Per què Indonèsia?
Indonèsia és l’economia més important del sud-est asiàtic i el quart país més poblat del món, amb més de 260 milions d’habitants. L’abundància de matèries primeres i una cultura empresarial heretada del colonialisme holandès converteixen aquest mercat en un dels més atractius de la regió.
Les exportacions catalanes a Indonèsia assoleixen els 154,8 milions d’euros el 2019, un 13,3% més que l’any anterior i la xifra més alta de la sèrie històrica. Catalunya hi exporta principalment pasta de fusta (13,6%), maquinària (12,3%) i peces de vestir (11,2%).
Sectors de major interès
Les empreses catalanes tenen oportunitats de negoci destacades diversos àmbits:
Indonèsia, pla massiu d’infraestructures de transport
Amb més de 17.000 illes i una població a l’entorn dels 265 milions de persones, Indonèsia és possiblement el país més
complex en termes de transport i logística, de manera que el transport és la primera prioritat del pla d’infraestructures
nacional. La major part del pressupost nacional està destinada a la construcció de carreteres, amb la voluntat de construir el
doble de kilòmetres que l’any 2019. A més, es construiran 6,9 km de ponts, 239 km de línies ferroviàries i tres aeroports. La
major part dels projectes es finançaran amb estructures de tipus PPP, de cooperació publicoprivada.
El Govern d’Indonèsia va llançar l’estratègia de desenvolupament 2020-2045 de la IA
El Govern ha introduït una estratègia nacional per desenvolupar la intel·ligència artificial (IA). L’agost del 2020, Jakarta ha
publicat un projecte que guiarà Indonèsia en el desenvolupament de la IA. El pla de desenvolupament consisteix a preveure la IA per donar suport a cinc sectors industrials principals: salut (per a un millor servei sanitari), educació (educació en línia i I+D), reforma burocràtica (solució a la desigualtat en els serveis governamentals), seguretat alimentària (manteniment de
l’estabilitat de l’oferta i la demanda d’aliments) i ciutats intel·ligents (urbanització intel·ligent).
Indonèsia necessita una gran extensió de dispositius i d’equips mèdics
El Govern indonesi està treballant en la prestació d’assistència sanitària a la població, que està distribuïda en 17.000 illes. El
44% de les instal·lacions sanitàries primàries es troben a Java i encara hi ha moltes zones rurals subdesenvolupades. El
2019, Indonèsia té 1.787 hospitals de gestió privada i 1.026 hospitals de gestió pública. Aquests 2.813 hospitals només
ofereixen 310.710 llits, fet que suposa només 1,17 llits per cada 1000 habitants. Per accelerar la millora, el Govern
proporciona als inversors estrangers una participació més gran en certs subsectors, com hospitals, clíniques especialitzades i
equips mèdics. Arran de la manca de fabricants nacionals d’equipament mèdic, més del 90% dels aparells mèdics i matèries
primeres dels indonesis s’importen de l’estranger. El 2019, la indústria tenia un valor estimat de 4500 milions de USD, la
majoria dels quals (2800 milions de USD) són productes importats.
L’economia en auge a Indonèsia dibuixa un camí clar per aprofitar les fintech
Amb una inversió en infraestructura de 500.000 milions de USD prevista per als pròxims cinc anys, l’aparició de nous mercats del sector de fintech a Indonèsia emprendrà un nou camí. Indonèsia, classificada com la 4a economia en telèfons intel·ligents més gran del món, ha registrat un augment del 209,8% (2900 milions de USD) en transaccions d’e-wallet a finals del 2018 respecte al 2017, quan només es van registrar 943 milions de USD. Els pagaments mòbils són ara una gran part de les transaccions diàries tant online com offline. El 2014, el llançament del National Non-Cash Movement també va fomentar gradualment una societat menys rendible, fet que va impulsar un nombre creixent d’actors; actualment existeixen 37 mètodes de pagament locals a Indonèsia amb quatre actors principals: OVO, GoPay, Dana i LinkAja.
Sobre la missió
Prepararà l’agenda l’Oficina Exterior de Catalunya (ACCIÓ) a Yakarta
• L’Agenda de reunions de negocis: ofereix a les empreses participants una sèrie d’entrevistes individuals amb potencials socis, clients o entitats locals. Els contactes es trien en funció de les necessitats i objectius establerts conjuntament per l’empresa sol·licitant de l’servei.
• Les reunions se celebraran virtualment mitjançant les plataformes més usades al país.
