FERRMED \u00e9s una associaci\u00f3 multisectorial sense \u00e0nim de lucre fundada pel sector privat a Brussel\u00b7les el 5 d\u2019agost de 2004 per millorar el transport ferroviari de mercaderies i la competitivitat industrial a Europa.<\/p>\n
Recentment, l\u2019associaci\u00f3 ha donat a con\u00e8ixer els primers resultats de l\u2019estudi sobre el tr\u00e0nsit i l\u2019optimitzaci\u00f3 del canvi modal a la Uni\u00f3 Europea, aix\u00ed com el seu impacte a Catalunya. Per con\u00e8ixer les primeres conclusions, parlem amb Joan Amor\u00f3s i Pla, president de FERRMED.<\/p>\n
Mai abans s\u2019ha fet un treball com \u201cL\u2019Estudi Ferrmed de Tr\u00e0fic i Optimitzaci\u00f3 del Canvi Modal a la UE\u201d sobre el tema d\u2019optimitzaci\u00f3 del tr\u00e0fic de mercaderies terrestre. Quin \u00e9s l\u2019objectiu principal de l\u2019estudi?<\/strong><\/p>\n L\u2019estudi fa una an\u00e0lisi exhaustiva a nivell europeu per tal de veure com aconseguir els objectius tra\u00e7ats per la Comissi\u00f3 Europea l\u2019any 2011 al White Paper i que especificaven que a l\u2019any 2030 el 30% del tr\u00e0fic de mercaderies (de m\u00e9s de 300Km de dist\u00e0ncia) havia d\u2019anar per ferrocarril.<\/p>\n Quan vam crear FERRMED, l\u2019any 2004, el ferrocarril a nivell europeu tenia un 18% de quota del tr\u00e0fic terrestre i avui en dia estem igual. I en el cas d\u2019Espanya, \u00e9s el 4%.<\/p>\n I com \u00e9s que no s\u2019ha avan\u00e7at?<\/strong><\/p>\n El problema \u00e9s que les inversions recauen en els estats membres i les fan all\u00e0 on volen sense cap planificaci\u00f3. Des de FERRMED vam apostar per establir la xarxa central transeuropea per\u00f2 ara ens trobem amb 70.000km de l\u00ednies en les que s\u2019ha invertit sense criteri socioecon\u00f2mic ni mediambiental.<\/p>\n Vam proposar iniciar aquest estudi per tal d\u2019analitzar, d\u2019aquests 70.000km, quins s\u00f3n els que concentren el tr\u00e0fic m\u00e9s important de mercaderies per tal de poder establir unes prioritats a nivell europeu i plasmar quines s\u00f3n les inversions necess\u00e0ries.<\/p>\n L\u2019estudi demostra que el 65% del tr\u00e0fic es concentra en un 27% de la xarxa, que s\u00f3n 17.800km. La nostra idea \u00e9s actuar aqu\u00ed, on la xarxa est\u00e0 m\u00e9s saturada, per passar de la carretera al ferrocarril.<\/p>\n Aix\u00f2 ha representat un treball enorme perqu\u00e8 \u00e9s molt dif\u00edcil obtenir informaci\u00f3 del tr\u00e0fic a nivell d\u2019Europa. Vam comen\u00e7ar a treballar al juliol de l\u2019any 2019, hem estat m\u00e9s d\u2019un any i mig per recopilar tota la informaci\u00f3 i encara hi estem treballant.<\/p>\n Per\u00f2 amb aquest estudi podem dir quines accions s\u2019han de fer en les diferents seccions per aconseguir els objectius marcats per la Comissi\u00f3 Europea.<\/p>\n I quins s\u00f3n els punts amb m\u00e9s tr\u00e0fic a Espanya?<\/strong><\/p>\n El Corredor Mediterrani (des de la frontera francesa fins a M\u00farcia); el corredor de la Vall de l\u2019Ebre (des de Barcelona i Tarragona fins a Saragossa), tamb\u00e9 un tros del Pa\u00eds Basc, als voltants de Valladolid i als voltants de Madrid.