La Comissió de Transport i Logística treballa per millorar la competitivitat del sector desenvolupant normatives urbanes que afavoreixin una eficient distribució urbana de mercaderies, impulsin el desenvolupament de plataformes logístiques intermodals i posin en valor el transport de mercaderies per ferrocarril.
A més a més, la comissió treballarà en la elaboració d’un Pla d’impuls i modernització dels espais industrials i logístics juntament amb la Comissió d’Industria.
setembre, 2021
(Dimecres) 11:54 - 11:54
Indonèsia i Malàisia
Per què Indonèsia? Indonèsia és l'economia més important del sud-est asiàtic i el quart país més poblat del món, amb més de 260 milions d'habitants. L'abundància de matèries primeres
Per què Indonèsia?
Indonèsia és l’economia més important del sud-est asiàtic i el quart país més poblat del món, amb més de 260 milions d’habitants. L’abundància de matèries primeres i una cultura empresarial heretada del colonialisme holandès converteixen aquest mercat en un dels més atractius de la regió.
Les exportacions catalanes a Indonèsia assoleixen els 154,8 milions d’euros el 2019, un 13,3% més que l’any anterior i la xifra més alta de la sèrie històrica. Catalunya hi exporta principalment pasta de fusta (13,6%), maquinària (12,3%) i peces de vestir (11,2%).
Sectors de major interès
Les empreses catalanes tenen oportunitats de negoci destacades diversos àmbits:
Indonèsia, pla massiu d’infraestructures de transport
Amb més de 17.000 illes i una població a l’entorn dels 265 milions de persones, Indonèsia és possiblement el país més
complex en termes de transport i logística, de manera que el transport és la primera prioritat del pla d’infraestructures
nacional. La major part del pressupost nacional està destinada a la construcció de carreteres, amb la voluntat de construir el
doble de kilòmetres que l’any 2019. A més, es construiran 6,9 km de ponts, 239 km de línies ferroviàries i tres aeroports. La
major part dels projectes es finançaran amb estructures de tipus PPP, de cooperació publicoprivada.
El Govern d’Indonèsia va llançar l’estratègia de desenvolupament 2020-2045 de la IA
El Govern ha introduït una estratègia nacional per desenvolupar la intel·ligència artificial (IA). L’agost del 2020, Jakarta ha
publicat un projecte que guiarà Indonèsia en el desenvolupament de la IA. El pla de desenvolupament consisteix a preveure la IA per donar suport a cinc sectors industrials principals: salut (per a un millor servei sanitari), educació (educació en línia i I+D), reforma burocràtica (solució a la desigualtat en els serveis governamentals), seguretat alimentària (manteniment de
l’estabilitat de l’oferta i la demanda d’aliments) i ciutats intel·ligents (urbanització intel·ligent).
Indonèsia necessita una gran extensió de dispositius i d’equips mèdics
El Govern indonesi està treballant en la prestació d’assistència sanitària a la població, que està distribuïda en 17.000 illes. El
44% de les instal·lacions sanitàries primàries es troben a Java i encara hi ha moltes zones rurals subdesenvolupades. El
2019, Indonèsia té 1.787 hospitals de gestió privada i 1.026 hospitals de gestió pública. Aquests 2.813 hospitals només
ofereixen 310.710 llits, fet que suposa només 1,17 llits per cada 1000 habitants. Per accelerar la millora, el Govern
proporciona als inversors estrangers una participació més gran en certs subsectors, com hospitals, clíniques especialitzades i
equips mèdics. Arran de la manca de fabricants nacionals d’equipament mèdic, més del 90% dels aparells mèdics i matèries
primeres dels indonesis s’importen de l’estranger. El 2019, la indústria tenia un valor estimat de 4500 milions de USD, la
majoria dels quals (2800 milions de USD) són productes importats.
L’economia en auge a Indonèsia dibuixa un camí clar per aprofitar les fintech
Amb una inversió en infraestructura de 500.000 milions de USD prevista per als pròxims cinc anys, l’aparició de nous mercats del sector de fintech a Indonèsia emprendrà un nou camí. Indonèsia, classificada com la 4a economia en telèfons intel·ligents més gran del món, ha registrat un augment del 209,8% (2900 milions de USD) en transaccions d’e-wallet a finals del 2018 respecte al 2017, quan només es van registrar 943 milions de USD. Els pagaments mòbils són ara una gran part de les transaccions diàries tant online com offline. El 2014, el llançament del National Non-Cash Movement també va fomentar gradualment una societat menys rendible, fet que va impulsar un nombre creixent d’actors; actualment existeixen 37 mètodes de pagament locals a Indonèsia amb quatre actors principals: OVO, GoPay, Dana i LinkAja.
Sobre la missió
Prepararà l’agenda l’Oficina Exterior de Catalunya (ACCIÓ) a Yakarta
• L’Agenda de reunions de negocis: ofereix a les empreses participants una sèrie d’entrevistes individuals amb potencials socis, clients o entitats locals. Els contactes es trien en funció de les necessitats i objectius establerts conjuntament per l’empresa sol·licitant de l’servei.
• Les reunions se celebraran virtualment mitjançant les plataformes més usades al país.
• Quant a el contingut de l’informe de l’Agenda de reunions inclourà el següent:
a. La relació d’entrevistes concertades, amb informació rellevant de cada un dels contactes.
b. Una nota de mercat sobre el producte o servei ofert per l’empresa al país objectiu.
c. Informació pràctica sobre el país per facilitar la preparació de la visita presencial a el futur.