• Quant a el contingut de l’informe de l’Agenda de reunions inclourà el següent:
a. La relació d’entrevistes concertades, amb informació rellevant de cada un dels contactes.
b. Una nota de mercat sobre el producte o servei ofert per l’empresa al país objectiu.
c. Informació pràctica sobre el país per facilitar la preparació de la visita presencial a el futur.
Per què Malàisia?
Malàisia és un estat que ha evolucionat des de país exportador de matèries primeres a estar enfocat en l’alta tecnologia, el coneixement i l’ús intensiu de capital. El programa estatal de transformació econòmica ofereix una sèrie de projectes i mesures fiscals que busquen accelerar el creixement econòmic.
Les exportacions catalanes a Malàisia han augmentat un 118,9% el 2019 i es situen en els 203,5 milions d’euros, una xifra de rècord històric. Els productes més exportats són els combustibles (48,5%), els productes farmacèutics (6,8%) i els plàstics (6,5%).
Sectors de major interès
Les oportunitats més destacades es centren en els sectors:
Malàisia segueix el camí obert per Singapur en noves tendències de consum
Les relacions econòmiques i socials entre Singapur i Malàisia són profundes i les seves poblacions són similars. Les
tendències que sovint lidera Singapur en poc temps se solen estendre al país veí, incloses les pautes de consum i
alimentació. Després de Singapur, Malàisia és el segon país del sud-est asiàtic amb la renda per càpita més elevada. Entre
d’altres, això s’està veient reflectit en un sector de comerç detallista i de restauració en creixement. En particular, la indústria
de les franquícies presenta oportunitats de creixement: prop del 40% de les franquícies del país són internacionals, la majoria
pertanyents al sector F&B, seguides del comerç detallista, la moda i l’educació. Ja des del 2011, el país va obrir a inversors
estrangers la possibilitat de tenir el 100% del capital en inversions al sector del comerç detallista i de la restauració.
Malàisia recolza el desenvolupament de l’economia digital i l’e-commerce
Entre el 2010 i el 2016, l’economia digital de Malàisia va créixer un 9% de mitjana, i s’esperava (abans de la COVID-19) que
arribés al 20% del PIB nacional el 2020. Un terç del valor prové del comerç electrònic. Malàisia ha realitzat importants
esforços per promoure l’emprenedoria digital. Institucions com la Malaysia Digital Economy Corporation, Malaysian Global
Innovation i Creativity Centre and Cradle s’han establert per atraure inversions, aportar incentius i facilitar el finançament i la formació per a start-ups. S’espera que l’economia digital sigui el nou motor de desenvolupament del país amb la creació,
entre d’altres, d’una zona de lliure comerç digital. El gegant del comerç electrònic Alibaba hi ha establert un macrohub logístic i de computació al núvol i serveis financers electrònics.
Malàisia marca tendència en alimentació halal a la regió i al món
Malàisia és un reconegut centre halal a nivell mundial. Tenir presència al mercat no només raporta els beneficis immediats
de les ventes al país si no que obre portes a d’altres mercats halal. Malàisia és pionera en la indústria del halal; el país va
començar a emetre certificacions halal per a productes l’any 1974. El 2000 va emetre els estàndards halal, de manera que és
el primer país al món en documentar i sistematitzar el sistema de certificació i assegurança. La introducció d’estàndards ha
contribuït a crear una economia nova i vibrant amb un mercat global estimat en 2300 milions de USD. En aquest context,
estar certificat i vendre al mercat de Malàisia facilita obrir portes a molts altres mercats islàmics
Sobre la missió
Prepararà l’agenda l’Oficina Exterior de Catalunya (ACCIÓ) a Kuala Lumpur
• L’Agenda de reunions de negocis: ofereix a les empreses participants una sèrie d’entrevistes individuals amb potencials socis, clients o entitats locals. Els contactes es trien en funció de les necessitats i objectius establerts conjuntament per l’empresa sol·licitant de l’servei.
• Les reunions se celebraran virtualment mitjançant les plataformes més usades al país.
• Quant a el contingut de l’informe de l’Agenda de reunions inclourà el següent:
a. La relació d’entrevistes concertades, amb informació rellevant de cada un dels contactes.
b. Una nota de mercat sobre el producte o servei ofert per l’empresa al país objectiu.
c. Informació pràctica sobre el país per facilitar la preparació de la visita presencial a el futur.
Cost
• Cost de l’agenda: 600 Euros + IVA – 1 país
800 Euros + IVA – 2 països
• Inscripció: 200 Euros + IVA
Més informació
sramirez@foment.com
