El benestar emocional dels equips s’ha convertit en un factor clau per a la competitivitat, la productivitat i la sostenibilitat de les organitzacions. En un context laboral cada vegada més exigent, les empreses comencen a integrar la salut mental dins de la seva estratègia corporativa. Parlem amb José Terol, Country Manager d’Affor Health, sobre l’evolució d’aquesta realitat en l’entorn empresarial i sobre el creixement de la companyia a Catalunya.
La salut mental ha guanyat protagonisme en els darrers anys dins l’àmbit laboral. Què ha canviat perquè les empreses hagin passat de veure-ho com un tema secundari a una qüestió estratègica?
El canvi principal és que el benestar laboral ha deixat de ser un benefici corporatiu o un “pegat” estètic per convertir-se en una necessitat estructural i de negoci. Diverses coses han impulsat aquest canvi: primer, l’altíssim cost econòmic de la inacció. Els trastorns mentals són la segona causa d’absència laboral, amb durades mitjanes i un cost que no deixen de créixer. En segon lloc, l’impuls normatiu. La Inspecció de Treball (amb el seu Criteri Tècnic 104/2021), la nova Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut 2023-2027 i la recent modificació de la llei de prevenció, aprovada pel consell de ministres a l’abril i en tràmit parlamentari, han posat el focus en l’obligació real d’avaluar i intervenir en els riscos psicosocials. Finalment, avui el benestar és el nucli de l’employer branding. Moltes empreses ja vinculen la seva marca ocupadora a la salut emocional per poder atraure talent, sobretot jove, que ja no tolera entorns tòxics on no se’ls cuidi.
Des de la vostra experiència, quins són avui els principals reptes relacionats amb el benestar emocional dins de les organitzacions?
El gran repte actual és passar del simple compliment documental a la intervenció real en l’organització del treball. Algunes empreses fan avaluacions de riscos psicosocials només per evitar multes, no en veuen la utilitat en la gestió de les persones i els operadors especialitzats solen generar informes molt extensos que acaben en un calaix sense que s’implantin mesures preventives reals. Un altre repte és evitar el “socialwashing” o el que anomenem l’enfocament patchwork: fer xerrades de mindfulness o dies de la fruita mentre es mantenen càrregues de treball inassumibles o lideratges tòxics. El repte d’Affor Health és ajudar les empreses a entendre que han d’intervenir en l’origen: redissenyant el treball, capacitant la cadena de comandament i fomentant la creació d’espais laborals segurs i saludables.
Cada vegada es parla més de riscos psicosocials, estrès o burnout. Fins a quin punt aquestes situacions impacten en la productivitat i en la competitivitat de les empreses?
L’impacte és devastador. La trampa moderna és creure que mantenir els equips en un “mode de rendiment permanent”, amb alta exigència i baixa recuperació, és rendible. La realitat és que el 40% dels empleats a Espanya assenyala la feina com la principal causa del seu estrès o ansietat. A nivell cerebral, l’estrès crònic esgota les xarxes neuronals, fent el pensament més rígid i menys creatiu, i disparant els errors. Un entorn amb manca de seguretat psicològica enfonsa la moral, incrementa la rotació i redueix la innovació. Per contra, els estudis mostren que invertir estratègicament en benestar té un retorn de la inversió molt clar: segons l’“Estudio sobre el ROI del bienestar”, realitzat per Wellhub, el 56% dels ocupadors assegura que recuperen el doble del que han invertit en aquestes polítiques.
Moltes companyies volen actuar, però no sempre saben com fer-ho. Quines mesures concretes poden implementar les empreses per integrar la salut mental en la seva cultura corporativa?
