- En el sector del metall el cost de les baixes laborals per malaltia o accident no relacionades amb el treball es dispara un 55% en cinc anys
La Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM) ha celebrat aquest dijous, 11 de juny, la seva Junta i Assemblea anual presidida per Jaume Roura Calls, president de la patronal. L’acte ha servit per ratificar la Memòria 2025 i aprovar els objectius marcats en el seu estatut. Però la jornada també ha tingut per objectiu revelar xifres i dades, fins ara, inèdites.
D’aquesta manera, en el si de la seva Assemblea General, ha tractat el gravíssim problema de l’absentisme laboral derivat dels processos de baixa per malalties i accidents no laborals. Sota el títol «Què podem fer per combatre l’absentisme?», en aquest esdeveniment, que ha comptat amb la participació de l’Associació de Mútues d’Accidents de Treball (AMAT), s’han difós, entre d’altres, les següents dades. El 2025, la població protegida pel sector de mútues, en el sector del metall a Catalunya i Espanya, va ascendir a 469.570 i 2.469.037 treballadors, la qual cosa suposa un increment, en els últims cinc anys, d’un 4,74 % i un 8,08 %, respectivament.
Aquest mateix indicador, per a tots els sectors, a Catalunya iEspasaha experimentat un creixement, en el mateix període de temps, d’un 10,10 % i un 12,65 %, respectivament, assolint en l’exercici 2025 els 3.040.252 i els 16.118.680 treballadors protegits a Catalunya i Espanya, respectivament. Així mateix, per a la Població Protegida pel Sector de Mútues, en el Sector del Metall es van iniciar a Catalunya i Espanya, 239.643 i 919.290 processos, la qual cosa ha suposat un increment d’un 56,67 % i un 59,06 %, respectivament, des de l’exercici 2021.
Aquest indicador, a Catalunya i Espanya, ha augmentat un 74,89 % i un 70,63 %, respectivament, en el mateix període de temps, assolint els 1.656.635 i 6.339.656 Processos Iniciats, respectivament, en l’exercici 2025. Atès l’anterior, la Incidència Mitjana Mensual per cada 1.000 treballadors protegits pel sector de mútues en el sector del metall a Catalunya i Espanya ha augmentat un 49,60 % i un 47,20 % en els últims cinc anys de l’exercici 2025, en 42,53 i 31,03 processos, respectivament.
A Catalunya i Espanya, aquest indicador ha augmentat, des de l’exercici 2021, un 58,83 % i un 51,48 %, respectivament, en els 45,41 i 32,78 processos. Això ha suposat que, per a la Població Protegida pel Sector de Mútues, en el Sector del Metall a Catalunya i Espanya, s’hagi generat una despesa innecessària de més de 94 i 477 milions d’euros. De la mateixa manera, per a tots els Sectors, a Catalunya i Espanya aquesta despesa innecessària va ascendir a 608 i 3.549 milions d’euros, respectivament. En aquesta jornada s’han desgranat els problemes que s’afronten, actualment, en el sector del metall, a Catalunya i Espanya, pel que fa als processos d’Incapacitat Temporal derivats de Contingències Comunes (ITCC).
Fent èmfasi en els processos diagnosticats com a patologies traumatològiques, dels quals les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social són especialistes en el seu tractament. Hi ha una substancial diferència de temps en la recuperació de la salut dels treballadors quan les baixes que són diagnosticades com a patologies traumatològiques són tramitades a través dels Serveis Públics de Salut de les comunitats autònomes respecte a quan aquestes mateixes patologies són tractades per les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social. Això repercuteix en pèrdues econòmiques, tant per als treballadors com per a les empreses i per a la Seguretat Social, a més dels menyscaptes organitzatius que comporta per al funcionament normal de les empreses i la càrrega laboral que suposa per a la resta de treballadors d’aquestes.
En aquest sentit, el director Gerent d’AMAT, Pedro Pablo Sanz Casado, ha recalcat el greu problema que suposen les baixes laborals derivades d’ITCC, que condueixen a una sanitat pública saturada, amb la corresponent despesa innecessària que aquesta situació genera, una important minva de la competitivitat de les empreses i un pesat llast per a la creació d’ocupació i per al creixement econòmic d’Espanya a curt, mitjà i llarg termini. No estem més malalts. Els processos derivats de contingències comunes no són responsabilitat de les Empreses.
El cost dels processos d’incapacitat temporal derivats de Contingències Comunes
El cost de les baixes laborals derivades d’ITCC s’ha incrementat, preocupantment, en els últims anys. En els següents gràfics s’observa l’evolució del cost total de les baixes laborals per a la població protegida pel sector de mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, que ha suposat tant per a les empreses com per a les mútues, des del 2021 fins al 2025, tant en el sector del metall com a Catalunya i Espanya.
