Certament, t\u00e9 car\u00e0cter de patrimoni hist\u00f2ric de primer ordre, ja que la Catedral de Barcelona ocupa el mateix espai f\u00edsic des del segle IV, a trav\u00e9s de diversos edificis, almenys quatre al llarg del temps. Per\u00f2 sobretot la Catedral \u00e9s la seu del Bisbe, la principal esgl\u00e9sia dels cat\u00f2lics de Barcelona. La globalitat de la cultura urbana actual no descarta la viv\u00e8ncia religiosa pr\u00f2pia de molts barcelonins.<\/p>\n
Sovint es percep com un espai patrimonial o tur\u00edstic, per\u00f2 la Catedral t\u00e9 tamb\u00e9 una dimensi\u00f3 social i comunit\u00e0ria. Com es mant\u00e9 viva aquesta funci\u00f3?<\/strong><\/span><\/p>\n La principal funci\u00f3 comunit\u00e0ria de la Catedral \u00e9s la dimensi\u00f3 espiritual d\u2019aquesta bas\u00edlica. Cal tenir present que la seva funci\u00f3 lit\u00fargica \u00e9s molt viva. No \u00e9s un museu ni una exposici\u00f3 hist\u00f2rica: el seu valor principal \u00e9s la continu\u00eftat. Sovint els nostres visitants coincideixen amb alguna celebraci\u00f3 cat\u00f2lica, i \u00e9s llavors quan tot cobra sentit: experimenten la Catedral en la seva finalitat pr\u00f2pia.<\/p>\n Per altra banda, ja des de l\u2019Edat Mitjana, la mateixa Bas\u00edlica fou tamb\u00e9 concebuda com el gran sal\u00f3<\/em> d\u2019aquella societat, on tots es podien trobar: les autoritats eclesi\u00e0stiques, els reis, la noblesa, els gremis i la burgesia, el poble. I el claustre de la Catedral era el lloc d\u2019esbargiment d\u2019una ciutat molt atape\u00efda, sense jardins ni espais oberts. Hi hagu\u00e9 per\u00edodes en qu\u00e8 al jard\u00ed del claustre, a m\u00e9s de les oques, hi havia tota mena d\u2019animals ex\u00f2tics\u2026<\/p>\n No volem que es perdi aquesta dimensi\u00f3 de trobada ciutadana.<\/p>\n La iniciativa dels Amics de la Catedral vol acostar aquest espai a la ciutadania. Quins objectius t\u00e9 i quines activitats impulsa?<\/strong><\/span><\/p>\n V\u00e0rem iniciar el projecte dels Amics de la Catedral el novembre de 2024 com una manera d\u2019oferir un espai a totes aquelles persones que cercaven un vincle m\u00e9s estret amb la Catedral de Barcelona, no nom\u00e9s des d\u2019un inter\u00e8s patrimonial o tur\u00edstic, sin\u00f3 tamb\u00e9 des d\u2019un comprom\u00eds cultural, espiritual i social.<\/p>\n Amb els Amics treballem per donar a con\u00e8ixer la Catedral a la ciutat, fomentant un sentiment de pertinen\u00e7a i implicaci\u00f3. Per a fer-ho, organitzem visites guiades especialitzades que permeten aprofundir en la seva hist\u00f2ria, significat religi\u00f3s i valor art\u00edstic, aix\u00ed com activitats culturals diverses.<\/p>\n No nom\u00e9s organitzem visites per a les persones que ja s\u00f3n Amics, sin\u00f3 que tamb\u00e9 treballem per apropar la Catedral a les institucions i a la ciutadania de la ciutat. En aquest sentit, hem presentat el projecte a diverses empreses, cl\u00fasters i gremis, amb els quals celebr\u00e0rem una visita per donar a con\u00e8ixer la relaci\u00f3 hist\u00f2rica i present dels gremis i la Catedral.<\/p>\n En definitiva, aquesta iniciativa cerca transformar la relaci\u00f3 entre la ciutadania i la Catedral, i alhora que mantenim la mirada contemplativa de recolliment espiritual, possibilitar una participaci\u00f3 activa i compromesa amb el seu present i futur.<\/p>\n Hist\u00f2ricament, la Catedral ha estat vinculada als gremis i a l\u2019activitat econ\u00f2mica de la ciutat. Qu\u00e8 representa avui aquest llegat?