Per què Malàisia?
Malàisia és un estat que ha evolucionat des de país exportador de matèries primeres a estar enfocat en l’alta tecnologia, el coneixement i l’ús intensiu de capital. El programa estatal de transformació econòmica ofereix una sèrie de projectes i mesures fiscals que busquen accelerar el creixement econòmic.
Les exportacions catalanes a Malàisia han augmentat un 118,9% el 2019 i es situen en els 203,5 milions d’euros, una xifra de rècord històric. Els productes més exportats són els combustibles (48,5%), els productes farmacèutics (6,8%) i els plàstics (6,5%).
Sectors de major interès
Les oportunitats més destacades es centren en els sectors:
Malàisia segueix el camí obert per Singapur en noves tendències de consum
Les relacions econòmiques i socials entre Singapur i Malàisia són profundes i les seves poblacions són similars. Les
tendències que sovint lidera Singapur en poc temps se solen estendre al país veí, incloses les pautes de consum i
alimentació. Després de Singapur, Malàisia és el segon país del sud-est asiàtic amb la renda per càpita més elevada. Entre
d’altres, això s’està veient reflectit en un sector de comerç detallista i de restauració en creixement. En particular, la indústria
de les franquícies presenta oportunitats de creixement: prop del 40% de les franquícies del país són internacionals, la majoria
pertanyents al sector F&B, seguides del comerç detallista, la moda i l’educació. Ja des del 2011, el país va obrir a inversors
estrangers la possibilitat de tenir el 100% del capital en inversions al sector del comerç detallista i de la restauració.
Malàisia recolza el desenvolupament de l’economia digital i l’e-commerce
Entre el 2010 i el 2016, l’economia digital de Malàisia va créixer un 9% de mitjana, i s’esperava (abans de la COVID-19) que
arribés al 20% del PIB nacional el 2020. Un terç del valor prové del comerç electrònic. Malàisia ha realitzat importants
esforços per promoure l’emprenedoria digital. Institucions com la Malaysia Digital Economy Corporation, Malaysian Global
Innovation i Creativity Centre and Cradle s’han establert per atraure inversions, aportar incentius i facilitar el finançament i la formació per a start-ups. S’espera que l’economia digital sigui el nou motor de desenvolupament del país amb la creació,
entre d’altres, d’una zona de lliure comerç digital. El gegant del comerç electrònic Alibaba hi ha establert un macrohub logístic i de computació al núvol i serveis financers electrònics.
Malàisia marca tendència en alimentació halal a la regió i al món
Malàisia és un reconegut centre halal a nivell mundial. Tenir presència al mercat no només raporta els beneficis immediats
de les ventes al país si no que obre portes a d’altres mercats halal. Malàisia és pionera en la indústria del halal; el país va
començar a emetre certificacions halal per a productes l’any 1974. El 2000 va emetre els estàndards halal, de manera que és
el primer país al món en documentar i sistematitzar el sistema de certificació i assegurança. La introducció d’estàndards ha
contribuït a crear una economia nova i vibrant amb un mercat global estimat en 2300 milions de USD. En aquest context,
estar certificat i vendre al mercat de Malàisia facilita obrir portes a molts altres mercats islàmics
Sobre la missió
Prepararà l’agenda l’Oficina Exterior de Catalunya (ACCIÓ) a Kuala Lumpur
• L’Agenda de reunions de negocis: ofereix a les empreses participants una sèrie d’entrevistes individuals amb potencials socis, clients o entitats locals. Els contactes es trien en funció de les necessitats i objectius establerts conjuntament per l’empresa sol·licitant de l’servei.
• Les reunions se celebraran virtualment mitjançant les plataformes més usades al país.
• Quant a el contingut de l’informe de l’Agenda de reunions inclourà el següent:
a. La relació d’entrevistes concertades, amb informació rellevant de cada un dels contactes.
b. Una nota de mercat sobre el producte o servei ofert per l’empresa al país objectiu.
c. Informació pràctica sobre el país per facilitar la preparació de la visita presencial a el futur.
Cost
• Cost de l’agenda: 600 Euros + IVA – 1 país
800 Euros + IVA – 2 països
• Inscripció: 200 Euros + IVA
Més informació
sramirez@foment.com
Internacionalinternacional@foment.com
Sí
Queden places disponibles
No podràs assistir a l'activitat?Canviar la meva inscripció
13 (Dilluns) 8:00 - 17 (Divendres) 23:59
Rússia
Per què Austràlia? Austràlia acumula 26 anys de creixement econòmic anual consecutiu. Dins del grup privilegiat de les economies més avançades, se situa en primera posició pel que fa
Per què Austràlia?
Austràlia acumula 26 anys de creixement econòmic anual consecutiu. Dins del grup privilegiat de les economies més avançades, se situa en primera posició pel que fa a les previsions econòmiques dels propers cinc anys: el PIB augmentarà un 2,9 % anual de mitjana.
L’any 2019 les exportacions catalanes a Austràlia es van situar en els 238,7 milions d’euros. Catalunya hi exporta principalment productes farmacèutics (19,5%), maquinària (18,6% del total) i perfumeria i cosmètica (7,9%).
