{"id":200699,"date":"2025-04-23T18:59:49","date_gmt":"2025-04-23T16:59:49","guid":{"rendered":"https:\/\/www.foment.com\/?p=200699"},"modified":"2025-04-23T18:59:49","modified_gmt":"2025-04-23T16:59:49","slug":"leconomia-gironina-afronta-reptes-laborals-i-demografics-que-poden-comprometre-el-seu-futur","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.foment.com\/es\/leconomia-gironina-afronta-reptes-laborals-i-demografics-que-poden-comprometre-el-seu-futur\/","title":{"rendered":"L\u2019economia gironina afronta reptes laborals i demogr\u00e0fics que poden comprometre el seu futur"},"content":{"rendered":"<p>La FOEG ha presentat l\u2019estudi \u201cReptes Laborals i Demogr\u00e0fics de l\u2019Economia Gironina\u201d, que analitza els principals desafiaments que afecten la competitivitat i el creixement econ\u00f2mic de les comarques gironines. L\u2019informe posa de manifest la dificultat per cobrir llocs de treball qualificats, l\u2019envelliment de la poblaci\u00f3 i la necessitat d\u2019una estrat\u00e8gia clara per refor\u00e7ar la ind\u00fastria i la innovaci\u00f3.<\/p>\n<p class=\"wp-block-heading\"><span style=\"color: #d12238;\"><strong>Manca de perfils qualificats i relleu generacional<\/strong><\/span><\/p>\n<p>Un dels principals obstacles identificats \u00e9s la dificultat per contractar professionals amb formaci\u00f3 industrial i tecnol\u00f2gica, un problema que frena la competitivitat empresarial. L\u2019estudi assenyala que l\u2019oferta formativa actual no s\u2019ajusta a les necessitats reals del mercat laboral i reclama una major col\u00b7laboraci\u00f3 entre empreses i centres educatius. Aquesta problem\u00e0tica es veu agreujada per l\u2019envelliment de la poblaci\u00f3 i la manca de relleu generacional. La natalitat a Girona continua en nivells baixos, mentre que el nombre de persones majors de 65 anys ha augmentat un 5,61% entre 2022 i 2024, superant la mitjana catalana. Aquesta tend\u00e8ncia impacta directament en la disponibilitat de talent jove per a les empreses i en la sostenibilitat del sistema productiu.<\/p>\n<p class=\"wp-block-heading\"><span style=\"color: #d12238;\"><strong>Desafiaments estructurals: polaritzaci\u00f3 territorial i immigraci\u00f3<\/strong><\/span><\/p>\n<p>L\u2019economia gironina tamb\u00e9 es veu afectada per un desequilibri territorial entre comarques. Mentre que zones com la Garrotxa i el Giron\u00e8s mantenen una base industrial forta, altres territoris pateixen manca d\u2019inversi\u00f3 en infraestructures i dificultats per atraure nous projectes. A m\u00e9s, la immigraci\u00f3 juga un paper fonamental en el mercat laboral giron\u00ed, representant un 20,9% del total de la poblaci\u00f3 el 2024, amb un increment del 4,6% respecte al 2022. L\u2019estudi destaca la necessitat d\u2019impulsar pol\u00edtiques que afavoreixin la seva integraci\u00f3 i qualificaci\u00f3 professional per cobrir llocs de treball estrat\u00e8gics i garantir una inserci\u00f3 adequada d\u2019aquest col\u00b7lectiu.<\/p>\n<p class=\"wp-block-heading\"><span style=\"color: #d12238;\"><strong>Dades clau de l\u2019economia gironina<\/strong><\/span><\/p>\n<p>L\u2019economia gironina es caracteritza per un fort predomini del sector serveis, que representa el 70,8% del PIB i entre el 60% i el 80% del VAB total a cada comarca, exceptuant la Garrotxa i el Pla de l\u2019Estany. Tanmateix, la ind\u00fastria continua sent un sector rellevant, representant el 21,1% del PIB giron\u00ed. Destaca la Garrotxa, amb un 44,6% del seu VAB provinent d\u2019aquest sector, seguida del Pla de l\u2019Estany (36,1%) i el Ripoll\u00e8s (29,2%). La Selva i el Giron\u00e8s tamb\u00e9 tenen una forta activitat industrial en termes absoluts. El PIB per habitant a Girona \u00e9s de 30.000 euros, el 87,3% de la mitjana catalana, mostrant una difer\u00e8ncia significativa respecte a Catalunya (34.411 \u20ac per habitant). Dins la demarcaci\u00f3, el Giron\u00e8s \u00e9s l\u2019\u00fanica comarca que supera la mitjana catalana (35.777 \u20ac), mentre que la Garrotxa (32.710 \u20ac) tamb\u00e9 presenta valors alts, probablement gr\u00e0cies a la seva ind\u00fastria consolidada. En canvi, comarques com el Baix Empord\u00e0 (24.544 \u20ac) i el Ripoll\u00e8s (25.680 \u20ac) es troben per sota. L\u2019economia gironina, hist\u00f2ricament s\u2019ha caracteritzat per una combinaci\u00f3 entre els sectors industrial, tur\u00edstic i de serveis, amb un pes rellevant del turisme com a motor de creixement. Aquest sector ha estat i continuar\u00e0 sent un actiu fonamental per al territori; no obstant aix\u00f2, la consolidaci\u00f3 d\u2019un model econ\u00f2mic m\u00e9s resilient passa per enfortir la ind\u00fastria, especialment en determinades comarques, i fomentar la desestacionalitzaci\u00f3.