<\/p>\n Puix que la majoria dels pa\u00efsos perif\u00e8rics nom\u00e9s arriben molt parcialment al llindar del 65% del tr\u00e0fic europeu -com \u00e9s el cas d\u2019Espanya- hem considerat, com a segona prioritat, on es concentra el 65% del tr\u00e0fic de cada Estat membre. Fent aquesta opci\u00f3, el 65% del tr\u00e0fic a Espanya es concentra al Corredor Mediterrani complet, a la Vall de l\u2019Ebre completa i al Corredor Atl\u00e0ntic entre el Pa\u00eds Basc i Madrid.<\/p>\n Tamb\u00e9 hem detectat molt tr\u00e0fic entre Val\u00e8ncia i Madrid, que no arriba al llindar del 65% estatal, per\u00f2 l\u2019hem incl\u00f2s.<\/p>\n I en aquests punts \u00e9s on s\u2019hauria d\u2019invertir a Espanya. Si invertim all\u00e0 on no hi ha tr\u00e0nsit no traurem cap cami\u00f3 de la carretera.<\/p>\n L\u2019estudi tamb\u00e9 identifica els grans hubs log\u00edstics europeus. Quins s\u00f3n?<\/strong><\/p>\n S\u00ed, i en aquest \u00e0mbit hi ha hagut sorpreses, favorable sobretot per Barcelona. Hem analitzat el tr\u00e0fic input-output de cada node de la Uni\u00f3 Europea. La primera sorpresa ha estat que si comparem Barcelona amb l\u2019Ile de France (on hi ha 12 milions de persones), veiem que Barcelona est\u00e0 per davant. Als voltants de Barcelona hi ha m\u00e9s ind\u00fastria que al voltant de Par\u00eds.<\/p>\n L\u2019estudi analitza totes les terminals intermodals d\u2019Europa i tamb\u00e9 el tr\u00e0fic de les f\u00e0briques m\u00e9s importants.<\/p>\n Analitzant tots els hubs europeus, els de primer nivell s\u00f3n: a Fran\u00e7a l\u2019Ile de France; a Espanya nom\u00e9s el binomi Barcelona \u2013 Tarragona; a Holanda el Randstad; a B\u00e8lgica l\u2019aglomeraci\u00f3 d\u2019Anvers \u2013 Brussel\u00b7les; a Alemanya tenim la gran aglomeraci\u00f3 del Rhur, Berl\u00edn i la vall del Rin entre Frankfurt i Manheim i a It\u00e0lia nom\u00e9s la conurbaci\u00f3 de Mil\u00e0. En total s\u00f3n 8 grans hubs entre els que hi ha Barcelona i aix\u00f2 \u00e9s important per tal de poder connectar el tr\u00e0fic amb Xina. Hem identificat tamb\u00e9 una vintena addicional de hubs secundaris.<\/p>\n Des de FERRMED proposeu un sistema ferroviari flexible. En qu\u00e8 consisteix?<\/strong><\/p>\n L\u2019hem batejat amb el nom FERRMED Fast, Flexible, Unaccompanied Rail-Road Integrated Transport System (+FURRT).<\/p>\n A Europa durant el segle XIX i el primer ter\u00e7 del segle XX, el ferrocarril funcionava no nom\u00e9s punt a punt sin\u00f3 que a m\u00e9s hi havia el tr\u00e0fic de vag\u00f3 a\u00efllat. Una empresa petita no podia carregar un tren i el que feia era carregar vagons, que es passaven dies aturats fins a aconseguir m\u00e9s vagons que anessin a la destinaci\u00f3 prevista.<\/p>\n Quan irromp el cami\u00f3, s\u2019elimina el tr\u00e0fic de vag\u00f3 a\u00efllat. Per\u00f2 Europa est\u00e0 plena de terminals semi abandonades on es feia la classificaci\u00f3 d\u2019aquests trens que es podrien aprofitar per un sistema ferroviari flexible.<\/p>\n L\u2019objectiu \u00e9s unir tots els hubs, no nom\u00e9s amb trens directes, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb trens a la carta. Aplicant el sistema ERTMS, i mitjan\u00e7ant el Big Data, podr\u00edem fer servir els trens per carregar els remolcs dels camions (de la mateixa manera que els carreguem als vaixells): permeten al tren fer parades a diferents estacions per carregar els tr\u00e0ilers i contenidors a\u00efllats i portar-los a destinaci\u00f3. Per\u00f2 com que el sistema actual no \u00e9s flexible, els empresaris nom\u00e9s poden carregar trens complets i aix\u00f2 les empreses petites i mitjanes no s\u2019ho poden permetre.