Les empreses catalanes estan al dia en mat\u00e8ria de riscos laborals?<\/strong><\/p>\nEn els \u00faltims 20 anys, els empresaris han hagut d\u2019adaptar-se a diversos canvis econ\u00f2mics i socials que estan transformant el m\u00f3n del treball i que, a vegades, han tingut efectes significatius sobre la seguretat i salut en el treball.<\/p>\n
Les empreses, per a adaptar-se a aquesta nova realitat, han pres consci\u00e8ncia que el lideratge en el mercat no pot separar-se de la integraci\u00f3 de la prevenci\u00f3 de riscos laborals en la gesti\u00f3 di\u00e0ria de les organitzacions.<\/p>\n
El principal canvi cultural de les empreses en mat\u00e8ria preventiva s\u2019ha reflectit en una major sensibilitzaci\u00f3 respecte a que l\u2019adopci\u00f3 de mesures preventives redunda en un increment de la productivitat i en una major qualitat de l\u2019ocupaci\u00f3.<\/p>\n
Les organitzacions han constatat que les inversions realitzades en prevenci\u00f3 de riscos laborals, es tradueixen en un estalvi de costos (sancions, indemnitzacions, costos derivats de la reparaci\u00f3 dels danys, etc.) i en un increment del rendiment, l\u2019efic\u00e0cia i la competitivitat de l\u2019empresa.<\/p>\n
Aquest canvi de cultura preventiva de les organitzacions, s\u2019ha materialitzat en una\u00a0progressiva i sostinguda reducci\u00f3 de la sinistralitat laboral<\/strong>. La incid\u00e8ncia d\u2019accidents de treball en jornada de treball ha disminu\u00eft progressivament des de l\u2019any 2008. En general, en tot el per\u00edode, la disminuci\u00f3 s\u2019ha produ\u00eft en les tres catalogacions de gravetat: l\u2019\u00edndex d\u2019incid\u00e8ncia dels accidents greus ha disminu\u00eft un 60%, els mortals un 50% i els lleus un 45%.<\/p>\nLes dades posen de manifest que durant el transcurs d\u2019aquests anys, els entorns de treball segurs s\u2019han arrelat fermament en el conjunt del teixit productiu i han passat a formar part de l\u2019estrat\u00e8gia empresarial, consolidant-se un profund canvi de cultura de les organitzacions en mat\u00e8ria de seguretat i salut laboral.<\/p>\n
Les empreses inverteixen suficient en prevenci\u00f3 de riscos?<\/strong><\/p>\nParlar de sufici\u00e8ncia de recursos mentre es continu\u00efn produint accidents de treball per falta de mesures de seguretat resultaria bastant paradoxal. No obstant aix\u00f2, considero que les empreses han fet i continuen fent grans esfor\u00e7os a mantenir i fins i tot incrementar les seves inversions en aquesta mat\u00e8ria, encara que les inversions no cal valorar-les simplement per la quantitat invertida sin\u00f3 per la seva efic\u00e0cia i tamb\u00e9 per la seva efici\u00e8ncia. Encara que pugui semblar contradictori, fer b\u00e9 les coses en prevenci\u00f3 de riscos laborals, integrant la prevenci\u00f3 en la gesti\u00f3 de l\u2019empresa, pot suposar una disminuci\u00f3 de les inversions.<\/p>\n
Com s\u2019han adaptat les empreses en mat\u00e8ria de riscos laborals durant la pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\nDes de l\u2019inici d\u2019aquesta crisi sanit\u00e0ria, les empreses i especialment els seus serveis de prevenci\u00f3 de riscos laborals han estat cridats a cooperar amb les autoritats sanit\u00e0ries, adaptant la seva activitat i recomanacions amb l\u2019objectiu general de limitar els contagis de SARS-CoV-2. Durant tot aquest per\u00edode\u00a0les empreses han fet un important esfor\u00e7<\/strong>\u00a0per donar resposta a aquesta crida a la cooperaci\u00f3, arribant fins i tot, moltes d\u2019elles a modificar les seves estructures i processos productius per a donar resposta a la falta d\u2019equips, material sanitari i equips de protecci\u00f3 que sofria el nostre sistema sanitari davant el col\u00b7lapse pel pic de contagis per coronavirus.<\/p>\nLes empreses han assumit i demostrat la seva\u00a0capacitat solid\u00e0ria i de conjuminar voluntats<\/strong>\u00a0per intentar sortir d\u2019aquesta crisi el m\u00e9s aviat possible. De fet, les empreses que en tot moment han continuat prestant serveis declarats com a essencials, han fet un doble esfor\u00e7, d\u2019una banda per mantenir aquesta activitat, considerada essencial per al nostre dia a dia i, per un altre, per continuar vetllant per la seguretat i la salut dels seus treballadors, a trav\u00e9s de la implantaci\u00f3 de les pautes i recomanacions formulades per les autoritats sanit\u00e0ries, que s\u2019han anat succeint i actualitzant de manera urgent i precipitada.<\/p>\nGr\u00e0cies a la implicaci\u00f3 i esfor\u00e7os de les empreses en la implantaci\u00f3 d\u2019aquestes mesures, el n\u00famero de brots (agrupaci\u00f3 de 3 o m\u00e9s casos amb infecci\u00f3 activa en els que s\u2019ha establert un vincle epidemiol\u00f2gic) que es produeixen en els centres de treball \u00e9s molt menor que el n\u00famero de brots que es produeixen en l\u2019\u00e0mbit social i familiar.<\/p>\n