El 2025, en el sector del metall a Catalunya i Espanya, per a la població protegida pel sector de mútues, el cost en prestacions econòmiques de la Seguretat Social a càrrec de les mútues i el cost directe per a les empreses va suposar una despesa aproximada de 590 i 2.820 milions d’euros, respectivament, és a dir, 184 i 1.010 milions d’euros més que el 2021, la qual cosa ha suposat un increment del 45,46 % i del 55,78 %, respectivament, en els últims cinc anys.
En el cas de Catalunya, aquesta despesa ha ascendit fins als 4.200 milions d’euros, 1.847 milions d’euros més respecte al 2021, la qual cosa equival a un increment del 78,49 % en els últims cinc anys. En l’àmbit nacional, el 2025, aquesta despesa ha ascendit fins als 20.508 milions d’euros, 9.213 milions d’euros respecte al 2021, la qual cosa equival a un increment del 81,56 % en els últims cinc anys.
Si s’inclouen els casos del 20 % de la població treballadora que està coberta en incapacitat temporal per contingències comunes per les entitats gestores de la seguretat social, la despesa total ascendiria, el 2025, a més de 32.000 milions d’euros.
Propostes de millora
Atès tot l’anterior, en la gestió dels processos d’ITCC, les propostes que es consideren més eficaces i de gran importància per recuperar al més aviat possible la salut dels treballadors són: reduir la càrrega assistencial, evitar l’ús indegut d’aquesta prestació i salvar el laberint burocràtic. Entre aquestes estarien les següents:
- Incrementar els recursos sanitaris en els Serveis Públics de Salut, en les Entitats Gestores de la Seguretat Social i en les Mútues col·laboradores amb la Seguretat Social. Per això caldria:
- Reorganitzar el treball en l’àmbit dels Serveis Públics de Salut.
- Suprimir els números de les universitats públiques.
- Suprimir l’actual marc d’incompatibilitats,
- Agilitar els processos d’homologació de títols de professionals extracomunitaris.
Amb la finalitat que els metges d’atenció primària i els metges de l’INSS puguin avaluar degudament l’estat de salut i requisits del treball abans de donar una baixa i controlar les baixes des del primer dia i posar especial èmfasi en el control dels processos de més de 365 dies.
- Millorar la coordinació entre els agents implicats que gestionen la prestació d’ITCC a través dels convenis de col·laboració entre l’Institut Nacional de la Seguretat Social, els Serveis Públics de Salut i les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social.
- Modular/suprimir les clàusules dels complements i millores dels convenis col·lectius, en relació amb els processos d’ITCC i no incloure-les en els nous convenis col·lectius.
- Facultar les Mútues per poder realitzar una gestió integral dels processos de baix derivat d’ITCC, almenys en patologies traumatològiques, osteoarticulars o psicològiques, podent donar l’alta mèdica, establint un mecanisme de garantia per als treballadors, igual que existeix per als casos d’accident de treball o malaltia professional, distant-les dels recursos necessaris per a aquesta finalitat.
- Modificar el marc regulatori laboral, extremament garantista, tornant, entre altres qüestions, a possibilitar l’acomiadament per reiteració de processos de baixa derivats d’ITCC.
- Revisar el generós sistema de protecció social a Espanya.
- Motivar un canvi sociocultural en relació amb els valors, compromís i responsabilitat, en especial respecte al treball.
- Aquest canvi esdevé urgent respecte a les malalties mentals, especialment en la població de primària, ESO, FP i universitat. Cal tornar a treure els joves al món real, qüestionant-se la utilització intensiva dels mòbils i l’atrapament a les xarxes socials. La major part del conegut com a «malaltia mental» pot denominar-se «estats de desànim». Pel que fa a la població que ja n’ha patit les conseqüències, entre els 25 i 35 anys, cal ajudar-los amb psicòlegs, igual que a la resta de la població de més edat que estigui malalta.
La prescripció d’antidepressius i ansiolítics per part dels metges d’atenció primària s’ha de reduir a l’estrictament necessari. En qualsevol cas, ha de quedar clar que el problema de les baixes per malalties i accidents no laborals no és responsabilitat de les empreses. Sense perjudici que aquelles que estiguin a la seva mà ho facin, no poden convertir-se en «col·laboradores en la gestió de l’assistència sanitària a Espanya». És una qüestió de sanitat pública.
Comments are closed.