{"id":183365,"date":"2021-04-22T11:57:13","date_gmt":"2021-04-22T09:57:13","guid":{"rendered":"https:\/\/www.foment.com\/?p=183365"},"modified":"2024-05-19T11:57:25","modified_gmt":"2024-05-19T09:57:25","slug":"i3-accidents-zero-o-visio-zero","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.foment.com\/es\/i3-accidents-zero-o-visio-zero\/","title":{"rendered":"I+3: Accidents Zero o Visi\u00f3 Zero?"},"content":{"rendered":"

L\u2019empresa\u00a0i + 3<\/a>\u00a0\u00e9s una consultoria especialitzada en cultura preventiva que ha estat pionera a introduir l\u2019enfocament \u201cVisi\u00f3 Zero\u201d (VZ) a l\u2019Estat Espanyol: \u201cDes que en 2016 vam entrar en contacte amb Pete Kynes, investigador dan\u00e8s del National Research Centre for the Working Environment i un dels principals impulsors de VZ a Europa, ens v\u00e0rem convertir en uns entusiastes propagadors d\u2019aquesta nova filosofia que hem resumit amb una idea:\u00a0prevenci\u00f3-amb-sentit<\/strong>\u201c. Una \u201cGuia de Orientaci\u00f3n Visi\u00f3n Zero<\/a>\u201c, editada per l\u2019associaci\u00f3 PRL Innovaci\u00f3 i liderada per i +3, n\u2019\u00e9s una mostra del paper protagonista de la consultora en aquest camp d\u2019innovaci\u00f3.<\/p>\n

Parlem de l\u2019enfocament VZ i del que suposa per a la cultura preventiva amb Salvador Carmona F\u00e1lder, director de i+3, i amb Loly Fern\u00e1ndez Carou, responsable de projectes per a Catalunya.<\/p>\n

Salvador Carmona (SC):<\/strong>\u00a0La proposta VZ \u00e9s una proposta originalment acad\u00e8mica. Investigadors holandesos i n\u00f2rdics analitzen l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019empreses amb programes \u201cAccidents Zero\u201d i arriben a la conclusi\u00f3 que els millors resultats corresponen a aquelles empreses que, en lloc de centrar-se en la comptabilitat dels accidents, posen en marxa sistemes de gesti\u00f3 del comprom\u00eds. O sigui que, paradoxalment, els millors resultats de \u201cAccidents Zero\u201d s\u2019obtenen en deixar d\u2019obsessionar-se amb el zero.<\/p>\n

Loly Fern\u00e1ndez (LF)<\/strong>: Aquesta \u00e9s la clau. Canviar la gesti\u00f3 de la seguretat per la gesti\u00f3 del comprom\u00eds. L\u2019enfocament VZ posa en valor l\u2019esfor\u00e7 col\u00b7lectiu en prevenci\u00f3 i no nom\u00e9s els resultats. En la nostra experi\u00e8ncia aix\u00f2 ha resultat molt atractiu per a empreses que s\u2019hi troben estancades, sense saber com seguir avan\u00e7ant m\u00e9s enll\u00e0 del compliment legal. Per\u00f2 fins i tot empreses amb bons sistemes de prevenci\u00f3 i bons resultats, han vist en VZ una garantia per mantenir-se aix\u00ed en el temps, mitjan\u00e7ant l\u2019aprenentatge dels errors i la superaci\u00f3 de la cultura del clatellot.<\/p>\n

\u00bfQu\u00e8 aporta de nou l\u2019enfocament VZ?<\/strong><\/p>\n

SC:<\/strong>\u00a0En primer lloc, fer pal\u00e8s que un sistema preventiu que no tingui en compte que les persones cometen errors, mai no funcionar\u00e0 perqu\u00e8 l\u2019error \u00e9s part de la condici\u00f3 humana. El que es proposa des de VZ \u00e9s de gestionar l\u2019error per a que no lesioni la integritat de les persones. D\u2019aix\u00f2 se\u2019n diu seguretat. I a continuaci\u00f3, jo diria que l\u2019error est\u00e0 per aprendre, no per castigar. Aquesta \u00e9s per a mi la principal difer\u00e8ncia amb la visi\u00f3 tradicional. Rebutjar la idea que l\u2019error \u00e9s sempre un indicador de qu\u00e8 la gent no est\u00e0 compromesa. Aix\u00f2 no \u00e9s veritat.<\/p>\n

LF:<\/strong>\u00a0En l\u2019enfocament tradicional es considera que les persones s\u00f3n un problema que cal controlar. Des de VZ es considera que les persones no s\u00f3n el problema, s\u00f3n la soluci\u00f3. Quan m\u00e9s capacitat de decisi\u00f3 es d\u00f3na a la persona per a fer el seu treball, m\u00e9s implicada se sent en fer-lo amb seguretat, tant per a si mateix com per a la resta.<\/p>\n