Recomanem un full de ruta en diversos nivells. Primer, diagnosticar amb precisió, combinant qüestionaris validats quantitatius amb tècniques qualitatives (entrevistes, grups focals) per entendre on i per què es pateix a l’empresa. També, incloure la vigilància de la salut mental dels col·laboradors en el sistema de Seguretat i Salut de l’empresa, superant la identificació de la Medicina del Treball amb les revisions mèdiques. Segon, garantir el suport social i la capacitació, formant els líders perquè sàpiguen detectar “Red Flags” o senyals de patiment mental en els seus equips i actuar a temps. Tercer, implementar veritables Programes d’Ajuda a l’Empleat (PAE) que ofereixin assistència psicològica confidencial, assessorament i canals segurs. I el més important: mesures organitzatives, com aplicar el dret a la desconnexió digital, la flexibilitat horària real, i eliminar tot allò que sobrecarrega sense aportar valor (per exemple, reduir l’excés de reunions, que ha demostrat disminuir l’estrès dràsticament).
Affor Health ha experimentat un creixement important a Catalunya. Què us ha portat a reforçar la vostra presència en aquest territori?
Catalunya compta amb un teixit empresarial molt dinàmic, amb un pes enorme en els sectors dels serveis, la indústria i la innovació, que són precisament entorns on l’exigència cognitiva i els ritmes de treball generen reptes psicosocials importants. A més, existeix un ecosistema molt avançat a la regió. Segons el recent informe de la BioRegió de Catalunya, existeixen 52 companyies treballant específicament en innovació per a la salut mental, atraient una gran inversió en salut i benestar. A això s’hi suma el ferm compromís d’institucions catalanes i agents socials com Foment del Treball, que estan promovent guies pioneres sobre lideratge i benestar psicosocial. Ser aquí ens permet crear sinergies en un dels territoris més receptius i madurs per transformar la prevenció laboral.
Com està responent el teixit empresarial català a aquest canvi de paradigma? Detecteu una sensibilitat o demanda més gran per part de les empreses?
Sí, detectem una sensibilitat creixent. Les grans empreses i l’administració pública a Catalunya sempre han anat, en molts aspectes de prevenció, un pas per davant, comptant amb serveis de prevenció propis que busquen enfocaments més proactius. Veiem un clar interès de les direccions de RRHH de les empreses catalanes, que ens traslladen que la salut mental és ara una de les seves principals preocupacions. No obstant això, el teixit de les pimes i microempreses encara s’enfronta a barreres de recursos i, en ocasions, el seu enfocament continua sent reactiu (davant una baixa o una inspecció). La demanda d’eines que facilitin un diagnòstic àgil i la implantació de serveis com l’atenció psicològica online està creixent a molt bon ritme.
Podria compartir algun exemple o tendència que reflecteixi com les organitzacions estan incorporant polítiques de benestar emocional i quins resultats estan obtenint?
Una tendència clara és involucrar la participació de la plantilla en el disseny del seu benestar. Un exemple de bona pràctica l’hem vist en el sector agroalimentari a Catalunya, on hi ha empreses que estan implantant un sistema de gestió dels riscos psicosocials que inclou la prevenció primària, secundària i terciària i que està donant resultats, no només de reducció de l’absentisme sinó aconseguint un increment visible en la productivitat i la retenció dels col·laboradors. Els resultats d’aquestes intervencions organitzatives estructurals superen amb escreix les mesures purament puntuals.
Mirant cap al futur, quin paper jugarà la salut mental dins de les estratègies empresarials i del lideratge corporatiu?
En el futur, la salut mental no es gestionarà com una iniciativa aïllada de Recursos Humans, sinó com el nucli de la sostenibilitat, fortament vinculada als criteris ESG. El concepte de “lideratge saludable” serà un requisit indispensable per als directius. S’ha demostrat que l’estrès del líder es contagia i determina el benestar del seu equip. Per tant, la capacitat d’un mànager per crear seguretat psicològica, ser empàtic i gestionar l’organització de manera justa serà l’habilitat directiva més valorada. Les empreses que integrin això de debò seran les que aconsegueixin atreure talent, reduir costos i sobreviure en un entorn competitiu.
Comments are closed.