Les empreses han invertit molts recursos en l\u2019adopci\u00f3 d\u2019aquestes mesures preventives. Els costos que han de suportar s\u00f3n molt elevats, pel fet que aquesta situaci\u00f3 s\u2019est\u00e0 prolongant en el temps i el dif\u00edcil control dels brots epid\u00e8mics i especialment si es t\u00e9 en compte la delicada situaci\u00f3 econ\u00f2mica en la que es troben moltes d\u2019elles.<\/p>\n
Per aquest motiu, des de l\u2019OPRL de Foment hem desenvolupament un estudi que s\u2019ha elaborat mitjan\u00e7ant un q\u00fcestionari que han resp\u00f2s 152 empreses amb domicili, seu social, delegacions o centres de treball ubicats a Catalunya i que posa de manifest els esfor\u00e7os realitzats per les empreses per al desenvolupament segur de l\u2019activitat econ\u00f2mica i la prevenci\u00f3 del contagi.<\/p>\n
El coronavirus ha accelerat la implantaci\u00f3 del teletreball. Quins factors cal tenir en compte per mantenir la salut laboral treballant des de casa?<\/strong><\/p>\nEfectivament, la situaci\u00f3 ha accelerat la implantaci\u00f3 d\u2019un teletreball que en moltes ocasions ha sigut precipitat, improvisat i obligatori per la conjuntura que estem vivint. Ara b\u00e9, hem de distingir aquesta situaci\u00f3 excepcional que, gr\u00e0cies a la bona predisposici\u00f3 d\u2019empreses i persones treballadores, ha servit per donar continu\u00eftat a moltes activitats productives, del que veritablement es el teletreball i per al que recentment disposem d\u2019un nou marc normatiu on es regula aquesta modalitat de treball mitjan\u00e7ant el Reial decret llei 28\/2020, de 22 de setembre, de treball a dist\u00e0ncia.<\/p>\n
Per tant, les empreses que vulguin mantenir aquesta modalitat de treball hauran d\u2019estudiar els factors de risc espec\u00edfics i realitzar les seves preceptives avaluacions de riscos laborals derivats del teletreball en les que els riscos ergon\u00f2mics i psicosocials tindran una major prevalen\u00e7a.<\/p>\n
Resulta clau que, donat que en aquesta norma el legislador no ha fet cap esment espec\u00edfic a la qualificaci\u00f3 d\u2019accident de treball en el treball a dist\u00e0ncia, quanta m\u00e9s informaci\u00f3 disposi l\u2019empresari millor podr\u00e0 garantir la seguretat dels seus treballadors, delimitar el seu \u00e0mbit de responsabilitat i delimitar la presumpci\u00f3 de laboralitat en cas d\u2019accident.<\/p>\n
La digitalitzaci\u00f3 i la innovaci\u00f3 constant de les empreses tenen tamb\u00e9 un efecte en la prevenci\u00f3 de riscos?<\/strong><\/p>\nLes noves eines tecnol\u00f2giques estan ampliant els canals d\u2019informaci\u00f3 i comunicaci\u00f3 disponibles, la interacci\u00f3 entre equips i el treball col\u00b7laboratiu, permetent l\u2019aprenentatge interactiu i l\u2019aprofitament dels recursos amb major efici\u00e8ncia. Les Tecnologies de la Informaci\u00f3 i la Comunicaci\u00f3 (TIC) estan produint un canvi de paradigma en les formes de treball i la revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica est\u00e0 transformant la societat del segle XXI, d\u2019igual forma que la revoluci\u00f3 industrial va modificar la societat del segle XIX.<\/p>\n
La prevenci\u00f3 de riscos laborals no ha de romandre al marge d\u2019aquesta revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica i les organitzacions han d\u2019adaptar-se a aquest nou desafiament i aprofitar les oportunitats que ofereixen les TIC per a perfeccionar la gesti\u00f3 preventiva.<\/p>\n