SC:<\/strong>\u00a0Cal comptar amb les persones. Les persones estan la major part del temps treballant de forma segura, estan generant treball segur cont\u00ednuament. Cal posar aix\u00f2 en valor i no fixar-nos \u00fanicament en qu\u00e8 la gent s\u2019equivoca. No s\u00f3n tantes les vegades en qu\u00e8 la gent s\u2019equivoca, i menys encara que aquesta equivocaci\u00f3 provoca lesions en persones. \u00c9s un error pensar que hi ha seguretat perqu\u00e8 hi han procediments. Aix\u00f2 no va aix\u00ed. La gent no \u00e9s ximple. Hi ha seguretat perqu\u00e8 hi ha persones fent seguretat. De vegades, fins i tot a costa del procediment.<\/p>\n

En qu\u00e8 canvien les activitats preventives tradicionals pel fet d\u2019adoptar un enfocament VZ?<\/strong><\/p>\n

LF:<\/strong>\u00a0En VZ \u00e9s molt important el \u2018com\u2019, la qualitat d\u2019all\u00f2 que es fa, i tamb\u00e9 el \u2018per qu\u00e8\u2019. Tota activitat preventiva ha de tenir un impacte en millorar el treball segur i en qu\u00e8 aquest treball segur sigui sostenible en el temps. Enfocar les activitats preventives no a l\u2019activitat \u2018per se\u2019, sin\u00f3 considerar-les com una palanca de cultura preventiva, aix\u00f2 suposa un canvi radical perqu\u00e8 significa alinear el que fem amb els valors que volem promoure. Els valors del lideratge, el comprom\u00eds, l\u2019aprenentatge, l\u2019apoderament, etc. Amb aix\u00f2, es tracta de donar sentit a tota l\u2019activitat preventiva.<\/p>\n

SC:<\/strong>\u00a0Per exemple, jo entenc una avaluaci\u00f3 de riscos VZ com un proc\u00e9s deliberatiu entre els equips operatius, que reflexionen conjuntament sobre els perills del seu propi treball i sobre la forma d\u2019evitar que generin danys. Recolzats t\u00e8cnicament pel Servei de Prevenci\u00f3, \u00e9s clar, per\u00f2 tenint clar que els amos de l\u2019avaluaci\u00f3 s\u00f3n els propis implicats, no el Servei de Prevenci\u00f3. D\u2019aquesta manera les persones senten com a seva l\u2019avaluaci\u00f3 i, a m\u00e9s, poden replantejar-la en el moment en qu\u00e8 les circumst\u00e0ncies canvi\u00efn. El centre d\u2019atenci\u00f3, que ara s\u2019enfoca a l\u2019informe, passa a enfocar-se al proc\u00e9s. L\u2019informe \u00e9s la foto, per\u00f2 l\u2019important \u00e9s com s\u2019arriba a la foto. Passa el mateix amb la investigaci\u00f3 d\u2019accidents. S\u2019enfoca m\u00e9s a l\u2019informe, a tenir un document que ensenyar-li a la Inspecci\u00f3 de Treball, que a aprendre realment dels errors.<\/p>\n

LF:<\/strong>\u00a0Avui en dia la investigaci\u00f3 d\u2019accidents t\u00e9 un biaix de responsabilitat. Es busquen els culpables m\u00e9s que les causes. \u00c9s una forma perversa d\u2019exculpar l\u2019organitzaci\u00f3 de responsabilitats, carregant-les sobre l\u2019individu. Tanmateix, els errors s\u00f3n una font d\u2019aprenentatge. Quan l\u2019obsessi\u00f3 per tenir zero accidents ens porta a amagar els errors, a fugir de les males not\u00edcies, estem perdent grans oportunitats d\u2019aprendre i de millorar. Per\u00f2 per poder aprendre dels errors, cal un entorn cultural de confian\u00e7a i de tracte just que no faci que la gent s\u2019inhibeixi sin\u00f3 que l\u2019estimuli a parlar i a analitzar qu\u00e8 \u00e9s el que ha passat i per qu\u00e8. Sabent que no els van a culpar per l\u2019errada, sin\u00f3 que justament se\u2019ls estan demanant ajuda per identificar les causes que han fet possible que aquesta errada hagi acabat en mal. Aix\u00f2 \u00e9s ser conseq\u00fcents amb la consideraci\u00f3 que l\u2019error no \u00e9s una causa sin\u00f3 una conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una fallida organitzativa m\u00e9s profunda.<\/p>\n

Una empresa sense accidents, \u00e9s per definici\u00f3 una empresa segura?<\/strong><\/p>\n

