- Foment defensa més coordinació publicoprivada i una planificació sanitària orientada a resultats, eficiència i equitat
La necessitat d’abordar amb rigor, estabilitat i visió de futur la relació entre el sistema públic de salut, la provisió privada i el model MUFACE ha centrat la jornada organitzada per la Comissió d’Atenció a les Persones, Salut i Social (CAPSIS) de Foment del Treball, que ha comptat amb la participació de l’economista de la salut, Enrique Bernal, el director territorial Barcelona-Vallès Occidental de Quirón i membre de la CAPSIS, Xavier Mate, i la presidenta de la comissió, Roser Fernández, per moderar la sessió. La jornada ha posat sobre la taula els principals reptes de sostenibilitat del sistema sanitari, l’increment de la doble cobertura sanitària i la necessitat de redefinir els incentius, la governança i la coordinació entre els àmbits públic i privat.
En l’obertura de la sessió, Roser Fernández ha remarcat la importància de no confondre conceptes. En aquest sentit, ha remarcat que la sanitat privada és aquella no coberta amb finançament públic, la sanitat pública és la de cobertura universal i finançada per impostos, i la concertació és una model de gestió de serveis públics, no la privatització de la sanitat. A Catalunya prop del 65% de la provisió del sistema públic és concertada i suma excel·lència i proximitat d’atenció, ha apuntat Fernández. “Estem en un moment complex en que cal diagnosticar bé la situació per preservar un sistema nacional de salut sostenible i solvent, i buscar elements de convivència i no de competència d’uns recursos que són escassos. I en aquest exercici cal preservar els principis d’eficiència, qualitat i equitat, i sustentar els arguments amb dades”, ha reclamat la presidenta de la CAPSIS.
Durant la seva intervenció, Enrique Bernal ha posat de manifest que el debat sanitari sovint es planteja “des del lloc equivocat” i ha insistit que l’objectiu central hauria de ser “guanyar salut i qualitat de vida per a la població”. Segons Bernal, una part molt significativa de l’activitat sanitària actual no aporta valor clínic suficient, fet que evidencia l’existència d’incentius inadequats en el sistema. L’expert ha alertat també dels costos de coordinació derivats de models excessivament fragmentats, i ha subratllat que la provisió privada tendeix a concentrar-se en territoris amb major rendibilitat i volum de mercat, mentre que el sistema públic manté una funció redistributiva i de cohesió territorial.
En relació amb MUFACE, Bernal ha apuntat que els mutualistes que opten per provisió privada registren nivells d’utilització molt superiors de consultes externes, derivacions i procediments, i ha remarcat que el principal repte és “la gestió de l’entrada al sistema i de les indicacions mèdiques”. També ha advertit que el gran repte de futur no serà únicament l’envelliment, sinó especialment l’augment de les desigualtats socials i de salut.
Per la seva banda, Xavier Mate ha defensat la necessitat de generar marcs estables i previsibles que permetin planificar el sistema sanitari a llarg termini. Segons ha explicat, el creixement de la doble cobertura respon principalment a factors com l’accessibilitat, la rapidesa, la capacitat d’elecció i la percepció de servei per part dels ciutadans. Mate ha qüestionat el model actual de pagament per activitat, considerant que incentiva el volum i no la resolució efectiva dels problemes de salut. En aquest sentit, ha apostat per evolucionar cap a sistemes de pagament vinculats a processos i resultats, reforçar la medicina de família també dins l’àmbit privat, i avançar en interoperabilitat i compartició de dades clíniques per evitar duplicacions i millorar l’eficiència.
Durant el debat final, els participants han coincidit en la necessitat de reduir la confrontació ideològica i avançar cap a models basats en transparència, avaluació de resultats i planificació conjunta dels recursos públics i privats. També s’ha posat de manifest la preocupació per la manca de professionals sanitaris, les dificultats d’accessibilitat i l’impacte creixent de les desigualtats socials sobre la salut de la població. La jornada ha conclòs amb una crida a impulsar un encaix “racional, ètic i sostenible” entre els diferents models sanitaris, amb una mirada centrada en el ciutadà i sustentada en dades i evidència.
Comments are closed.