Sectors de major interès
Ja són més de 50 les filials d’empreses catalanes establertes a Austràlia, un mercat tan llunyà com ple d’oportunitats pel seu dinamisme i dimensió. A les antípodes, les companyies catalanes hi poden trobar bones opcions en àmbits com els següents:
El resultat de combinar un país amb un fort sistema bancari i un efervescent ecosistema d’start-ups és l’emergència d’un dels
ecosistemes fintech més potents del món. Aquesta situació privilegiada ha estat facilitada per la inversió dels quatre grans
bancs australians, que alimenta la constant creació i adquisició d’aquest tipus d’empreses. La innovació d’aquestes start-ups
genera nous productes i serveis especialitzats en pagaments, préstecs, inversió i crea valor afegit per a les actuals entitats
financeres. Pel que fa a la ciberseguretat, la demanda està dominada per la necessitat creixent de les empreses de protegirse dels atacs cibernètics. Empreses de sectors tant diferents com les finances, la salut, la defensa o l’alimentació han de
subcontractar serveis de seguretat i més del 75% del mercat està controlat per empreses estrangeres que operen des
d’Austràlia.
El 2019, les importacions de maquinària i de béns d’equip per a la mineria i la construcció van superar els 4.200 milions de
AUD. El sector de la construcció va moure a Austràlia 365.000 milions de AUD (2019); el sector de la mineria va moure
235.000 milions de AUD (2019). Ambdós sectors necessiten importar maquinària de l’estranger, principalment d’Europa, els Estats Units i el Japó. Altres sectors que també importen la maquinària de fora són el sector agrícola i forestal, que va
importar maquinària per valor de 2.700 milions de AUD (2019), i el sector de l’alimentació, que va importar maquinària per al processament i envasat d’aliments per valor de 1.900 milions de AUD (2019).
La COVID-19 ha fet augmentar el consum de vitamines que milloren els nivells d’immunitat. Austràlia és una bona plataforma per a la indústria farmacèutica catalana per arribar als mercats asiàtics, gràcies a la seva dinàmica indústria de suplements.
La creixent demanda de complements vitamínics a Àsia ha impulsat el creixement de les exportacions australianes, fins a
representar un 48,8% del total de la producció local, gràcies a la proximitat a la regió, la feblesa del dòlar australià, els acords de lliure comerç i la bona reputació dels productes australians (normativa i control de producció molt estrictes). Existeix unabona oportunitat per a les empreses catalanes per acabar el procés de fabricació a Austràlia i obtenir la certificació de producció local per poder introduir els productes al mercat asiàtic.
El Govern federal australià ha anunciat un finançament de 190 milions de dòlars per crear una nova infraestructura de
reciclatge al país, ja que busca desviar més de deu milions de tones de residus de l’abocador i crear 10.000 llocs de treball.
El pla, anomenat «Fons de modernització per al reciclatge» (Recycling Modernisation Fund), requereix un finançament
coincident dels estats i els territoris. El Govern federal espera atraure 600 milions de dòlars d’inversió privada, cosa que
aportarà al pla una xifra total d’aproximadament 1.000 milions de AUD. En aquesta línia, el Govern de Victòria (amb capital
Melbourne), és el primer dels 6 estats que ja ha obert un pla d’inversions per al sector, al qual ha dotat de 300 milions de
AUD per als propers 10 anys.
Les importacions van créixer un 3,5% el darrer any fins als 6.500 milions de dòlars (2019), impulsades per l’augment de la
demanda interna d’equips mèdics i quirúrgics. La major part de la demanda interna es cobreix amb productes importats. Una gran proporció de productes mèdics s’importen dels Estats Units. Altres fonts importants d’importació són Alemanya, Xina, Irlanda, Suïssa, Mèxic i Japó. Els majoristes i proveïdors mèdics importen grans quantitats de productes genèrics i
especialitzats d’ultramar per distribuir-los a hospitals i centres mèdics d’Austràlia. Productes com ara xeringues, agulles,
catèters i altres instruments solen ser més barats de fabricar a l’estranger, a causa de les economies d’escala. Els equips
d’alta tecnologia dels fabricants de l’OCDE també representen una proporció important de les importacions.
Les grans constructores espanyoles estan desenvolupant molts projectes d’infraestructura i construcció a Austràlia, fet que
suposa una bona oportunitat per a les enginyeries catalanes. Els governs de les principals ciutats estan invertint en la
construcció de vies ràpides de connexió entre els suburbis i els centres de les ciutats. Projectes com el Westconnex i el
Western Harbour Tunnel and Beaches Link a la ciutat de Sydney en són exemples.
Austràlia disposa de 9,9 milions d’habitatges amb una proporció d’un 73% de cases i un 27% de pisos, dels quals només el
13,2% estarien en alta densitat. El preu de l’habitatge a les ciutats continua elevat i s’estima que el valor d’aquests 10 milions
d’habitatges superarà els 6,5 trilions de dòlars australians, 4 vegades el producte interior brut del país. El model de
construcció modular permet abaratir els preus i té bones oportunitats en el mercat.
Nous projectes d’inversió per millorar i ampliar la xarxa de subministrament d’aigua potable. La indústria actualment factura 5.600 milions de AUD. El sector de l’aigua tindrà un fort creixement a curt termini gràcies a la posada en marxa de diversos projectes importants d’abastiment d’aigua, com ara l’elevació de la presa de Wyangala a prop de Cowra (Nova Gal·les del Sud), la presa de Burdekin Falls a prop de Townsville (Queensland) i la nova presa de Rookwood Weir a Rockhampton (Queensland). Es preveu que els ingressos de la indústria augmentaran un 2,5% anual durant els propers cinc anys, fins a assolir els 6.400 milions de dòlars. Tot i això, no hi ha cap inversió prevista en plantes dessalinitzadores, ja que gran part de la capacitat existent continua infrautilitzada.