<\/p>\n<p class=\"wp-block-heading\"><span style=\"color: #d12238;\"><strong>Propostes per enfortir l\u2019economia gironina<\/strong><\/span><\/p>\n<p>Davant aquests reptes, l\u2019estudi proposa diverses mesures per refor\u00e7ar el teixit econ\u00f2mic i garantir la seva sostenibilitat:<\/p>\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Potenciar la formaci\u00f3 professional en sectors estrat\u00e8gics i millorar la connexi\u00f3 entre empreses i centres educatius.<\/li>\n<li>Aplicar pol\u00edtiques de suport a la natalitat per reduir la tend\u00e8ncia a l\u2019envelliment.<\/li>\n<li>Fomentar la digitalitzaci\u00f3 i la innovaci\u00f3 en la ind\u00fastria per augmentar la seva competitivitat.<\/li>\n<li>Tamb\u00e9 \u00e9s imprescindible reduir la burocr\u00e0cia i agilitzar els processos d\u2019implantaci\u00f3 i creixement empresarial per atraure inversors i nous projectes.<\/li>\n<li>Desenvolupar estrat\u00e8gies per equilibrar el creixement territorial i reduir les desigualtats entre comarques.<\/li>\n<li>Invertir en infraestructures per garantir la competitivitat i la connectivitat entre les diferents comarques. La implementaci\u00f3 d\u2019estrat\u00e8gies de mobilitat sostenible podria afavorir la connexi\u00f3 entre els nuclis de poblaci\u00f3 i els centres productius.<\/li>\n<\/ul>\n<p class=\"wp-block-heading\"><span style=\"color: #d12238;\"><strong>Un futur econ\u00f2mic m\u00e9s resilient i competitiu<\/strong><\/span><\/p>\n<p>L\u2019estudi conclou que, amb una estrat\u00e8gia clara i una col\u00b7laboraci\u00f3 efectiva entre administracions, empreses i agents socials, Girona pot consolidar-se com una regi\u00f3 econ\u00f2micament forta i equilibrada. La implementaci\u00f3 de pol\u00edtiques adequades permetr\u00e0 garantir la competitivitat del teixit productiu i el benestar social del territori.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La FOEG ha presentat l\u2019estudi \u201cReptes Laborals i Demogr\u00e0fics de l\u2019Economia Gironina\u201d, que analitza els principals desafiaments que afecten la competitivitat i el creixement econ\u00f2mic de les comarques gironines. L\u2019informe posa de manifest la dificultat per cobrir llocs de treball qualificats, l\u2019envelliment de la poblaci\u00f3 i la necessitat d\u2019una estrat\u00e8gia clara per refor\u00e7ar la ind\u00fastria i la innovaci\u00f3. Manca de perfils qualificats i relleu generacional Un dels principals obstacles identificats \u00e9s la dificultat per contractar professionals amb formaci\u00f3 industrial i tecnol\u00f2gica, un problema que frena la competitivitat empresarial. L\u2019estudi assenyala que l\u2019oferta formativa actual no s\u2019ajusta a les necessitats reals del mercat laboral i reclama una major col\u00b7laboraci\u00f3 entre empreses i centres educatius. Aquesta problem\u00e0tica es veu agreujada per l\u2019envelliment de la poblaci\u00f3 i la manca de relleu generacional. La natalitat a Girona continua en nivells baixos, mentre que el nombre de persones majors de 65 anys ha augmentat un 5,61% entre 2022 i 2024, superant la mitjana catalana. Aquesta tend\u00e8ncia impacta directament en la disponibilitat de talent jove per a les empreses i en la sostenibilitat del sistema productiu. Desafiaments estructurals: polaritzaci\u00f3 territorial i immigraci\u00f3 L\u2019economia gironina tamb\u00e9 es veu afectada per un desequilibri territorial entre comarques. Mentre que [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":281,"featured_media":200697,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[8407],"tags":[],"acf":[],"wps_subtitle":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/200699"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/281"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=200699"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/200699\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":200700,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/200699\/revisions\/200700"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/200697"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=200699"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=200699"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=200699"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}