- Rethink BCN situa el diàleg interreligiós com una eina per reforçar la cohesió de la Barcelona metropolitana, en un debat també protagonitzat per Jaume Angelats, president de la Fundació Joan Maragall, i Rosa Martínez-Cuadros, investigadora a la Universitat d’OsloMet i vinculada al grup de recerca ISOR de la UAB
- L’acte s’emmarca en el cicle ‘Fer metròpoli’, impulsat per RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, per reflexionar i debatre sobre els temes que marquen la transformació de la metròpoli de Barcelona
RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, ha impulsat un debat sobre “Fet religiós i metròpoli” que ha permès constatar el paper vertebrador de la religió en la societat. El director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, Ramon Bassas, ha dit que “diferents estudis constaten que els centres de culte fan baixar la conflictivitat delictiva a les ciutats”.
El president de Foment del Treball i de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES), Josep Sánchez Llibre, durant la benvinguda de l’acte, ha assenyalat que “la construcció de la metròpoli també depèn de les persones, les seves relacions, les conviccions i els valors compartits”. En aquest sentit, ha situat com a repte col·lectiu “transformar la diversitat d’orígens, cultures i creences en un factor de convivència, cohesió social i progrés”.
“Quan semblava que, ineluctablement, la religió quedaria com a curiositat arqueològica, com a un tret característic de societats poc desenvolupades o reduïda a l’àmbit privat, ens trobem davant un cert ressorgiment de la demanda espiritual i d’una àmplia oferta de possibilitats, en teoria, per satisfer-la”, ha explicat Josep Sánchez Llibre en la seva intervenció. “A més, l’impacte social, cultural i de convivència d’aquest fet és evident en la societat”, ha destacat.
Un fet religiós en transformació
El diàleg, moderat per la periodista Glòria Marin, ha permès aprofundir en un dels fets més visibles dels canvis socials i culturals de l’època on vivim i que és el fet religiós. A banda del director general d’Afers Religiosos, Ramon Bassas, hi ha participat Jaume Angelats, president de la Fundació Joan Maragall, i Rosa Martínez-Cuadros, investigadora a la Universitat d’OsloMet i vinculada al grup de recerca ISOR de la UAB.
Tots tres han deixat clar que la religió no és una qüestió privada, sinó que “te relació amb la vida pública de manera directa i indirecta” com bé ha assenyalat Jaume Angelats, qui ha dit que “la religió no es pot separar de la política i és un element fonamental per a la convivència”. “Totes les religions han de jugar un paper en la construcció metropolitana i en la dinàmica urbana”, ha dit.
Angelats també s’ha referit al diàleg interreligiós com a “element indispensable al servei de la cohesió i de l’harmonia de trobada i intercanvi, enriquiment i reciprocitat de les diverses tradicions religioses estrictament lligades a tradicions cultures profundes”.
Per a Ramon Bassas “una de les conseqüències de la secularització de la formació a les escoles és que “es deixa d’estudiar i conèixer l’origen de la nostra religió quant a la nostra civilització hi ha incrustades coses que venen de la religió i per tant ajudarien a entendre-les”.
Per la seva part, Rosa Martinez-Cuadros, qui ha aportat la dada de que la meitat de la població de Catalunya reconeix tenir algun tipus de creença”, també ha posat de relleu el paper dels llocs de culte en la construcció de la ciutat, ja que “és allà on les comunitats poden tenir un vincle” i per tant, ha dit “cal fixar-nos en la relació entre aquests llocs de culte i la resta de la ciutat”.
En aquest sentit, Ramon Bassas també ha recordat que les parròquies van ser fonamentals per vertebrar la població als anys 50 del segle passat al nostre país: “coneixem molts barris que van néixer a partir de parròquies gràcies a què els centres de culte fan aquesta tasca de vertebració”. Per tant, ha dit “en el moment actual un tema que s’ha de plantejar la ciutat de Barcelona és que fem amb els centres de culte”, “si resulta que els centres de culte poden vertebrar els barris de Catalunya doncs ho hem de potenciar clarament”, ha destacat.
En la presentació de la jornada, el conseller delegat d’aigües de Barcelona i director d’Acció Social i Sostenibilitat de Veolia a Espanya, Felipe Campos, ha destacat la contribució de les comunitats religioses a l’acollida de les persones nouvingudes, l’acompanyament davant la soledat i el suport a les famílies. També Ha defensat que “la construcció de relacions de confiança és compatible amb el manteniment de les diferències, dins d’un marc de llibertat religiosa i de consciència, igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones i respecte a la dignitat de totes les persones”.
En la cloenda, la vicepresidenta de Foment del Treball, Mar Alarcón, ha remarcat que “les empreses formen part d’una societat plural i poden contribuir a la cohesió social des del respecte a aquesta diversitat”. També ha convidat a traslladar la reflexió de la jornada a la vida quotidiana, “coneixent millor els veïns, els companys de feina i les comunitats amb qui compartim la ciutat”.
La jornada ha comptat amb l’assistència de representants del món empresarial, social i religiós de la ciutat.
Cicle “Fer metròpoli”
Avui ha tingut lloc el segon acte de l’any del cicle, impulsat per RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, que desenvolupa les ponències per a contribuir a fer visible la importància del fet metropolità seguint la línia de la publicació ‘Repensar la metròpoli. Fer metròpoli’ de RethinkBCN”. Aquest espai web, posat en marxa el març del 2021, ha publicat els punts de vista de més d’una cinquantena d’autors a través de ponències, entrevistes, articles i/o trobades, sobre quines haurien de ser les actuacions que s’han d’abordar per millorar el desenvolupament de la regió metropolitana i fer-la visible a la ciutadania. Tots ells consideren la metròpoli com l’espai per impulsar la recuperació econòmica, l’aposta tecnològica, el creixement econòmic i la millora dels serveis als ciutadans.
Comments are closed.