Sobre la missió
Prepararà l’agenda l’Oficina Exterior de Catalunya (ACCIÓ) a Sidney
• L’Agenda de reunions de negocis: ofereix a les empreses participants una sèrie d’entrevistes individuals amb potencials socis, clients o entitats locals. Els contactes es trien en funció de les necessitats i objectius establerts conjuntament per l’empresa sol·licitant de l’servei.
• Les reunions se celebraran virtualment mitjançant les plataformes més usades al país.
• Quant a el contingut de l’informe de l’Agenda de reunions inclourà el següent:
a. La relació d’entrevistes concertades, amb informació rellevant de cada un dels contactes.
b. Una nota de mercat sobre el producte o servei ofert per l’empresa al país objectiu.
c. Informació pràctica sobre el país per facilitar la preparació de la visita presencial a el futur.
Per què Nova Zelanda?
Nova Zelanda destaca per ser una economia dinàmica que compta amb nombrosos acords de lliure comerç amb altres països. Un bon clima de negocis i un alt nivell de transparència se sumen a l’aposta que ha fet el país per l’eGovernment i que l’ha posicionat com a número 1 al món en aquest camp.
Sectors de major interès
Les oportunitats d’internacionalització per a l’empresa catalana a Nova Zelanda destaquen en tres sectors:
La indústria alimentària representa el 54% del total d’exportacions del país. Aquesta indústria necessita maquinària i productes complementaris per créixer. Nova Zelanda té una llarga història en la producció i exportació d’aliments i begudes. Les empreses del sector agrifood de Nova Zelanda treballen en els subsectors làctic, el subsector càrnic (vedella i xai), el subsector pesca (marisc i piscifactories de peix), el subsector fruita (poma i kiwi) i el subsector vinícola. La indústria agrícola i ramadera, juntament amb la indústria alimentària i vinícola, són un dels sectors econòmics més importants de l’economia neozelandesa i requereixen de maquinària i suplements per poder-se desenvolupar.
Nova Zelanda ofereix oportunitats de negoci relacionades amb el subministrament de béns intermedis d’interès per a la indústria forestal, alimentària i de la construcció. La indústria forestal i de la fusta, la tercera més gran del país, aporta una quantitat considerable a l’economia neozelandesa i representa més del 12 % dels ingressos d’exportació del país. En paral·lel, cal destacar el boom immobiliari que està vivint Nova Zelanda, que fa necessari l’abastiment de materials de construcció, d’aïllament, etc. I·, per últim, la indústria alimentària representa el 54 % del total d’exportacions del país. Aquesta indústria necessita maquinària i productes complementaris per créixer.
Sobre la missió
Prepararà l’agenda l’Oficina Exterior de Catalunya (ACCIÓ) a Sydney
• L’Agenda de reunions de negocis: ofereix a les empreses participants una sèrie d’entrevistes individuals amb potencials socis, clients o entitats locals. Els contactes es trien en funció de les necessitats i objectius establerts conjuntament per l’empresa sol·licitant de l’servei.
• Les reunions se celebraran virtualment mitjançant les plataformes més usades al país.
• Quant a el contingut de l’informe de l’Agenda de reunions inclourà el següent:
a. La relació d’entrevistes concertades, amb informació rellevant de cada un dels contactes.
b. Una nota de mercat sobre el producte o servei ofert per l’empresa al país objectiu.
c. Informació pràctica sobre el país per facilitar la preparació de la visita presencial a el futur.
Cost
• Cost de l’agenda: 600 Euros + IVA – 1 país
800 Euros + IVA – 2 països
• Inscripció: 200 Euros + IVA
Més informació
sramirez@foment.com
[/vc_column_text]
Internacionalinternacional@foment.com
(Dijous) 9:30 - 10:30
Online
Us convidem al proper esmorzar col·loqui amb Luis Fonseca director de L'Institut de
Us convidem al proper esmorzar col·loqui amb Luis Fonseca director de L’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM) i Mar Alvarez, Xavier Jordà i Manuel Lozano vicedirectors respectivament. És el centre d’investigació més gran d’Espanya dedicat a la investigació i desenvolupament en Micro i Nano Tecnologia i Microsistemes i acull la única Sala Blanca integrada de Micro i Nanofabricació. Pertany al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) des de la seva fundació el 1985.
L’Institut de Microelectrònica de Barcelona juntament amb els nodes de Sevilla i Madrid, conforma el Centre Nacional de Microelectrònica (CNM). És una institució pública que realitza una investigació intensiva en tecnologia, on la vocació es centra en l’explotació de micro i nano tecnologies per al desenvolupament de dispositius miniaturitzats i escalables que contribueixin a la digitalització i sostenibilitat de múltiples aplicacions d’interès socioeconòmic, com ara l’energia , la indústria, la mobilitat, el medi ambient, l’agroalimentació, la seguretat, l’espai, i la salut, entre d’altres.
