nManca de participaci\u00f3 en les decisions estrat\u00e8giques del pa\u00eds. Manca d\u2019ambici\u00f3 i de visi\u00f3 a llarg termini. Millora del coneixement del que es pot fer la universitat (formaci\u00f3, recerca).
\nParticipaci\u00f3 en l\u2019oferta formativa, especialment la formaci\u00f3 professional.
\nEspecial atenci\u00f3 i paper de les PIMEs.
\nTesis realitzades parcialment a les empreses. Treballs de fi de grau i tesis doctorals que tractin
\ntem\u00e0tiques pr\u00f2pies de la realitat econ\u00f2mica i empresarial del pa\u00eds.<\/p>\n

8 ENTORN SOCIAL<\/h3>\n

Incrementar la pres\u00e8ncia als mitjans i difusi\u00f3 a la xarxa. Cal que els diferents aspectes educatius tinguin m\u00e9s visibilitat.
\nIncrementar la consideraci\u00f3 social de l\u2019educaci\u00f3 i dels professionals.
\nAugmentar la relaci\u00f3 escola-societat. Refor\u00e7ar la figura de l\u2019emprenedor\/empresari.
\nRevaluar el llenguatge empobrit per l\u2019excessiva simplificaci\u00f3. Necessitat de recuperar debats a prime time.<\/p>\n

9 EXCEL\u2022L\u00c8NCIA<\/h3>\n

Institucionalitzaci\u00f3 i reconeixement p\u00fablic de la feina ben feta i l\u2019excel\u2022l\u00e8ncia. Introducci\u00f3d\u2019incentius per potenciar-la. Fixaci\u00f3 d\u2019objectius de m\u00e0xim \u00e8xit educatiu, no pas de m\u00ednims.
\nImplementar la manera que facilitin l\u2019excel\u2022l\u00e8ncia. Amb l\u2019actual sistema resulta molt dif\u00edcil excel\u2022lir.<\/p>\n

10 FINAN\u00c7AMENT<\/h3>\n

Vinculaci\u00f3 parcial del finan\u00e7ament als resultats obtinguts.
\nEscoles: incentius i millora del finan\u00e7ament en funci\u00f3 de l\u2019acompliment dels objectius plantejats per als alumnes (avaluaci\u00f3 externa depenent dels objectius de cada centre).
\nMillorar el seguiment dels recursos assignats a cada centre.
\nCrear incentius a la universitat en funci\u00f3 del grau d\u2019inserci\u00f3 laboral, del grau d\u2019adequaci\u00f3 dels estudis a la feina que es desenvolupa, de la internacionalitzaci\u00f3, etc.
\nCompartir les despeses de R+D+i amb les empreses.
\nEstablir m\u00e9s contacte amb el teixit empresarial.<\/p>\n

11 FORMACI\u00d3 PROFESSIONAL<\/h3>\n

Revaloritzar-la i posar-la al nivell de la resta de pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea. Difusi\u00f3 del valor i la import\u00e0ncia a nivell de les escoles (xerrades, orientaci\u00f3, etc.) i a nivell dels mitjans de comunicaci\u00f3. Incrementar el percentatge de poblaci\u00f3 activa amb un nivell de formaci\u00f3 professional mitjana i superior.
\nElaboraci\u00f3 dels continguts dels plans d\u2019estudi a nivell sectorial (empreses); organitzaci\u00f3 a nivell intersectorial; i gesti\u00f3 a nivell de centres.
\nRespostes m\u00e9s r\u00e0pides a necessitats puntuals.
\nNecessitat de m\u00e9s independ\u00e8ncia de la resta del sistema educatiu.
\nEstades del professorat a empreses per posar-se al dia.<\/p>\n

12 FORMACI\u00d3 DEL PROFESSORAT<\/h3>\n

Sistema de pr\u00e0ctiques despr\u00e9s del m\u00e0ster per als professors de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria.
\nElevats coneixements curriculars i pedag\u00f2gics. Increment del nivell d\u2019exig\u00e8ncia.<\/p>\n

