{"id":222828,"date":"2026-06-17T14:38:40","date_gmt":"2026-06-17T12:38:40","guid":{"rendered":"https:\/\/www.foment.com\/?p=222828"},"modified":"2026-06-17T14:38:40","modified_gmt":"2026-06-17T12:38:40","slug":"la-upm-celebra-la-seva-junta-i-assemblea-anual-i-dona-xifres-inedites","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.foment.com\/es\/la-upm-celebra-la-seva-junta-i-assemblea-anual-i-dona-xifres-inedites\/","title":{"rendered":"La UPM celebra la seva Junta i Assemblea anual i dona xifres in\u00e8dites"},"content":{"rendered":"<ul>\n<li>En el sector del metall el cost de les baixes laborals per malaltia o accident no relacionades amb el treball es dispara un 55% en cinc anys<\/li>\n<\/ul>\n<p>La <strong>Uni\u00f3 Patronal Metal\u00b7l\u00fargica (UPM)<\/strong> ha celebrat aquest dijous, 11 de juny, la seva <strong>Junta i Assemblea anual presidida per Jaume Roura Calls<\/strong>, president de la patronal. L&#8217;acte ha servit per ratificar la Mem\u00f2ria 2025 i aprovar els objectius marcats en el seu estatut. Per\u00f2 la jornada tamb\u00e9 ha tingut per objectiu revelar xifres i dades, fins ara, in\u00e8dites.<\/p>\n<p>D&#8217;aquesta manera, en el si de la seva Assemblea General, ha tractat el grav\u00edssim problema de l&#8217;absentisme laboral derivat dels processos de baixa per malalties i accidents no laborals. Sota el t\u00edtol <strong><em>\u00abQu\u00e8 podem fer per combatre l&#8217;absentisme?\u00bb<\/em>, en aquest esdeveniment, que ha comptat amb la participaci\u00f3 de l&#8217;Associaci\u00f3 de M\u00fatues d&#8217;Accidents de Treball (AMAT), <\/strong>s&#8217;han dif\u00f3s, entre d&#8217;altres, les seg\u00fcents dades. El 2025, la poblaci\u00f3 protegida pel sector de m\u00fatues, en el sector del metall a Catalunya i Espanya, va ascendir a 469.570 i 2.469.037 treballadors, la qual cosa suposa un increment, en els \u00faltims cinc anys, d&#8217;un 4,74 % i un 8,08 %, respectivament.<\/p>\n<p>Aquest mateix indicador, per a tots els sectors, a Catalunya iEspasaha experimentat un creixement, en el mateix per\u00edode de temps, d&#8217;un 10,10 % i un 12,65 %, respectivament, assolint en l&#8217;exercici 2025 els 3.040.252 i els 16.118.680 treballadors protegits a Catalunya i Espanya, respectivament. Aix\u00ed mateix, per a la Poblaci\u00f3 Protegida pel Sector de M\u00fatues, en el Sector del Metall es van iniciar a Catalunya i Espanya, 239.643 i 919.290 processos, la qual cosa ha suposat un increment d&#8217;un 56,67 % i un 59,06 %, respectivament, des de l&#8217;exercici 2021.<\/p>\n<p>Aquest indicador, a Catalunya i Espanya, ha augmentat un 74,89 % i un 70,63 %, respectivament, en el mateix per\u00edode de temps, assolint els 1.656.635 i 6.339.656 Processos Iniciats, respectivament, en l&#8217;exercici 2025. At\u00e8s l&#8217;anterior, la Incid\u00e8ncia Mitjana Mensual per cada 1.000 treballadors protegits pel sector de m\u00fatues en el sector del metall a Catalunya i Espanya ha augmentat un 49,60 % i un 47,20 % en els \u00faltims cinc anys de l&#8217;exercici 2025, en 42,53 i 31,03 processos, respectivament.<\/p>\n<p>A Catalunya i Espanya, aquest indicador ha augmentat, des de l&#8217;exercici 2021, un 58,83 % i un 51,48 %, respectivament, en els 45,41 i 32,78 processos. Aix\u00f2 ha suposat que, per a la Poblaci\u00f3 Protegida pel Sector de M\u00fatues, en el Sector del Metall a Catalunya i Espanya, s&#8217;hagi generat una despesa innecess\u00e0ria de m\u00e9s de 94 i 477 milions d&#8217;euros. De la mateixa manera, per a tots els Sectors, a Catalunya i Espanya aquesta despesa innecess\u00e0ria va ascendir a 608 i 3.549 milions d&#8217;euros, respectivament. En aquesta jornada s&#8217;han desgranat els problemes que s&#8217;afronten, actualment, en el sector del metall, a Catalunya i Espanya, pel que fa als processos d&#8217;Incapacitat Temporal derivats de Conting\u00e8ncies Comunes (ITCC).