A l’IMB-CNM aquestes tecnologies es donen cita de forma flexible en un entorn de fabricació únic: la Sala Blanca de Micro i Nanofabricació, reconeguda a nivell espanyol com a Infraestructura Científica i Tècnica Singular (ICTS). Aquests ingredients, juntament amb la multidisciplinarietat del personal i la vocació de repercutir en la societat, ha fet que els resultats dels projectes i contractes d’R+D+I en els que participen, finançats tant per entitats públiques com empreses nacionals i internacionals, no només s’emmarquin en una recerca de frontera sinó que s’hagin incorporat en productes comercials, spin-offs o en escenaris tan exigents com l’interior de les cèl·lules vives, la captació de senyals neuronals, experiments d’altes energies en el col·lisionador del CERN o a bord de missions espacials.
La presentació anirà a càrrec del Sr. Jordi Bosch, President de la Comissió d’Innovació. Després de la intervenció dels ponents, obrirem un torn de preguntes amb els assistents.
Els Innovation Breakfast de Foment són un nou format de sessió creat per oferir un entorn on dialogar, inspirar-se i créixer professionalment, a través de trobades amb ponents d’alt nivell que comparteixen la seva visió i expertise en les iniciatives innovadores que estan liderant en la seva organització.
Innovacióinnovacio@foment.com
(Dijous) 10:00 - 11:30
Webinar por YouTube
via laietana, 32
Davant el previsible increment de les insolvències per les derivacions econòmiques de la COVID-19 i la fi de la moratòria concursal -especialment en les pimes-, el Col·legi d'Economistes de Catalunya,
Davant el previsible increment de les insolvències per les derivacions econòmiques de la COVID-19 i la fi de la moratòria concursal -especialment en les pimes-, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, Foment del Treball Nacional i Fepime Catalunya han organitzat aquesta Jornada en la qual es durà a terme la presentació d’una nova edició en català de la Guia d’actuació de l’empresa davant la insolvència, elaborada pel Registro de Economistas Forenses (REFOR) -òrgan especialitzat del Consejo General de Economistas en matèria d’insolvències- i per CEPYME. Aquesta Guia ofereix informació dels procediments que disposen les empreses (i molt especialment les pimes) per a intentar evitar o minimitzar les conseqüències derivades de les insolvències. Mitjançant esquemes i de forma divulgativa, s’exposen les possibles solucions (preconcursals, para-concursals i concursals) davant la insolvència
Atès que en aquests moments es troba en tramitacó l’Avantprojecte de Llei de reforma del text refós de la Llei Concursal, durant la presentació es farà un especial èmfasi en les principal eines -com els plans de reestructuracio- previstes en aquest avantprojecte per intentar salvar empreses en dificultats. A més, es facilitaran les últimes dades sobre l’estat actual de les inforvències a Catalunya i les seves perspectives.
10:00 h. – PARTICIPANTS:
Isabel Buesa
Presidenta de la Comissió de Finançament Empresarial i de Segona Oportunitat de Foment del Treball Nacional
Valentí Pich
President del Consejo General de Economista de España (CGE)
Bárbara Pitarque
Autora de la Guia, economista i membre del Consell Assessor del Registro de Economistas Forenses (REFOR-CGE)
Xavier Subirats
Vicedegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
María Helena de Felipe
Presidenta de la Federació d’Empresaris de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (FEPIME)
La presentació de la Guia d’actuació es farà a travès de YouTube:
https://www.youtube.com/fomentdeltreballnacional
Economia i Fiscalitateconomia@foment.com
21set12:30- 14:00L'ou o la gallina?12:30 - 14:00 Webinar por ZoomC:Prevenció de Riscos Laborals
Sí
96 Plazas disponibles
No podràs assistir a l'activitat?Canviar la meva inscripció
(Dimarts) 12:30 - 14:00
Webinar por Zoom
Webinar per Zoom
L’ou o la gallina? Webinar de PRL Objectiu Què va ser primer, l’ou o la gallina? Estem convençuts que com
Què va ser primer, l’ou o la gallina?
Estem convençuts que com a professional de la seguretat i la salut segur que en algun moment t’has preguntat:
Nosaltres, si hem reflexionat sobre això i us convidem a reflexionar amb nosaltres sobre aquest binomi cultura preventiva i sistemes de gestió aportant algunes claus i un cas d’èxit a través d’un nou enfocament.
|
12.30 h |
Presentació.
|
|
12.45 h |
La història de l’ou i la gallina.
|
|
13.10 h |
Algunes claus per a resoldre l’embolic.
|
|
13.20 h |
Experiència pràctica.
|
|
13.50 h |
Preguntes dels assistents. |
|
14.00 h |
Cloenda. |
Of. Tècnica de Prevenció de Riscos Laborals
(Dimecres) 10:00 - 13:35
Presencial i online ( Híbrid)
Via Laietana, 32, pral i Zoom
Vols conèixer com la tecnologia pot ajudar la industria a millorar els seus
Vols conèixer com la tecnologia pot ajudar la industria a millorar els seus resultats? Ets una empresa i et manca una diagnosi sobre quin és el teu punt de partida? Et convidem a la propera jornada Digitalitza’t on tractarem, entre d’altres, el paper del Digital Innovation Hub de Catalunya i els seus àmbits estratègics així com la seva alineació amb els DIH establerts per la comissió europea. L’objectiu de la sessió es explicar la utilitat de diferents tecnologies, casos d’èxits empresarial i opcions de finançar aquesta transició digital.
Digitalitza’t és un programa impulsat per Foment del Treball amb el suport del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya que acompanya i assessora a les empreses en el camí cap a la transformació digital.