13 FAM\u00cdLIA<\/h3>\n

Incrementar la relaci\u00f3 fam\u00edlia-centre escolar. Fomentar els programes fam\u00edlia-escola.
\nAtenci\u00f3 al consum cultural. Refor\u00e7 de la lectura.
\nIncrement de la qualitat i del temps dedicat als nens.
\nImplicaci\u00f3 i foment dels valors. Responsabilitat en l\u2019educaci\u00f3 dels nens i joves.<\/p>\n

14 GOVERNAN\u00c7A UNIVERSIT\u00c0RIA<\/h3>\n

Certa descentralitzaci\u00f3 de les decisions. Incrementar la flexibilitzaci\u00f3 de les estructures i reglaments. M\u00e9s independ\u00e8ncia de l\u2019Administraci\u00f3. Augmentar la professionalitzaci\u00f3 de la gesti\u00f3.
\nRedefinici\u00f3 de les funcions de la junta de govern i del consell social. El consell social ha de posar en contacte la universitat amb les empreses i facilitar l\u2019obtenci\u00f3 de finan\u00e7ament extern.
\nPres\u00e8ncia de membres i supervisors externs. Major exig\u00e8ncia en el retiment de comptes.
\nIncrement de la transpar\u00e8ncia. Agilitat en la presa de decisions.<\/p>\n

15 HABILITATS<\/h3>\n

Desenvolupar les habilitats b\u00e0siques. Nom\u00e9s despr\u00e9s vindran les secund\u00e0ries.
\nSaber triar b\u00e9 les compet\u00e8ncies i les actituds a potenciar: iniciativa, creativitat, autonomia, emprenedoria, etc. i trobar incentius per potenciar-les i refor\u00e7ar-les.<\/p>\n

16 IDIOMES<\/h3>\n

Metodologia d\u2019ensenyament m\u00e9s aplicada.
\nIntroducci\u00f3 d\u2019assignatures en angl\u00e8s amb professors amb molt bon domini de la llengua.<\/p>\n

17 JOC I EXPERIMENTACI\u00d3. TREBALL EN EQUIP<\/h3>\n

L\u2019aprenentatge en el m\u00f3n actual s\u2019ha d\u2019assolir basant-se en experimentar, provar, etc. en veure com es fa, m\u00e9s que en un mer aprenentatge te\u00f2ric.
\nEls alumnes han de fer m\u00e9s activitats conjuntes d\u2019aprenentatge. L\u2019ensenyament est\u00e0 excessivament focalitzat en els coneixements. Cal reduir la pressi\u00f3 sobre els continguts i focalitzar-nos m\u00e9s en l\u2019experimentaci\u00f3 i la pr\u00e0ctica.<\/p>\n

18 LABORALITZACI\u00d3 DEL PROFESSORAT<\/h3>\n

Repensar un cert nivell de desfuncionaritzaci\u00f3 del professorat.
\nNou estatut del funcionariat.<\/p>\n

19 LLENGUATGE: CONSOLIDACI\u00d3 DE LA LECTURA I LA PARLA<\/h3>\n

Cal posar atenci\u00f3 al d\u00e8ficit d\u2019expressi\u00f3 de bona part dels estudiants, fomentant la lectura i dedicant m\u00e9s temps a l\u2019escriptura i a l\u2019expressi\u00f3 oral.
\nIntroducci\u00f3 de l\u2019orat\u00f2ria: debats, presentacions, etc.<\/p>\n

20 MESTRES I PROFESSORS<\/h3>\n

El mestre com a facilitador. Els continguts s\u00f3n arreu i per tant la seva tasca no \u00e9s transmetre coneixements, sin\u00f3 facilitar l\u2019aprenentatge.
\nM\u00e9s capacitat de canvi i adaptaci\u00f3; implementaci\u00f3 de novetats i activitats. Treball en equip: corporatiu i col\u2022laboratiu.
\nElevat grau de proactivitat: implicaci\u00f3 en el sistema educatiu.
\nReducci\u00f3 de les dificultats per implementar novetats, innovacions, etc. especialment de proced\u00e8ncia interna. Els professors han de col\u2022laborar en el disseny de les estrat\u00e8gies d\u2019actuaci\u00f3 i cal proporcionar-los incentius per fer-ho.<\/p>\n