<\/p>\n La soluci\u00f3 \u00e9s integrar totalment el transport de mercaderies per carretera i ferrocarril i posar el tren al servei de la carretera. Entre els diferents hubs hi haur\u00e0 trens directes per\u00f2 tamb\u00e9 altres que s\u2019aturaran all\u00e0 on calgui. Quan el tren surti li podrem dir \u201cquan passis per aqu\u00ed atura\u2019t perqu\u00e8 carregar\u00e0s un tr\u00e0iler o un contenidor a\u00efllat\u201d.<\/p>\n Quins avantatges suposa aquest sistema per a les empreses?<\/strong><\/p>\n En primer lloc, abaratir els costos log\u00edstics, que en promig per l\u2019empresa europea suposen un 23%. D\u2019aquest percentatge, el 50% s\u00f3n costos interns, com per exemple l\u2019emmagatzematge, per\u00f2 l\u2019altre 50% \u00e9s el cost del transport extern. Amb aquest sistema es reduirien costos i les empreses guanyarien competitivitat.<\/p>\n I a m\u00e9s, tamb\u00e9 solucionar\u00edem el problema de manca de xofers a nivell europeu. I alhora, es reduirien els temps d\u2019entrega. Un conductor des d\u2019Almer\u00eda triga gaireb\u00e9 4 dies a arribar a Berl\u00edn amb el cami\u00f3, en canvi amb el tren seria molt m\u00e9s r\u00e0pid i sostenible, ja que arrossegar un pes per carretera requereix 5 vegades m\u00e9s energia que no pas fer-ho amb tren.<\/p>\n I a Catalunya, quines millores cal fer?<\/strong><\/p>\n A Barcelona ens calen terminals addicionals si volem que el 30% del transport es faci per ferrocarril. Moltes terminals ubicades als ports son en cul de sac i requereixen moltes maniobres. Normalment, estan preparades nom\u00e9s per carregar contenidors. En canvi, el sistema que proposem es v\u00e0lid tant per contenidors com per tr\u00e0ilers.<\/p>\n Ara el Govern parla de fer la connexi\u00f3 amb la terminal de la Llagosta per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s en cul de sac. La connexi\u00f3 amb l\u2019ample internacional d\u2019aquesta terminal t\u00e9 rampes importants i \u00e9s un handicap per als trens de mercaderies pesants.<\/p>\n Tamb\u00e9 han dit que volen eliminar la terminal de Granollers i no hi estem gens d\u2019acord perqu\u00e8 \u00e9s una terminal passant, perfectament ampliable, on podrien confluir trens de tot arreu i fer-los m\u00e9s llargs per arriba fins a \u00c0sia, i aix\u00f2 a La Llagosta no es pot fer.<\/p>\n A m\u00e9s, necessitem una nova terminal al voltant del Vall\u00e8s, terminals passants a l\u2019antiga llera del Llobregat i ampliar l\u2019estaci\u00f3 de Castellbisbal.<\/p>\n A Girona, Lleida i Tarragona tamb\u00e9 caldrien diverses noves terminals (tipus +FURRT).<\/p>\n L\u2019\u00fanica soluci\u00f3 viable \u00e9s tenir un pla d\u2019actuaci\u00f3 a nivell europeu, indicant quins s\u00f3n els trams ferroviaris i les terminals prioritaris per resoldre colls d\u2019ampolla.<\/p>\n Com valoren des de FERRMED els aven\u00e7os del Corredor Mediterrani?<\/strong><\/p>\n \u00c9s una cosa de m\u00ednims. Posar l\u2019ample internacional des de Barcelona fins Almer\u00eda-Granada-Algeciras no \u00e9s suficient, i m\u00e9s, tenint en compte que als voltants de Barcelona es pret\u00e9n fer passar trens de mercaderies per l\u00ednies de rodalies.