10.00 h. Benvinguda
Ruben Sans
President de la Comissió d’Emprenedors de Foment del Treball
Modera la sessió la Maria Mora, directora d’Innovació a Foment del Treball
Bloc 1: Coneixement
10.05 h. DIH4CAT – Presentació digital Innovation Hub de Catalunya.
Carles Miranda
Manager Industria 4.0 i Economia Circular
ACCIÓ. Generalitat de Catalunya
10.25 h. Disrupció digital. Transformant la pime per liderar els nous models de negoci digitals.
Roger Font
Director del Departament de Consultoria Tecnològica – presencial
EURECAT
10.45 h. Sistemes 4.0 per a la gestió de la producció i els processos.
Pau Feliu
Product Manager
MACCION
11.05h Big Data i enginyeria de dades per al suport a l’anàlisi predictiva / Machine learning.
Sergi Nadal
Professor i investigador de Data Science
Albert Obiols
Responsable Data Science i Big Data
Inlab Fib UPC
11.25 h Ciberseguretat industrial, per on començar?
Pablo Martínez
Industry Field Services Business Developer
Schneider Electric
Bloc 2: Casos pràctics – empreses i tecnologies 4.0
11.45h Una indústria connectada i sostenible. Cas d’exit de Gohub .
José Ignacio Ruiz
Gohub Solutions & Open Innovation Manager
GOHUB
12.05 h Indústria 5.0 assequible per a pimes industrials. Casos d’èxit a Honda i Congost.
Sergio Alcántara
Co-Fundador
NIXUS INDUSTRY 4.0
12.25 h “¿Com digitalitzar el procés de contractació de personal? Casos d’exit de Manpower, ISS y Taco Bell”.
SIGNATURIT
Bloc 3: Programes i finançament
12.45h Digitalitza’t, Acompanyem la pime en la transformació digital.
Maria Mora
Directora de Innovació
Foment del Treball
12.55h Finançament europeu per a la digitalització de pimes industrials
Jordi Arrufi
Director programa Talent i projectes europeus
Mobile World Capital Barcelona (MWC)
13.15h Ajudes del CDTI per al desenvolupament de la tecnologia
Maria Pilar González
Cap de departament
Departament de Promoció Institucional y Cooperació Territorial
Direcció de Programas de la UE y Cooperació Territorial
CDTI
13:35h Final de la sessió
Aquesta sessió se celebrarà el proper dimecres 22 de setembre de les 10 a les 13.35h en format híbrid. És imprescindible inscriure-us al següent enllaç, indicant si assistireu de forma presencial o online
Innovacióinnovacio@foment.com
Sí
Queden places disponibles
No podràs assistir a l'activitat?Canviar la meva inscripció
27 (Dilluns) 8:00 - 30 (Dijous) 11:59
Rússia
Per què Ghana? Ghana és una de les economies africanes que ha experimentat un creixement més ràpid en els últims anys. Afavorit pel petroli i l'estabilitat política, el país
Per què Ghana?
Ghana és una de les economies africanes que ha experimentat un creixement més ràpid en els últims anys. Afavorit pel petroli i l’estabilitat política, el país ha vist com augmentava la classe mitjana i arribava inversió estrangera, tot i que encara hi ha camí per recórrer en l’adequació d’infraestructures.
Ghana és un dels països amb unes condicions de mercat més atractives per a l’empresa catalana. Especialment ofereix oportunitats de negoci, entre d’altres, en els sectors de la indústria farmacèutica, l’economia circular o la química i els plàstics.
Les exportacions catalanes se situen als 138,4 milions d’euros l’any 2019, un rècord històric, amb productes com els combustibles (76,7%), els plàstics (3,4%) i els preparats per a sopes (3,2%).
Sectors de major interès
Sector de l’energia a Ghana
El desenvolupament del sector del petroli i el gas upstream i downstream, així com la demanda creixent d’energia tradicional ialternativa, obre la porta a oportunitats i necessitats de know-how i tecnologia en el sector de l’energia. El desenvolupament del sector del petroli i el gas en aquests països requereix un suport tecnològic que, en molts casos, no està disponible localment. Observem necessitats creixents de know-how per al desenvolupament de solucions per millorar l’accés a l’energia i a l’electricitat de la població en zones urbanes i rurals. Molts d’aquests projectes compten amb finançament multilateral i existeixen oportunitats per dur a terme projectes d´innovació per al desenvolupament de tecnologies adaptades a les necessitats locals amb un cost assequible. Hi ha demanda per millorar de l’eficiència energètica. El Green Deal inclou Àfrica en les seves prioritats en l’àrea 2, tema 2.3, «Accelerating green transition and energy access with Africa» (Acceleració de la transició verda i accés a l’energia a Àfrica).
Equipaments i tecnologia mèdica a Ghana
La crisi de la COVID-19 ha impulsat una creixent preocupació per la millora de les infraestructures sanitàries i els laboratoris.
El Govern ghanès ha anunciat la construcció de 88 hospitals. El país es beneficia també del suport dels organismes
multilaterals com, per exemple, el Banc Mundial per millorar les infraestructures sanitàries. La xarxa d’hospitals privats està
creixent en paral·lel. La via d’entrada seria a través d’un partner local especialitzat en equipaments sanitaris i de laboratoris.