<\/p>\n<p>Fent \u00e8mfasi en els processos diagnosticats com a patologies traumatol\u00f2giques, dels quals les m\u00fatues col\u00b7laboradores amb la Seguretat Social s\u00f3n especialistes en el seu tractament. Hi ha una substancial difer\u00e8ncia de temps en la recuperaci\u00f3 de la salut dels treballadors quan les baixes que s\u00f3n diagnosticades com a patologies traumatol\u00f2giques s\u00f3n tramitades a trav\u00e9s dels Serveis P\u00fablics de Salut de les comunitats aut\u00f2nomes respecte a quan aquestes mateixes patologies s\u00f3n tractades per les m\u00fatues col\u00b7laboradores amb la Seguretat Social. Aix\u00f2 repercuteix en p\u00e8rdues econ\u00f2miques, tant per als treballadors com per a les empreses i per a la Seguretat Social, a m\u00e9s dels menyscaptes organitzatius que comporta per al funcionament normal de les empreses i la c\u00e0rrega laboral que suposa per a la resta de treballadors d&#8217;aquestes.<\/p>\n<p>En aquest sentit, el director Gerent d&#8217;AMAT, Pedro Pablo Sanz Casado, ha recalcat el greu problema que suposen les baixes laborals derivades d&#8217;ITCC, que condueixen a una sanitat p\u00fablica saturada, amb la corresponent despesa innecess\u00e0ria que aquesta situaci\u00f3 genera, una important minva de la competitivitat de les empreses i un pesat llast per a la creaci\u00f3 d&#8217;ocupaci\u00f3 i per al creixement econ\u00f2mic d&#8217;Espanya a curt, mitj\u00e0 i llarg termini. No estem m\u00e9s malalts. Els processos derivats de conting\u00e8ncies comunes no s\u00f3n responsabilitat de les Empreses.<\/p>\n<p><span style=\"color: #d12238;\"><strong>El cost dels processos d&#8217;incapacitat temporal derivats de Conting\u00e8ncies Comunes<\/strong><\/span><\/p>\n<p>El cost de les baixes laborals derivades d&#8217;ITCC s&#8217;ha incrementat, preocupantment, en els \u00faltims anys. En els seg\u00fcents gr\u00e0fics s&#8217;observa l&#8217;evoluci\u00f3 del cost total de les baixes laborals per a la poblaci\u00f3 protegida pel sector de m\u00fatues col\u00b7laboradores amb la Seguretat Social, que ha suposat tant per a les empreses com per a les m\u00fatues, des del 2021 fins al 2025, tant en el sector del metall com a Catalunya i Espanya.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.foment.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/3d122017-373e-f917-63db-38e383653db1.jpg\"><img loading=\"lazy\" class=\"aligncenter size-full wp-image-222824\" src=\"https:\/\/www.foment.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/3d122017-373e-f917-63db-38e383653db1.jpg\" alt=\"\" width=\"1692\" height=\"1250\" srcset=\"https:\/\/www.foment.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/3d122017-373e-f917-63db-38e383653db1.jpg 1692w, https:\/\/www.foment.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/3d122017-373e-f917-63db-38e383653db1-300x222.jpg 300w, https:\/\/www.foment.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/3d122017-373e-f917-63db-38e383653db1-1024x757.jpg 1024w, https:\/\/www.foment.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/3d122017-373e-f917-63db-38e383653db1-768x567.jpg 768w, https:\/\/www.foment.com\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/3d122017-373e-f917-63db-38e383653db1-1536x1135.jpg 1536w\" sizes=\"(max-width: 1692px) 100vw, 1692px\" \/><\/a>El 2025, en el sector del metall a Catalunya i Espanya, per a la poblaci\u00f3 protegida pel sector de m\u00fatues, el cost en prestacions econ\u00f2miques de la Seguretat Social a c\u00e0rrec de les m\u00fatues i el cost directe per a les empreses va suposar una despesa aproximada de 590 i 2.820 milions d&#8217;euros, respectivament, \u00e9s a dir, 184 i 1.010 milions d&#8217;euros m\u00e9s que el 2021, la qual cosa ha suposat un increment del 45,46 % i del 55,78 %, respectivament, en els \u00faltims cinc anys.