21 OCUPABILITAT<\/h3>\n

Manca d\u2019absorci\u00f3 dels graduats per part del sistema.
\nManca d\u2019encaix entre all\u00f2 que s\u2019estudia i el que l\u2019empresa demana: \u00abparadoxa de l\u2019ocupaci\u00f3<\/p>\n

22 ORIENTACI\u00d3 I ATENCI\u00d3 PERSONALITZADA<\/h3>\n

Personal, acad\u00e8mica, professional, especialment a partir de tercer de l\u2019ESO.
\nProfessionals especialment preparats que s\u2019hi dediquin. Incrementar l\u2019atenci\u00f3 individualitzada a nens i joves amb dificultats de seguiment i als que tenen m\u00e9s aptituds.
\nDestinar-hi m\u00e9s recursos econ\u00f2mics i personals.<\/p>\n

23 OFICIS I PROFESSIONS<\/h3>\n

Necessitat de potenciar-los durant tot el sistema educatiu, fomentant-los en les primeres etapes de l\u2019ESO i adequar-los constantment a les necessitats canviants de la societat.<\/p>\n

24 PROFESSORAT UNIVERSITARI<\/h3>\n

Establiment de vincles amb l\u2019empresa: estades a les empreses pre i postdoctorals.
\nIncrement del reciclatge del professorat. Canvi del sistema d\u2019incentius pel professorat: materials versus intel\u2022lectuals. Excessiva especialitzaci\u00f3.
\nNecessitat de millora en la formaci\u00f3 pedag\u00f2gica i general. Increment de la motivaci\u00f3 docent.
\nElaboraci\u00f3 dels programes per part del catedr\u00e0tic. Seguiment, tutoritzaci\u00f3 i assessorament per part dels catedr\u00e0tics i professors s\u00e8niors dels professors novells.
\nEstades de reciclatge en empreses.<\/p>\n

25 RECERCA<\/h3>\n

A nivell universitari per\u00f2 tamb\u00e9 a nivell escolar.
\nCooperaci\u00f3 entre universitats i centres de recerca amb l\u2019empresa privada. Generaci\u00f3 de sinergies. Cal que es comparteixin despeses amb el teixit empresarial.<\/p>\n

26 SELECCI\u00d3 DEL PROFESSORAT<\/h3>\n

Canvi en l\u2019acc\u00e9s i avaluaci\u00f3 del funcionariat. Increment de la nota de tall. M\u00e8rits basats en coneixements, capacitats, aptituds i actituds m\u00e9s que en l\u2019antiguitat.
\nAtreure i seleccionar els millors de cada \u00e0rea. Avaluaci\u00f3 pr\u00e8via de compet\u00e8ncies b\u00e0siques: escriptura, expressi\u00f3 oral, etc.<\/p>\n

27 SEGMENTACI\u00d3 I PERSONALITZACI\u00d3<\/h3>\n

Agrupaci\u00f3 homog\u00e8nia per projectes, motivacions, interessos.
\nPaper de la neuroci\u00e8ncia en l\u2019aprenentatge: acomodar ritme i processos a cada individu.
\nPersonalitzaci\u00f3 de curr\u00edculums en funci\u00f3 de les motivacions i les habilitats personals.
\nRecursos i incentius per als alumnes diferenciats.
\nDiferenciaci\u00f3 de curr\u00edculums. Diversificaci\u00f3 d\u2019itineraris (amb l\u2019ajuda de les TIC).<\/p>\n

28 SISTEMA D\u2019APRENENTATGE D\u2019ALTERNAN\u00c7A TENDINT AL DUAL<\/h3>\n

Pr\u00e0ctiques a empreses. Incrementar l\u2019aprenentatge dual: classes te\u00f2riques i tallers a empreses, dins del sistema dual de formaci\u00f3 professional.
\nProgrames-tallers conjunts amb empreses. Major implicaci\u00f3 del teixit empresarial.<\/p>\n

