{"id":185579,"date":"2022-04-05T21:35:51","date_gmt":"2022-04-05T19:35:51","guid":{"rendered":"https:\/\/www.foment.com\/?p=185579"},"modified":"2024-06-14T21:36:20","modified_gmt":"2024-06-14T19:36:20","slug":"juan-canals-aegp-apostem-per-un-model-sostenible-amb-produccio-de-proximitat-de-qualitat-i-que-generi-menys-residus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.foment.com\/es\/juan-canals-aegp-apostem-per-un-model-sostenible-amb-produccio-de-proximitat-de-qualitat-i-que-generi-menys-residus\/","title":{"rendered":"Juan Canals (AEGP): \u201cApostem per un model sostenible, amb producci\u00f3 de proximitat, de qualitat i que generi menys residus\u201d"},"content":{"rendered":"<p>L\u2019<a href=\"https:\/\/www.agrupaciontextil.org\/\">Agrupaci\u00f3n Espa\u00f1ola del G\u00e9nero de Punto\u00a0<\/a>(AEGP) \u00e9s una associaci\u00f3 professional volunt\u00e0ria d\u2019\u00e0mbit estatal que t\u00e9 com a objectiu impulsar la competitivitat de les empreses associades, a trav\u00e9s del foment, la defensa i la representaci\u00f3 dels seus interessos laborals, professionals i econ\u00f2mics i mitjan\u00e7ant una oferta de serveis especialitzats que els permeti millorar-ne la posici\u00f3 a l\u2019entorn.<\/p>\n<p>Des de principis del segle XX, l\u2019Agrupaci\u00f3 combina la seva llarga traject\u00f2ria al sector t\u00e8xtil i del g\u00e8nere de punt amb l\u2019esperit innovador i din\u00e0mic del seu equip professional, fet que la converteix en una entitat de refer\u00e8ncia al sector.<\/p>\n<p>Parlem avui del sector t\u00e8xtil amb Juan Canals, president de l\u2019Agrupaci\u00f3n Espa\u00f1ola del G\u00e9nero de Punto des del 1995.<\/p>\n<p><strong>Quantes empreses es dediquen actualment al g\u00e8nere de punt?<\/strong><\/p>\n<p>A nivell Estatal tenim censades 700 empreses fabricants de g\u00e8nere de punt que ocupen aproximadament uns 10.000 treballadors; gaireb\u00e9 la meitat del total estan ubicades a Catalunya. Hist\u00f2ricament el g\u00e8nere de punt era nom\u00e9s una especialitat de la ind\u00fastria t\u00e8xtil, per\u00f2 amb el temps s\u2019han difuminat els espais perqu\u00e8 les empreses han ampliat la seva gamma de productes. Tenim associats de tots els tipus i tamb\u00e9 un acord associatiu permanent amb MODACC, que \u00e9s el cl\u00faster catal\u00e0 de la moda.<\/p>\n<p>L\u2019AEGP \u00e9s una associaci\u00f3 d\u2019\u00e0mbit espanyol per\u00f2 on destaca especialment la pres\u00e8ncia catalana, sobretot en comarques com l\u2019Anoia i el Maresme. Som membres fundadors de la Confederaci\u00f3 d\u2019Ind\u00fastries de la Moda d\u2019Espanya (Moda Espa\u00f1a).<\/p>\n<p><strong>Com han viscut les empreses del sector la crisi provocada per la pand\u00e8mia?<\/strong><\/p>\n<p>Els anys 2020 i 2021 han estat complicats. Calculem que hi ha hagut una p\u00e8rdua de vendes de l\u2019ordre d\u2019un 20% que ja es va recuperant. Durant aquest temps hem treballat amb molt d\u2019\u00e8mfasi en dues l\u00ednies: d\u2019una banda, que no baixessin les exportacions i, de l\u2019altra, que les empreses estimulessin la venda online.<\/p>\n<p>Totes les fires presencials es van anular per\u00f2 vam crear un\u00a0<em>market place<\/em>\u00a0on ajunt\u00e0vem diferents plataformes de venda d\u2019arreu del m\u00f3n perqu\u00e8 els nostres productors i marques tinguessin pres\u00e8ncia en aquest entorn m\u00e9s global. I ha funcionat: la venda online ha anat molt b\u00e9 i les exportacions s\u2019han mantingut molt millor que les vendes nacionals.<\/p>\n<p>Ara estem en una fase de recuperaci\u00f3 per\u00f2 encara no hem arribat als nivells de 2019. Esperem poder arribar-hi aquest any 2022 si no tenim sorpreses com les b\u00e8l\u00b7liques a Ucra\u00efna.