- Impulsat per la Fundació, en aliança amb la Cambra de Comerç de Barcelona i Foment del Treball, “Horitzó Humà” ofereix una primera aproximació a l’estat de la humanització de les organitzacions del nostre entorn, amb l’objectiu d’identificar fortaleses i àmbits de millora i promoure la reflexió sobre com es lidera i es decideix
- La Fundació Factor Humà presenta avui els resultats de l’estudi en una trobada amb 200 representants de l’alta direcció i de les àrees de Persones d’organitzacions públiques i privades de Catalunya
- Les valoracions mostren una bretxa de percepció entre els perfils directius i els tècnics. La diferència més gran, de 0,96 punts sobre 5, es dona en la coherència entre el que les organitzacions diuen i fan. La Fundació proposa plans d’humanització liderats per l’alta direcció
La Fundació Factor Humà presenta els resultats de l’estudi “Horitzó Humà”, impulsat per la Fundació en aliança amb la Cambra de Comerç de Barcelona i Foment del Treball. Ho fa en el marc de la seva trobada anual de Direccions Generals i de Persones, que se celebra a l’Auditori del Campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb l’assistència prevista de 200 representants d’organitzacions públiques i privades de Catalunya.
L’estudi, basat en 691 respostes, identifica tres reptes per a les organitzacions: millorar el seguiment del seu impacte social i ambiental, reforçar la coherència entre els valors declarats i les pràctiques quotidianes i donar més veu a les persones en la presa de decisions. També recull les percepcions de perfils directius, comandaments intermedis i perfils tècnics i ofereix una primera aproximació a l’estat de la humanització de les organitzacions del nostre entorn.
El projecte neix de la reflexió estratègica de la Fundació que, des del 1997, promou una gestió més humana de les organitzacions i que ara vol fer un pas endavant per contribuir activament a la seva transformació. “Horitzó Humà ens ofereix una primera diagnosi per identificar fortaleses i reptes, i per obrir converses que sovint costen de posar sobre la taula”, assegura José Miguel de la Dehesa, director de la Fundació Factor Humà.
En un context marcat pels canvis demogràfics, els reptes socials i ambientals i l’avenç accelerat de la intel·ligència artificial, la Fundació defensa que és més necessari que mai humanitzar les organitzacions, situant les persones al centre i incorporant la dignitat, la coherència i la responsabilitat sobre els impactes en les decisions.
La humanització, una responsabilitat compartida
El doctor Antoni Esteve, fundador i director d’AdSalutem Institut del Son i president de la Fundació Factor Humà, defineix la humanització com “un principi transversal que orienta el propòsit, la governança, les relacions i les pràctiques d’una organització cap a la dignitat, l’autonomia, el desenvolupament i el benestar de totes les persones afectades per la seva activitat, assumint-ne les conseqüències socials, econòmiques i ambientals”. És per això que opina que “la humanització és una responsabilitat compartida que ha d’implicar l’alta direcció i els òrgans de govern, a més de les àrees de Persones i dels equips”.
L’enquesta, anònima i en línia, elaborada amb la col·laboració de beethik i prenent com a referència el seu marc metodològic, es va dur a terme entre juny i juliol de 2026 i es va difondre entre les persones vinculades a les xarxes professionals de la Fundació Factor Humà, la Cambra de Comerç de Barcelona i Foment del Treball. Les preguntes s’estructuren en cinc dimensions: processos, persones, entorn, resultats i presa de decisions. Més del 70% de les persones participants ocupen càrrecs directius o de comandament intermedi i prop de la meitat treballen a l’àrea de Persones o Recursos Humans. L’administració pública (26%) i la sanitat, la salut i la recerca (19,4%) són els sectors més representats.
“Des de la Cambra de Comerç de Barcelona hem col·laborat amb l’estudi d’Horitzó Humà perquè estem convençuts que les empreses són el motor de l’economia, però també del progrés social. Cada organització és una comunitat de persones que configura el seu entorn, i com hi decidim, hi liderem i hi convivim té un impacte directe en la societat que construïm. Avançar cap a organitzacions més humanes és, avui, una de les millors inversions de futur que pot fer una empresa”, afirma Andrés Nuñez, director de Formació i Qualificació Professional de la Cambra de Comerç de Barcelona.