Economia circular a Ghana
Oportunitats per a projectes d’innovació per transformar l’economia ghanesa en un model d’economia circular: tractament de residus, waste to energy i pràctiques sostenibles per a la indústria. Un creixement industrial sostenible sota el lema «Zero
Waste Industry» amb l’objectiu d’evitar la degradació de recursos naturals, reduir els costos d’energia i la producció de
residus és una prioritat per al teixit empresarial i industrial ghanès i per al Govern, així com per als organismes multilaterals
que aporten finançament al país. Els reptes d’accés a l’electricitat assequible i de gestió de residus desperten un gran interès
per part de Ghana en les tecnologies de waste to energy i simbiosi industrial. La transformació del sector industrial ghanès en un model d’economia circular és un àmbit d’oportunitat per proposar innovacions catalanes. Cal remarcar la necessitat
d’implementar tractaments d’aigües residuals tant industrials com urbans.
El sector farmacèutic a Ghana
L’Àfrica occidental importa entre el 60 % i el 80 % del seus medicaments. Es tracta d’un sector estratègic per als mercats que
volen estimular la producció local i les col·laboracions amb empreses estrangeres per millorar la seva tecnologia i la seva
cartera de productes. Els països més avançats de la zona en la producció farmacèutica són Nigèria i Ghana. Ghana té una
base industrial més petita que Nigèria, però ha fet esforços en els últims anys per desenvolupar la seva producció local de
medicaments. No hi ha producció local d’ingredients (API). També hi ha cada vegada més demanda de productes OTC i de
salut-benestar per part de la classe mitjana.
Tecnologies industrials a Ghana
El programa d’intercanvi de know-how industrial entre Catalunya i Ghana, juntament amb l’Association of Ghana Industries, presenta oportunitats per a les tecnologies industrials catalanes, en especial per a la indústria agroalimentària. En el marc de l’agenda per a la transformació industrial de Ghana, el Govern ghanès té una prioritat clara: crear llocs de treball a partir del creixement de la indústria del país, a través del programa «One District One Factory», que es va crear el 2017. Aquest programa està vehiculant projectes i plans de creació i d’expansió industrials i genera oportunitats per a les empreses especialitzades en tecnologies, maquinària i equipament per a la indústria, així com formulacions, matèries primeres i semiprocessades, ingredients i enginyeria i know-how industrial en general. La producció industrial va créixer un 16,7% l’any 2017. El subsector prioritari seria la indústria agroalimentària
Tecnologia per a la construcció i infraestructures a Ghana
Ghana és un gran receptor de fons multilaterals i bilaterals per millorar les seves infraestructures. També s’ha identificat un
desenvolupament important de projectes de construcció privats. Les vies d’entrada poden ser la contractació pública
internacional a través de solucions per a la construcció, enginyeria, know-how en el sector ferroviari i tractament d’aigües.
També hi ha un sector privat dinàmic que busca solucions en materials de construcció innovadors per a centres comercial i
complexos d’oficines, hotelers i residencials.
Productes químics a Ghana
La gran majoria dels productes químics a l’Àfrica occidental s’importen a causa de la baixa producció local, que es limita, a
nivell bàsic, a detergents, productes cosmètics, pintura i fertilitzants. Específicament a Ghana, es detecten com a oportunitats els productes següents: fertilitzants, pesticides, productes químics per al tractament d’aigua, química industrial i química per a la construcció. També hi ha demanda de productes químics per a la mineria i per a la indústria alimentària.
Tecnologia agrícola a Ghana
Ghana és el segon productor mundial de cacau i el Govern aposta pel desenvolupament tecnològic del sector agrícola a
través del programa «Planting for Food and Jobs». Ghana necessita know-how per al seu sector agrícola. Des de maquinària,
tecnologia per reduir les pèrdues post collites, desenvolupament de llavors, fertilitzants i fitosanitaris, formació i innovacions com drons, per exemple. Les oportunitats se centren en l’agricultura i en la primera transformació de la producció local.
Sobre la missió
Prepararà l’agenda l’Oficina Exterior de Catalunya (ACCIÓ) a Accra
• L’Agenda de reunions de negocis: ofereix a les empreses participants una sèrie d’entrevistes individuals amb potencials socis, clients o entitats locals. Els contactes es trien en funció de les necessitats i objectius establerts conjuntament per l’empresa sol·licitant de l’servei.
• Les reunions se celebraran virtualment mitjançant les plataformes més usades al país.
• Quant a el contingut de l’informe de l’Agenda de reunions inclourà el següent:
a. La relació d’entrevistes concertades, amb informació rellevant de cada un dels contactes.
b. Una nota de mercat sobre el producte o servei ofert per l’empresa al país objectiu.
c. Informació pràctica sobre el país per facilitar la preparació de la visita presencial a el futur.
Cost
• Cost de l’agenda: 600 Euros + IVA – 1 país
• Inscripció: 200 Euros + IVA
Més informació
sramirez@foment.com[
Internacionalinternacional@foment.com
Sí
Queden places disponibles
No podràs assistir a l'activitat?Canviar la meva inscripció
(Dimarts) 16:00 - 18:00
Presencial i online ( Híbrid)
Via Laietana, 32, pral i Zoom
Inscripció presencial: Clic
Inscripció presencial: Clic aquí
Places limitades. Es confirmarà l’inscripción per correu electrònic.
Vas estressar més d’un dia a la setmana? Acabes la jornada amb sensació de no avançar, amb l’agenda més atapeïda que en començar? Fa temps que et dius que hauries de baixar el ritme, treballar amb més plenitud, connexió i eficàcia?