<\/p>\n<p>En el cas de Catalunya, aquesta despesa ha ascendit fins als 4.200 milions d&#8217;euros, 1.847 milions d&#8217;euros m\u00e9s respecte al 2021, la qual cosa equival a un increment del 78,49 % en els \u00faltims cinc anys. En l&#8217;\u00e0mbit nacional, el 2025, aquesta despesa ha ascendit fins als 20.508 milions d&#8217;euros, 9.213 milions d&#8217;euros respecte al 2021, la qual cosa equival a un increment del 81,56 % en els \u00faltims cinc anys.<\/p>\n<p>Si s&#8217;inclouen els casos del 20 % de la poblaci\u00f3 treballadora que est\u00e0 coberta en incapacitat temporal per conting\u00e8ncies comunes per les entitats gestores de la seguretat social, la despesa total ascendiria, el 2025, a m\u00e9s de 32.000 milions d&#8217;euros.<\/p>\n<p><span style=\"color: #d12238;\"><strong>Propostes de millora<\/strong><\/span><\/p>\n<p>At\u00e8s tot l&#8217;anterior, en la gesti\u00f3 dels processos d&#8217;ITCC, les propostes que es consideren m\u00e9s eficaces i de gran import\u00e0ncia per recuperar al m\u00e9s aviat possible la salut dels treballadors s\u00f3n: reduir la c\u00e0rrega assistencial, evitar l&#8217;\u00fas indegut d&#8217;aquesta prestaci\u00f3 i salvar el laberint burocr\u00e0tic. Entre aquestes estarien les seg\u00fcents:<\/p>\n<ul>\n<li><strong>Incrementar<\/strong> els <strong>recursos sanitaris<\/strong> en els Serveis P\u00fablics de Salut, en les Entitats Gestores de la Seguretat Social i en les M\u00fatues col\u00b7laboradores amb la Seguretat Social. Per aix\u00f2 caldria:<\/li>\n<li><strong>Reorganitzar el treball<\/strong> en l&#8217;\u00e0mbit dels Serveis P\u00fablics de Salut.<\/li>\n<li><strong>Suprimir<\/strong> els <strong>n\u00fameros<\/strong> de les universitats p\u00fabliques.<\/li>\n<li><strong>Suprimir<\/strong> l&#8217;actual marc d&#8217;incompatibilitats,<\/li>\n<li><strong>Agilitar<\/strong> els processos d&#8217;homologaci\u00f3 de t\u00edtols de professionals extracomunitaris.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Amb la finalitat que els metges d&#8217;atenci\u00f3 prim\u00e0ria i els metges de l&#8217;INSS puguin avaluar degudament l&#8217;estat de salut i requisits del treball abans de donar una baixa i controlar les baixes des del primer dia i posar especial \u00e8mfasi en el control dels processos de m\u00e9s de 365 dies.<\/p>\n<ul>\n<li><strong>Millorar la coordinaci\u00f3 entre els agents implicats que gestionen la prestaci\u00f3<\/strong> d&#8217;ITCC a trav\u00e9s dels convenis de col\u00b7laboraci\u00f3 entre l&#8217;Institut Nacional de la Seguretat Social, els Serveis P\u00fablics de Salut i les m\u00fatues col\u00b7laboradores amb la Seguretat Social.<\/li>\n<li><strong>Modular\/suprimir<\/strong> les <strong>cl\u00e0usules<\/strong> dels <strong>complements<\/strong> i <strong>millores<\/strong> dels convenis col\u00b7lectius, en relaci\u00f3 amb els processos d&#8217;ITCC i <strong>no incloure-les<\/strong> en els nous convenis col\u00b7lectius.<\/li>\n<li><strong>Facultar<\/strong> les <strong>M\u00fatues<\/strong> per poder realitzar una <strong>gesti\u00f3 integral<\/strong> dels processos de baix derivat d&#8217;ITCC, almenys en patologies traumatol\u00f2giques, osteoarticulars o psicol\u00f2giques, <strong>podent donar l&#8217;alta m\u00e8dica,<\/strong> establint un mecanisme de garantia per als treballadors, igual que existeix per als casos d&#8217;accident de treball o malaltia professional, distant-les dels recursos necessaris per a aquesta finalitat.<\/li>\n<li><strong>Modificar<\/strong> el <strong>marc regulatori laboral<\/strong>, extremament garantista, tornant, entre altres q\u00fcestions, a possibilitar l&#8217;acomiadament per reiteraci\u00f3 de processos de baixa derivats d&#8217;ITCC.<\/li>\n<li><strong>Revisar el gener\u00f3s sistema de protecci\u00f3 social a Espanya<\/strong>.