El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya adverteix que cal una planificació global per evitar la desaparició progressiva de les platges catalanes

• El CAdIC alerta que sense una gestió integral de les sorres, el litoral català pot perdre el seu equilibri i funcionalitat

El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya (CAdIC) ha presentat el seu 15è document, elaborat pel Sr. Ramón Arandes, que posa el focus en un dels reptes ambientals i territorials més urgents: la regressió del litoral català. El CAdIC adverteix que, si no s’adopta una planificació global de la gestió de les sorres, les platges —actius essencials per al territori— poden patir una degradació progressiva i irreversible.

El document denuncia la manca d’un enfocament tècnic i transversal, assenyalant que actualment la gestió de les platges es fa des de visions parcials i descoordinades, amb solucions sovint basades en criteris administratius o ideològics, més que en l’anàlisi física i empírica del litoral.

Entre les causes principals de la regressió, s’identifiquen:

• La reducció de sediments aportats pels rius, a causa de les infraestructures hidràuliques i la urbanització.
• L’efecte dels ports i espigons sobre el transport de sorres, sovint mal gestionat.
• L’impacte creixent del canvi climàtic: pujada del nivell del mar, temporals més intensos i regressió constant de la línia de costa.

“El problema no és la presència dels ports, sinó la manca d’aportacions de sediments i la inexistència d’una planificació eficient. Cal actuar amb rigor científic i tècnic per preservar el nostre litoral.” – Ramón Arandes, ponent del document i vocal del CAdIC

Per fer-hi front, el CAdIC presenta les següents 10 propostes concretes per encarar amb garanties la gestió de les platges catalanes:

Propostes del Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya:

1. Plantejar solucions a partir de criteris tècnics, i no ideològics, per garantir l’estabilitat de les platges.

2. Definir unitats de gestió reals, basades en la realitat física del litoral i no en divisions administratives.

3. Incloure la gestió de les sorres dels dragats portuaris en la planificació global de la costa.

4. Planificar anualment els volums de dragat per garantir la presència de maquinària especialitzada al litoral català.

5. Simplificar els tràmits administratius dels projectes de dragat gràcies a una gestió adaptativa basada en l’evidència.

6. Prioritzar el remuntatge de les sorres retingudes pels ports cap a llevant per mantenir l’equilibri de cada tram.

7. Restituir les sorres al lloc d’origen, després d’estudiar-ne les dinàmiques, per maximitzar-ne l’efectivitat.

8. Dotar recursos a les administracions per aprofundir en el coneixement del comportament del transport litoral i del canvi climàtic.

9. Auditar la qualitat de les sorres i, si cal, programar actuacions de restauració ambiental de les platges.

10. Impulsar la col·laboració institucional i sectorial, amb la participació de tots els agents socials, econòmics i usuaris del litoral.

Finalment, el CAdIC fa una crida a les administracions públiques perquè assumeixin un rol actiu en la definició i aplicació d’una estratègia litoral a llarg termini, amb una planificació tècnica, coordinada i dotada de recursos. Preservar les platges catalanes no és només una qüestió ambiental, sinó una necessitat social i econòmica de país.