29 TECNOLOGIA<\/h3>\n

Eina per adquirir destreses i habilitats, que no estigui buida de continguts. Introducci\u00f3 de les TIC amb prou planificaci\u00f3 i coneixement per part dels professors.
\nPaper destacat en la personalitzaci\u00f3 del ritme i dels continguts.<\/p>\n

30 UNIVERSITAT<\/h3>\n

Formar per actuar i emprendre. Millor reconeixement de la doc\u00e8ncia.
\nNoves carreres docents heterog\u00e8nies que superin l\u2019homogene\u00eftzaci\u00f3.
\nExcessiva orientaci\u00f3 cap a l\u2019ocupaci\u00f3? Aliena a les necessitats de la societat?
\nBarreja entre disciplines b\u00e0siques i professions. Manca de col\u2022laboraci\u00f3 amb l\u2019empresa privada.
\nPocs alumnes en ensenyaments cient\u00edfics: trobar incentius per incrementar-los.
\nMapa de titulacions amb excessives duplicitats. Proliferaci\u00f3 excessiva d\u2019estudis: dispersi\u00f3 i desaprofitament de recursos.
\nPol\u00edtica d\u2019especialitzaci\u00f3 i competici\u00f3 internacional, no a nivell nacional. Fer nivells de facultats per catalogaci\u00f3 i r\u00e0nquings en cas que en tinguem diverses i no hi hagi flexibilitat pels canvis.
\nNoves titulacions. Aules virtuals. Millora del retiment de comptes.
\nExcessivament allunyada dels debats socials.<\/p>\n

31 VALORS: REFOR\u00c7AR-LOS<\/h3>\n

Formar ciutadans savis i cr\u00edtics, que valorin l\u2019esfor\u00e7 i no es perdin en la immediatesa.
\nRefor\u00e7ar molt especialment l\u2019exig\u00e8ncia, la responsabilitat i l\u2019esfor\u00e7.
\nFormar per saber aprendre, saber pensar i saber actuar[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column width=\u00bb1\/1″]

<\/div>Descarga la noticia en PDF<\/a>[\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n<\/section>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

[vc_row][vc_column width=\u00bb1\/1″][vc_column_text]\u201cEl sistema educatiu a Catalunya. Recuperar el prestigi social analitza,\u00a0en Catalu\u00f1a, la conexi\u00f3n entre educaci\u00f3n y empleo, una cuesti\u00f3n compleja y plenamente relevante\u00bb, detalla el presidente de la Societat d\u2019Estudis Econ\u00f2mics, Ramon Adell. Se trata del estudio que, con este t\u00edtulo, ha elaborado y publicado la Societat, fruto de un ciclo de jornadas de debate realizadas entre octubre de 2012 y mayo de 2013 y que cont\u00f3 con la participaci\u00f3n de Albert Aixal\u00e0, Sergi Biosca, Alba Caba\u00f1as, Agust\u00ed Colomines, Josep Ferrer Llop, Maria Dolors Giner, Salvador Guillermo, Enric\u00a0Roca, Manuel Rosillo y Joan Ridao.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column width=\u00bb1\/1″][vc_column_text]Pulsa la imagen para descarrgar el\u00a0estudio La coordinadora del estudio ha sido M. Carme Riera i Prunera quien, en el pre\u00e1mbulo del trabajo, asegura que la Societat ha querido poner \u00absobre la mesa uno de los temas m\u00e1s importantes para que una sociedad moderna y desarrollada siga adelante ( … ). El sistema educativo es esencial a la hora de que cualquier sociedad avance, pero a la vez no est\u00e1 exento de dificultades y, por ello, hay que profundizar y hacerlo con amplitud de miras y responsabilidad de pa\u00eds \u00ab. La Societat ha presentado los resultados del estudio a la consejera de Educaci\u00f3n, Irene Rigau, en […]<\/p>\n","protected":false},"author":24,"featured_media":18427,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[113],"tags":[],"acf":[],"wps_subtitle":"La endidad presenta a la consejera de Educaci\u00f3n, Irene Rigau, el trabajo titulado El sistema educatiu a Catalunya. Recuperar el prestigi social","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17250"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/24"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17250"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17250\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/18427"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17250"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17250"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17250"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}