<\/p>\n<p>Les empreses han patit molt i moltes d\u2019elles s\u2018han endeutat; han fet esfor\u00e7os molt grans per superar l\u2019impacte de la pand\u00e8mia. El nostre objectiu \u00e9s sempre ajudar a les empreses a visualitzar quines s\u00f3n les millors estrat\u00e8gies per ser competitives i els\u00a0 hem donat suport perqu\u00e8 s\u2019obrin a nous mercats internacionals utilitzant nous canals.<\/p>\n<p><strong>Han hagut de tancar molts negocis?<\/strong><\/p>\n<p>El sector no ha rebut ajudes espec\u00edfiques per\u00f2 s\u00ed les generals com els cr\u00e8dits ICO o els ERTO. Les empreses han resistit molt i de tancaments n\u2019hi ha hagut molt pocs. Francament, m\u2019ha sorpr\u00e8s la resili\u00e8ncia de les empreses i veig els empresaris animats i amb ganes de superar les adversitats. I m\u00e9s ara, que ens trobem en un proc\u00e9s de clara transformaci\u00f3 del mercat i de la nostra forma de ser.<\/p>\n<p><strong>Com s\u2019ha de transformar la ind\u00fastria t\u00e8xtil?<\/strong><\/p>\n<p>\u00c9s urgent que la ind\u00fastria t\u00e8xtil implanti una economia circular que permeti recuperar el producte, evitar residus i apostar per un paradigma molt m\u00e9s sostenible que l\u2019actual. Fins ara, prevalia el \u201cfast fashion\u201d, on l\u2019objectiu era produir grans quantitats al preu m\u00e9s barat possible. Ara hem de passar a un plantejament m\u00e9s de proximitat, pensant en la vida de les peces de roba. Fer les peces que es necessiten i no m\u00e9s, potenciant la qualitat per sobre la quantitat i la durabilitat de la roba contra un model de consum m\u00e9s immediat i que genera grans quantitats de residus. Hem d\u2019aconseguir allargar la vida de la roba i que tingui m\u00e9s qualitat per reduir l\u2019impacte ambiental de les nostres activitats com a empreses i tamb\u00e9 com a consumidors.<\/p>\n<p>Cal produir menys i m\u00e9s focalitzat. Una producci\u00f3 de qualitat pensant en el futur de la pe\u00e7a de roba a mans del consumidor.<\/p>\n<p><strong>Aix\u00f2 vol dir apostar per produccions m\u00e9s locals?<\/strong><\/p>\n<p>Exacte. Hem de fugir de les deslocalitzacions i hem d\u2019anar cap a una nova relocalitzaci\u00f3 de proximitat, dins de l\u2019espai europeu. Si \u00e9s a Catalunya i Espanya molt millor per\u00f2 tamb\u00e9 dins d\u2019Europa. Necessitem una remodelaci\u00f3 de la producci\u00f3 traslladant-la de l\u2019extrem orient cap a l\u2019\u00e0mbit europeu: Espanya, Portugal, Itali\u00e0, etc.<\/p>\n<p>Aquest canvi de sistema de producci\u00f3 \u00e9s un fenomen imparable que s\u2019ha imposat tamb\u00e9 degut a la pand\u00e8mia que ha posat de manifest com n\u2019\u00e9s de complicat dependre de mercats llunyans. Al contrari, tenir la producci\u00f3 a prop permet tenir un major control, millora la tra\u00e7abilitat, facilita el control de qualitat\u2026 a m\u00e9s, aquesta producci\u00f3 ha de recolzar-se en l\u2019automatitzaci\u00f3 i la digitalitzaci\u00f3 per aconseguir efici\u00e8ncia.<\/p>\n<p><strong>I quin ha de ser el seg\u00fcent pas quan acaba la vida \u00fatil d\u2019una pe\u00e7a de roba?<\/strong><\/p>\n<p>Amb el nou plantejament, quan es dissenya una pe\u00e7a de roba cal pensar com es pot recuperar la mat\u00e8ria primera i tornar-la a reutilitzar. A Espanya, hist\u00f2ricament ten\u00edem centres de recuperaci\u00f3 que van funcionar fins els anys 60, amb ind\u00fastries dedicades a recuperar els filats de cot\u00f3 i de llana que es tornaven a utilitzar. Hi ha d\u2019haver un sistema inspirat en all\u00f2 que ja funcionava aleshores i que serveixi perqu\u00e8 la roba no acabi en un abocador.