<\/li>\n<li>Motivar un <strong>canvi sociocultural<\/strong> en relaci\u00f3 amb els valors, comprom\u00eds i responsabilitat, en especial respecte al treball.<\/li>\n<li>Aquest canvi esdev\u00e9 <strong>urgent<\/strong> respecte a les <strong>malalties mentals<\/strong>, especialment en la <strong>poblaci\u00f3<\/strong> de prim\u00e0ria, ESO, FP i universitat. Cal <strong>tornar a treure els joves al m\u00f3n real<\/strong>, <strong>q\u00fcestionant-se la utilitzaci\u00f3 intensiva dels m\u00f2bils i l&#8217;atrapament a les xarxes socials<\/strong>. La major part del conegut com a \u00abmalaltia mental\u00bb pot denominar-se \u00abestats de des\u00e0nim\u00bb. Pel que fa a la poblaci\u00f3 que ja n&#8217;ha patit les conseq\u00fc\u00e8ncies, entre els <strong>25 i 35 anys<\/strong>, cal ajudar-los amb <strong>psic\u00f2legs<\/strong>, igual que a la resta de la poblaci\u00f3 de m\u00e9s edat que estigui malalta.<\/li>\n<\/ul>\n<p>La prescripci\u00f3 d&#8217;antidepressius i ansiol\u00edtics per part dels metges d&#8217;atenci\u00f3 prim\u00e0ria s&#8217;ha de reduir a l&#8217;estrictament necessari. En qualsevol cas, ha de quedar clar que <strong>el problema de les baixes per malalties i accidents no laborals no \u00e9s responsabilitat de les empreses<\/strong>. Sense perjudici que aquelles que estiguin a la seva m\u00e0 ho facin, no poden convertir-se en \u00abcol\u00b7laboradores en la gesti\u00f3 de l&#8217;assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria a Espanya\u00bb. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 de sanitat p\u00fablica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>En el sector del metall el cost de les baixes laborals per malaltia o accident no relacionades amb el treball es dispara un 55% en cinc anys La Uni\u00f3 Patronal Metal\u00b7l\u00fargica (UPM) ha celebrat aquest dijous, 11 de juny, la seva Junta i Assemblea anual presidida per Jaume Roura Calls, president de la patronal. L&#8217;acte ha servit per ratificar la Mem\u00f2ria 2025 i aprovar els objectius marcats en el seu estatut. Per\u00f2 la jornada tamb\u00e9 ha tingut per objectiu revelar xifres i dades, fins ara, in\u00e8dites. D&#8217;aquesta manera, en el si de la seva Assemblea General, ha tractat el grav\u00edssim problema de l&#8217;absentisme laboral derivat dels processos de baixa per malalties i accidents no laborals. Sota el t\u00edtol \u00abQu\u00e8 podem fer per combatre l&#8217;absentisme?\u00bb, en aquest esdeveniment, que ha comptat amb la participaci\u00f3 de l&#8217;Associaci\u00f3 de M\u00fatues d&#8217;Accidents de Treball (AMAT), s&#8217;han dif\u00f3s, entre d&#8217;altres, les seg\u00fcents dades. El 2025, la poblaci\u00f3 protegida pel sector de m\u00fatues, en el sector del metall a Catalunya i Espanya, va ascendir a 469.570 i 2.469.037 treballadors, la qual cosa suposa un increment, en els \u00faltims cinc anys, d&#8217;un 4,74 % i un 8,08 %, respectivament. Aquest mateix indicador, per a tots els sectors, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":281,"featured_media":222823,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[8407],"tags":[],"acf":[],"wps_subtitle":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/222828"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/281"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=222828"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/222828\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":222829,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/222828\/revisions\/222829"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/222823"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=222828"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=222828"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.foment.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=222828"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}