SC:<\/strong>\u00a0La resposta \u00e9s no. L\u2019accident \u00e9s un proc\u00e9s probabil\u00edstic i pot donar-se el cas d\u2019una empresa que sense fer res de res, resulta que any rere any no t\u00e9 accidents. Per\u00f2 que a dia d\u2019avui no tinguin accidents no pressuposa que no els puguin tenir, i greus, dem\u00e0 o dem\u00e0 passat. La clau est\u00e0 en reduir al m\u00ednim aquesta probabilitat i aix\u00f2 s\u2019aconsegueix mitjan\u00e7ant un esfor\u00e7 preventiu sostingut i un aprenentatge continu. Les empreses segures s\u00f3n les que demostren dia a dia amb fets el seu comprom\u00eds en la seguretat i que aprenen constantment de la seua pr\u00e0ctica per millorar.<\/p>\n

LF:<\/strong>\u00a0Tamb\u00e9 es pot plantejar la q\u00fcesti\u00f3 a l\u2019inrev\u00e9s: quan una empresa t\u00e9 un accident aix\u00f2 \u00e9s un indicador que alguna cosa ha fallat, per\u00f2 jo no ho relacionaria necess\u00e0riament amb la falta d\u2019esfor\u00e7 preventiu. Podria passar que aquesta empresa est\u00e0 en un proc\u00e9s de millora cont\u00ednua, realitzant un esfor\u00e7 preventiu notable, encara que s\u2019estigui equivocant en algunes coses. La prevenci\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s i no una acci\u00f3 a\u00efllada.<\/p>\n

SC:<\/strong>\u00a0De tota manera, est\u00e0 molt clar que quan hi ha un accident greu en una empresa \u00e9s que est\u00e0 mal posat el focus de la seguretat. Potser est\u00e0 fent esfor\u00e7os preventiu per\u00f2 no est\u00e0 ben encaminada.<\/p>\n

Per \u00faltim, qu\u00e8 suposa l\u2019enfocament VZ per a la pr\u00e0ctica professional en prevenci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

SC:<\/strong>\u00a0Jo he treballat en serveis de prevenci\u00f3 i el meu \u00fanic marc de refer\u00e8ncia era la norma. No en tenia d\u2019altre. El que m\u2019ha aportat l\u2019enfocament VZ a la cultura preventiva \u00e9s un canvi de paradigma. M\u2019ha servit per pensar la prevenci\u00f3 d\u2019una forma diferent, ja no com una s\u00e8rie d\u2019obligacions sin\u00f3 com un deure \u00e8tic de fer alguna cosa per evitar que les persones prenguin mal a la feina.<\/p>\n

LF:<\/strong>\u00a0Per mi la filosofia VZ ens ajuda a fer el que hem de fer per\u00f2 enfocant-nos al que volem aconseguir. Ens introdueix en el \u2018per a qu\u00e8\u2019. Aquest \u00e9s un tema tamb\u00e9 d\u2019autoestima professional. Un prevencionista s\u2019hauria de posar en valor pel que aporta socialment i no nom\u00e9s per fer complir la llei.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019empresa\u00a0i + 3\u00a0\u00e9s una consultoria especialitzada en cultura preventiva que ha estat pionera a introduir l\u2019enfocament \u201cVisi\u00f3 Zero\u201d (VZ) a l\u2019Estat Espanyol: \u201cDes que en 2016 vam entrar en contacte amb Pete Kynes, investigador dan\u00e8s del National Research Centre for the Working Environment i un dels principals impulsors de VZ a Europa, ens v\u00e0rem convertir en uns entusiastes propagadors d\u2019aquesta nova filosofia que hem resumit amb una idea:\u00a0prevenci\u00f3-amb-sentit\u201c. Una \u201cGuia de Orientaci\u00f3n Visi\u00f3n Zero\u201c, editada per l\u2019associaci\u00f3 PRL Innovaci\u00f3 i liderada per i +3, n\u2019\u00e9s una mostra del paper protagonista de la consultora en aquest camp d\u2019innovaci\u00f3. Parlem de l\u2019enfocament VZ i del que suposa per a la cultura preventiva amb Salvador Carmona F\u00e1lder, director de i+3, i amb Loly Fern\u00e1ndez Carou, responsable de projectes per a Catalunya. Salvador Carmona (SC):\u00a0La proposta VZ \u00e9s una proposta originalment acad\u00e8mica. Investigadors holandesos i n\u00f2rdics analitzen l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019empreses amb programes \u201cAccidents Zero\u201d i arriben a la conclusi\u00f3 que els millors resultats corresponen a aquelles empreses que, en lloc de centrar-se en la comptabilitat dels accidents, posen en marxa sistemes de gesti\u00f3 del comprom\u00eds. O sigui que, paradoxalment, els millors resultats de \u201cAccidents Zero\u201d s\u2019obtenen en deixar d\u2019obsessionar-se amb el zero. Loly Fern\u00e1ndez (LF): […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":183362,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[8406],"tags":[8415],"acf":[],"wps_subtitle":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/183365"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=183365"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/183365\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":183367,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/183365\/revisions\/183367"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/183362"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=183365"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=183365"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=183365"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}