La Covid ens ha accelerat més del que ja estàvem. Hem viscut una dècada on els principis organitzatius cridaven a la maximització i creixement continu. En aquesta síndrome de l’acceleració hem perdut la pau interior, la connexió interpersonal i l’amor al treball. Hem creat organitzacions estressades i estressants.
L’estrès crònic és una patologia que deteriora el treball i a l’equip. L’acceleració torna incompetents als professionals més competents.
La bona notícia és que treballar millor no implica treballar amb més presses. A poc a poquet i amb bona lletra, s’arriba abans i en millors condicions. És urgent redescobrir una manera de gestionar pacífica. No importa la quantitat (de crides, emails, reunions, cursos) sinó la qualitat i l’aprofitament. És preferible 5 emails essencials, que 25 mecànics.
En aquesta sessió volem compartir, presentar, practicar i debatre elements clau d’una manera de dirigir més pacífica.
T’ho perdràs?
PROGRAMA:
Benvinguda:
Assís de Riba, meeting leader i membre de la junta del Foro RRHH de Foment del Treball
Diagnòstic de la Síndrome d’Acceleració dels participants. Presentació de les 10 principals eines del Slow Management
Gabriel Ginebra, PhD en Organització Empreses i MBA per l’IESE. Creador del #ManagingIncompetence. Best seller internacional: “Gestión de Incompetentes” (9 ed), “El Japonés que estrelló el Tren para ganar tiempo” (8 ed) i “Ahora Gestionar sin Prisas: Únete a la Revolución Slow “(2 ed).
Casos Pràctics: Com portar una agenda pacífica; Com crear espais de pau i silenci en l’organització?. Presa de decisions i planificació Slow
Josep Maria Feliu, director de Persones i Qualitat de RACC
Eloi Planes, president executiu de Fluidra
Xavier Pujol, Conseller delegat de Ficosa
Debat
Inscripció presencial: clic aquí
Places limitades. Es confirmarán per mail la reserva de plaça presencial
PATROCINADOR:
Sóc un bloc de text. Feu clic al botó Edita per canviar aquest text. Lorem Ipsum és un text de farciment usat per la indústria de la tipografia i la impremta.
Foro Recursos Humanos
Sí
4 Plazas disponibles
No podràs assistir a l'activitat?Canviar la meva inscripció
(Dijous) 9:30 - 12:30
Webinar por Zoom
Webinar per Zoom
Jornada PRL Gestió del teletreball: com abordar una nova forma de treballar. Objectiu El teletreball ha sofert un gran auge a
El teletreball ha sofert un gran auge a Espanya i, en general, a nivell mundial com a conseqüència dels avanços en tecnologia de la informació i les telecomunicacions que han modificat el mercat de treball i, més recentment, com conseqüència de la pandèmia per Sars-CoV-2. Els beneficis d’aquesta modalitat de treball estan sent valorats molt positivament tant per part dels treballadors com per part dels ocupadors, pel que es preveu que serà una forma habitual de treballar total o parcialment.
A més, la nova normativa de treball a distància així com la proliferació de plataformes per al treball col·laboratiu, han permès disposar de les eines legals i tecnològiques adequades per a fer que el teletreball sigui una opció real.
Durant la jornada es pretenen fer aportacions sobre la gestió del teletreball a nivell preventiu tenint en compte la Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distància.
Programa de la jornada
|
09:30 h |
Presentació. Sr. César Sánchez. Director Oficina Prevenció Riscos Laborals. Foment del Treball. |
|
09.40 h |
Presentació de la Guia per a la gestió de la PRL en l’àmbit del teletreball i evolució del teletreball des de la seva publicació. Sra. Manuela Brinques. OHSE Lead Auditor. Full Audit. |
|
10.25 h |
Gestió del teletreball a Santalucía. Sr. Juan Carlos Sáez. Gerent de Benestar i Salut. Grup Santalucía. |
|
11.10 h |
Gestió del teletreball a SAGE. Sr. Fernando Iglesias. H&S Manager, Property and Procurement. Sage Spain. |
|
11:55 h |
Preguntes dels assistents. |
|
12:15 h |
Cloenda. |
Aquesta jornada forma part dels Plans de Formació de l’àmbit de Catalunya, dirigits a la capacitació per al desenvolupament de les funcions relacionades amb el diàleg social i la negociació col·lectiva.
Of. Tècnica de Prevenció de Riscos Laborals
President
Secretari Tècnic
Tècnica
Suport Administratiu
X
Sí
Verifica que no siguis un robot
4+2 =
Informació bàsica sobre Protecció de Dades
Responsable: Foment del Treball.
Finalitat: Inscriure l'usuari a la convocatòria de l'activitat.
Legitimació: Consentimient de l'interesat.
Destinataris: La petició d'inscripció generarà un registre a la base de dades de la plataforma web. Aquesta dada és gestionada pel plugin EventON de Wordpress i es desa als servidors de Foment del Treball.
Drets: Té dret d'accedir, rectificar i suprimir aquestes dades, com altres drets que s'expliquen en la política de privacitat.
Conservació de les dades: Fins que l'interessat sol·liciti la seva supressió.
Informació addicional: Pot consultar informació addicional i detallada sobre la política de privacitat a https://www.foment.com/politica-de-privacitat/.
Hem de buscar la seva inscripció per a modificar-la
Trobar la meva inscripcióMoltes gràcies
T'hem enviat un email de confirmació a
Català