<\/p>\n Considerem que falta planificaci\u00f3 i sobretot visi\u00f3 de futur. El m\u00f3n empresarial hauria de pressionar, sobretot de cara als pressupostos, perqu\u00e8 el Govern inverteixi de veritat en el Corredor Mediterrani perqu\u00e8 amb el que estan fent no n\u2019hi ha prou.<\/p>\n Quan es presentaran les conclusions finals de l\u2019estudi?<\/strong><\/p>\n No estar\u00e0 acabat fins al juliol de l\u2019any vinent. Encara estem treballant en els beneficis socioecon\u00f2mics i mediambientals i en els colls d\u2019ampolla d\u2019alguns pa\u00efsos.<\/p>\n Qui ha participat i col\u00b7laborat en aquest treball?<\/strong><\/p>\n Comptem amb 24 experts a nivell de tot Europa: ge\u00f2grafs, economistes, enginyers de camins, enginyers industrials, arquitectes\u2026 Tenim un equip molt potent, a m\u00e9s d\u2019una empresa consultora que ens dona suport i estudiants que ens ajuden a recollir les dades.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" FERRMED \u00e9s una associaci\u00f3 multisectorial sense \u00e0nim de lucre fundada pel sector privat a Brussel\u00b7les el 5 d\u2019agost de 2004 per millorar el transport ferroviari de mercaderies i la competitivitat industrial a Europa. Recentment, l\u2019associaci\u00f3 ha donat a con\u00e8ixer els primers resultats de l\u2019estudi sobre el tr\u00e0nsit i l\u2019optimitzaci\u00f3 del canvi modal a la Uni\u00f3 Europea, aix\u00ed com el seu impacte a Catalunya. Per con\u00e8ixer les primeres conclusions, parlem amb Joan Amor\u00f3s i Pla, president de FERRMED. Mai abans s\u2019ha fet un treball com \u201cL\u2019Estudi Ferrmed de Tr\u00e0fic i Optimitzaci\u00f3 del Canvi Modal a la UE\u201d sobre el tema d\u2019optimitzaci\u00f3 del tr\u00e0fic de mercaderies terrestre. Quin \u00e9s l\u2019objectiu principal de l\u2019estudi? L\u2019estudi fa una an\u00e0lisi exhaustiva a nivell europeu per tal de veure com aconseguir els objectius tra\u00e7ats per la Comissi\u00f3 Europea l\u2019any 2011 al White Paper i que especificaven que a l\u2019any 2030 el 30% del tr\u00e0fic de mercaderies (de m\u00e9s de 300Km de dist\u00e0ncia) havia d\u2019anar per ferrocarril. Quan vam crear FERRMED, l\u2019any 2004, el ferrocarril a nivell europeu tenia un 18% de quota del tr\u00e0fic terrestre i avui en dia estem igual. I en el cas d\u2019Espanya, \u00e9s el 4%. I com \u00e9s que no s\u2019ha avan\u00e7at? […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":185965,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[8406],"tags":[8424],"acf":[],"wps_subtitle":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/185968"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=185968"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/185968\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":185970,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/185968\/revisions\/185970"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/185965"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=185968"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=185968"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=185968"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}