<\/p>\n<p>La nova llei de residus diu que l\u2019any 2025 s\u2019ha d\u2019aplicar un sistema de responsabilitat ampliada al productor (SCRAP). Aix\u00f2 vol dir que el productor \u00e9s responsable de tota la vida del producte i de la seva recuperaci\u00f3 quan arribi a la seva fi. Tal i com ECOEMBES fa amb els envasos, cal crear una organitzaci\u00f3 similar a la ind\u00fastria t\u00e8xtil. Aix\u00f2, des de l\u2019associaci\u00f3, ho contemplem m\u00e9s com una gran oportunitat que com un risc.<\/p>\n<p><strong>Com es pot aconseguir implantar una organitzaci\u00f3 d\u2019aquetes caracter\u00edstiques?<\/strong><\/p>\n<p>Actualment estem treballant en aix\u00f2 i hem demanat un PERTE per proposar inversions de catorze mil milions d\u2019euros per fer una reconversi\u00f3 absoluta del sector, centrant-nos en aspectes clau com la reindustrialitzaci\u00f3, la digitalitzaci\u00f3, la innovaci\u00f3 i l\u2019economia circular.<\/p>\n<p>Estem en uns moments crucials de la hist\u00f2ria i de canvi absolut. Estem passant de grans cadenes de producci\u00f3 a una producci\u00f3 que es pugui assumir, que generi el m\u00ednim rebuig i que una part d\u2019aquest es pugui classificar i reciclar per fer un nou producte.<\/p>\n<p>Esperem que el Govern de l\u2019Estat ho aprovi i que al llarg d\u2019aquest any 2022, ja sigui a trav\u00e9s del PERTE o de concursos p\u00fablics derivats dels nostres estudis, es puguin posar en marxa els programes adients per recolzar la recuperaci\u00f3 i transformaci\u00f3 sectorial. Demanem la col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablica-privada que ens ajudi a tirar endavant i obtenir els recursos necessaris per transformar el sector.<\/p>\n<p>\u00c9s un repte important que implica la voluntat dels empresaris i que tots els actors de la cadena de la moda s\u2019impliquin i facin un canvi cultural i formatiu per fer front a aquests nous reptes.<\/p>\n<p><strong>La innovaci\u00f3 i les noves tecnologies s\u00f3n claus tamb\u00e9 per al sector t\u00e8xtil. En quin punt es troben?<\/strong><\/p>\n<p>Nosaltres fa 20 anys que treballem en el tema de la innovaci\u00f3, que \u00e9s la clau de la competitivitat. Des de casa es dif\u00edcil competir amb costos de producci\u00f3 per\u00f2 podem competir innovant, creant nous productes i aquesta tasca s\u2019est\u00e0 fent des del pla de recuperaci\u00f3 del t\u00e8xtil dels anys \u201880.<\/p>\n<p>El nostre centre tecnol\u00f2gic sectorial, FITEX d\u2019Igualada, treballa en aquesta l\u00ednia d\u2019obtenci\u00f3 de nous productes. Tamb\u00e9 col\u00b7laborem amb EURECAT i altres centres de disseny com l\u2019Escola ESDI (URLL) o LCI Barcelona i altres institucions de diferents parts de l\u2019Estat Espanyol i tamb\u00e9 Portugal i It\u00e0lia.<\/p>\n<p>Les noves propostes i el\u00a0<em>knowhow<\/em>\u00a0representen un avantatge competitiu imprescindible. No podem competir sense ser innovadors.<\/p>\n<p><strong>Alguns sectors industrials afirmen que tenen dificultats per trobar professionals qualificats. Tamb\u00e9 \u00e9s el cas del sector t\u00e8xtil?<\/strong><\/p>\n<p>Hi ha hagut un canvi en la necessitat de formaci\u00f3 dels treballadors, cada vegada m\u00e9s especialitzats. Hist\u00f2ricament hem hagut de combatre amb la imatge que el sector de la moda ocupava a treballadors amb poca formaci\u00f3 i no \u00e9s aix\u00ed. Cada vegada necessitem treballadors m\u00e9s formats i notem el d\u00e8ficit d\u2019aquests perfils professionals. Col\u00b7laborant amb els centres tecnol\u00f2gics, acords amb centres de formaci\u00f3 professional i convenis amb universitats estem mirant de valoritzar molt m\u00e9s la formaci\u00f3 del treballador del sector t\u00e8xtil, tot i les dificultats.