<\/strong><\/span><\/p>\n La gran quantitat de capelles que trobem a la Catedral obe\u00efa a la demanda dels gremis de comptar amb la seva pr\u00f2pia capella, on venerar els seus patrons i fer-se visibles i presents. Tanta fou la demanda, que fins i tot al Claustre s\u2019hi varen construir capelles, un fet ins\u00f2lit a les Catedrals. Alguns gremis continuen avui estant-hi presents: els fusters, els sabaters, els instal\u00b7ladors de serveis\u2026<\/p>\n En una ciutat com Barcelona, amb un teixit empresarial tan divers, quin paper pot jugar una instituci\u00f3 com la Catedral en la connexi\u00f3 amb el m\u00f3n econ\u00f2mic?<\/strong><\/span><\/p>\n L\u2019economia no \u00e9s quelcom estrany a la viv\u00e8ncia cristiana, ja que tota activitat humana \u00e9s apreciada per D\u00e9u. L\u2019economia sost\u00e9 la vida ciutadana, procura que el treball arribi a tothom, que la societat progressi, que puguem viure amb m\u00e9s seguretat i equilibri. Per\u00f2 tamb\u00e9 l\u2019activitat econ\u00f2mica necessita valors positius de respecte i just\u00edcia, de responsabilitat social. Crec que la Catedral, quan dialoga amb el m\u00f3n econ\u00f2mic, tamb\u00e9 li fa present la necessitat d\u2019integrar tots aquests valors, inclosos, en primer lloc, els espirituals. M\u00e9s enll\u00e0 del seu valor patrimonial i espiritual, la Catedral de Barcelona mant\u00e9 una estreta vinculaci\u00f3 amb la hist\u00f2ria econ\u00f2mica de la ciutat i amb els seus gremis professionals. A trav\u00e9s de la iniciativa dels Amics de la Catedral, s\u2019impulsen activitats que apropen aquest espai emblem\u00e0tic a la ciutadania i al m\u00f3n empresarial. En motiu de la recent col\u00b7laboraci\u00f3 entre els Amics de la Catedral i Foment del Treball, parlem amb Santiago Bueno, deg\u00e0 del Cap\u00edtol de la Catedral. La Catedral de Barcelona \u00e9s un s\u00edmbol hist\u00f2ric de la ciutat. Quin paper creu que juga avui en una ciutat moderna i global? Certament, t\u00e9 car\u00e0cter de patrimoni hist\u00f2ric de primer ordre, ja que la Catedral de Barcelona ocupa el mateix espai f\u00edsic des del segle IV, a trav\u00e9s de diversos edificis, almenys quatre al llarg del temps. Per\u00f2 sobretot la Catedral \u00e9s la seu del Bisbe, la principal esgl\u00e9sia dels cat\u00f2lics de Barcelona. La globalitat de la cultura urbana actual no descarta la viv\u00e8ncia religiosa pr\u00f2pia de molts barcelonins. Sovint es percep com un espai patrimonial o tur\u00edstic, per\u00f2 la Catedral t\u00e9 tamb\u00e9 una dimensi\u00f3 social i comunit\u00e0ria. Com es mant\u00e9 viva aquesta funci\u00f3? La principal funci\u00f3 comunit\u00e0ria de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":281,"featured_media":219477,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[8406],"tags":[],"acf":[],"wps_subtitle":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/219484"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/281"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=219484"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/219484\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":219485,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/219484\/revisions\/219485"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/219477"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=219484"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=219484"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=219484"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/www.foment.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/Entrevista-catedral-2.jpg\")
<\/li><\/ul><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"