La utilitzaci\u00f3 de les Tecnologies de la Informaci\u00f3 i la Comunicaci\u00f3 ofereixen m\u00faltiples\u00a0oportunitats per a optimitzar la utilitzaci\u00f3 de recursos amb major efic\u00e0cia i efici\u00e8ncia<\/strong>. Aspectes relacionats amb la coordinaci\u00f3 d\u2019activitats empresarials, la vigil\u00e0ncia de la salut, la gesti\u00f3 de dades usades en el Big Data relatius a la seguretat i salut dels treballadors, etc. poden ser susceptibles d\u2019optimitzaci\u00f3 mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas de TIC\u2019s. Per\u00f2 hem de tenir en consideraci\u00f3 que malgrat disposar de la tecnologia i el programari necessari per a gestionar les dades recopilades i per a realitzar el tractament estad\u00edstic de les dades obtingudes en mat\u00e8ria de seguretat i salut laboral, existeixen barreres legals que impedeixen la correcta compilaci\u00f3 i an\u00e0lisi de la informaci\u00f3 obtinguda, que \u00e9s necessari modificar si es vol optimitzar la utilitzaci\u00f3 d\u2019aquests recursos.<\/p>\nD\u2019altra banda, tamb\u00e9 hem de tenir en compte que els riscos emergents als quals ens enfrontem vindran determinats per l\u2019evoluci\u00f3 de les nanotecnologies, l\u2019envelliment de la poblaci\u00f3, les noves tecnologies de la informaci\u00f3, etc. i que els riscos de seguretat i higiene industrial es veuran for\u00e7osament redu\u00efts per la substituci\u00f3 d\u2019un parc de maquin\u00e0ria molt m\u00e9s segur, aix\u00ed com per l\u2019automatitzaci\u00f3 de molts processos productius, considero que ens trobarem amb una major prevalen\u00e7a de riscos relacionats amb els trastorns musculoesquel\u00e8tics i psicosocials.<\/p>\n
Tenint en compte que els factors de risc que els generen s\u00f3n molt m\u00e9s complexos, ja que el nombre de variables que poden originar-los \u00e9s elevat i la determinaci\u00f3 del grau de predomini d\u2019aspectes relacionats amb l\u2019esfera individual o personal del treballador enfront del grau d\u2019influ\u00e8ncia de les condicions de treball resulta molt complexa, em fa pensar que el futur de la recerca i de les actuacions en mat\u00e8ria de seguretat i salut laboral aniran encaminades a la inclusi\u00f3 d\u2019estrat\u00e8gies molt m\u00e9s hol\u00edstiques que aniran m\u00e9s enll\u00e0 del mer control de les condicions materials de treball, incorporant la promoci\u00f3 d\u2019h\u00e0bits saludables, aix\u00ed com, millorant les condicions per a aconseguir l\u2019adaptaci\u00f3 dels llocs de treball a les caracter\u00edstiques de les persones treballadores.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Amb l\u2019objectiu de donar a con\u00e8ixer la tasca de les diferents \u00e0rees de Foment del Treball, des de la revista \u201cF de Foment i Fepime\u201d us aproparem de primera m\u00e0 la feina que es fa des de l\u2019entitat a trav\u00e9s d\u2019entrevistes amb els professionals que lideren cada \u00e0mbit. Comencem conversant amb el Director de l\u2019Oficina de Riscos Laborals de Foment el Treball, C\u00e9sar S\u00e1nchez. Quina \u00e9s la tasca principal de l\u2019Oficina de Prevenci\u00f3 de Riscos Laborals (OPRL)? Els eixos centrals de l\u2019actuaci\u00f3 de la OPRL s\u2019articulen en un servei d\u2019assessorament t\u00e8cnic en mat\u00e8ria de prevenci\u00f3 de riscos laborals, en l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019eines preventives que faciliten la integraci\u00f3 preventiva en la gesti\u00f3 de la seguretat i salut laboral, en un conjunt d\u2019activitats d\u2019informaci\u00f3 que desenvolupen temes d\u2019actualitat i que permeten adquirir nous coneixements per a la millora de la seguretat i salut laboral, aix\u00ed com en el foment i incentivaci\u00f3 de \u201cbones pr\u00e0ctiques preventives\u201d que serveixin com a exemple motivador per a altres empreses. D\u2019altra banda, des de l\u2019OPRL tamb\u00e9 desenvolupem una important tasca representant Foment i els interessos de les empreses en mat\u00e8ria de prevenci\u00f3 de riscos laborals en els diferents \u00f2rgans de participaci\u00f3 institucional existents a nivell estatal, auton\u00f2mic i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":182935,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[8406],"tags":[5668],"acf":[],"wps_subtitle":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/182939"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=182939"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/182939\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":182941,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/182939\/revisions\/182941"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/182935"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=182939"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=182939"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=182939"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}