<\/p>\n<p>Com molts altres sectors industrials, el t\u00e8xtil no estimula als joves, que els costa pensar en \u00a0integrar-se en un centre de producci\u00f3. Estem responent als reptes per\u00f2 tamb\u00e9 tenim una cosa que juga en contra: el model productiu dels darrers anys ha fet que molt del coneixement industrial hagi marxat a d\u2019altres pa\u00efsos.<\/p>\n<p>Amb el nou model m\u00e9s sostenible, esperem una valoritzaci\u00f3 de les professions de la ind\u00fastria t\u00e8xtil dins d\u2019Europa.<\/p>\n<p>El PERTE t\u00e9 una part important de formaci\u00f3 i haurem d\u2019estimular l\u2019entrada de persones joves al sector que no tindr\u00e0 res a veure amb el cl\u00e0ssic treballador del t\u00e8xtil de fa 20 anys.<\/p>\n<p><strong>Quin seria el llistat doncs dels principals reptes de futur del sector?<\/strong><\/p>\n<p>Descarbonitzaci\u00f3, digitalitzaci\u00f3, economia circular, formaci\u00f3 adient pels treballadors del sector, reduir el residus de la producci\u00f3 i fer que la vida del producte sigui m\u00e9s llarga i reutilitzable a trav\u00e9s de l\u2019SCRAP i, sobretot, aconseguir que el consumidor valori el producte d\u2019aquesta transformaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L\u2019Agrupaci\u00f3n Espa\u00f1ola del G\u00e9nero de Punto\u00a0(AEGP) \u00e9s una associaci\u00f3 professional volunt\u00e0ria d\u2019\u00e0mbit estatal que t\u00e9 com a objectiu impulsar la competitivitat de les empreses associades, a trav\u00e9s del foment, la defensa i la representaci\u00f3 dels seus interessos laborals, professionals i econ\u00f2mics i mitjan\u00e7ant una oferta de serveis especialitzats que els permeti millorar-ne la posici\u00f3 a l\u2019entorn. Des de principis del segle XX, l\u2019Agrupaci\u00f3 combina la seva llarga traject\u00f2ria al sector t\u00e8xtil i del g\u00e8nere de punt amb l\u2019esperit innovador i din\u00e0mic del seu equip professional, fet que la converteix en una entitat de refer\u00e8ncia al sector. Parlem avui del sector t\u00e8xtil amb Juan Canals, president de l\u2019Agrupaci\u00f3n Espa\u00f1ola del G\u00e9nero de Punto des del 1995. Quantes empreses es dediquen actualment al g\u00e8nere de punt? A nivell Estatal tenim censades 700 empreses fabricants de g\u00e8nere de punt que ocupen aproximadament uns 10.000 treballadors; gaireb\u00e9 la meitat del total estan ubicades a Catalunya. Hist\u00f2ricament el g\u00e8nere de punt era nom\u00e9s una especialitat de la ind\u00fastria t\u00e8xtil, per\u00f2 amb el temps s\u2019han difuminat els espais perqu\u00e8 les empreses han ampliat la seva gamma de productes. Tenim associats de tots els tipus i tamb\u00e9 un acord associatiu permanent amb MODACC, que \u00e9s el cl\u00faster [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":185576,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[8406],"tags":[8424],"acf":[],"wps_subtitle":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/185579"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=185579"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/185579\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":185581,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/185579\/revisions\/185581"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/185576"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=185579"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=185579"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=185579"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}