La vicepresidenta de Foment del Treball i presidenta de la Comissió d’Ètica Empresarial, Cinta Pascual, subratlla que “des de Foment considerem que la humanització de les organitzacions no és només una qüestió ètica, sinó un factor estratègic clau per a la competitivitat, l’atracció de talent i la sostenibilitat del teixit empresarial. El repte és que aquest compromís es reflecteixi en el dia a dia de les empreses, fomentant entorns de treball on les persones se sentin escoltades, puguin desenvolupar tot el seu potencial i percebin una coherència real entre els valors de l’organització i les seves decisions”.
L’escolta amb retorn i la coherència, entre les principals demandes
Entre les propostes de millora, els temes més esmentats (20%) són l’escolta, la comunicació i la transparència, tots tres aspectes relacionats amb la governança de les organitzacions. Les persones participants demanen que l’escolta no es limiti a recollir opinions, sinó que expliqui què s’ha escoltat i es tradueixi en decisions o accions concretes. A banda, les persones participants també demanen més confiança, respecte i reconeixement (14%); més participació en les decisions (12%), i més atenció al benestar, la salut mental i la conciliació (12%). També s’hi esmenten el desenvolupament professional, el lideratge i la necessitat de revisar estructures i processos.
La coherència i l’aplicació dels valors són la segona demanda més repetida (16%). La implicació dels grups d’interès en l’avaluació de la coherència entre els valors declarats i la seva aplicació quotidiana obté la puntuació més baixa de l’estudi (3,08 sobre 5).
També la coherència entre el que l’organització diu i el que fa obté un 3,32 sobre 5. La distància de 0,96 punts entre la direcció i els perfils tècnics -la més gran de l’estudi- posa de manifest una desconnexió entre la percepció d’uns i altres sobre aquesta coherència. La participació de les persones en la presa de decisions obté un 3,34.
La igualtat es valora positivament però persisteix el repte de transformar-la en impacte real
Les polítiques de diversitat, igualtat i no-discriminació són l’aspecte més ben valorat de l’estudi (3,94 sobre 5). També obtenen puntuacions altes la prevenció de conductes inadequades a la cadena de proveïment (3,65) i la cura en la relació amb els grups d’interès (3,62). Tot i aquestes valoracions, cal distingir entre el compliment de les obligacions normatives, la convicció amb què s’integren aquests valors i l’impacte real de les polítiques en el dia a dia. El compliment normatiu és un punt de partida, però el repte és que aquests principis orientin les pràctiques i generin canvis observables.
En aquest sentit, la dimensió de resultats, que analitza l’impacte que genera l’organització en les persones, la societat i el planeta, és la menys valorada (3,30). La segueixen la presa de decisions (3,41) i els processos organitzatius (3,42). Pel que fa específicament al seguiment rigorós i periòdic de l’impacte social i ambiental, la valoració és de 3,37 sobre 5.
“Humanisme i competitivitat poden avançar de la mà. Des de la Fundació estem convençuts que posar les persones al centre de les decisions pot contribuir a generar valor, reforçar les organitzacions i impulsar un progrés econòmic, social i ambiental més sostenible. El repte és que aquesta mirada es tradueixi en la manera de liderar, decidir i actuar de les organitzacions”, afirma José Miguel de la Dehesa.
Un full de ruta per passar de la diagnosi a l’acció
Els resultats de l’estudi situen els principals àmbits de millora en l’impacte, la presa de decisions i els processos organitzatius. Pel que fa a l’impacte, es planteja definir indicadors econòmics, socials i ambientals i establir prioritats d’actuació. Quant a la governança, es proposa implicar els equips directius i els òrgans de govern en les decisions, fer arribar la participació a tots els nivells i tancar el cercle de l’escolta amb un retorn clar.
Quant a les persones, el full de ruta apunta a construir les polítiques amb la participació de diferents nivells de l’organització i a impulsar lideratges ètics i propers. En la relació amb l’entorn, planteja establir espais estables de diàleg amb els grups d’interès.
Com a proposta transversal, l’estudi suggereix que cada organització disposi d’un pla d’humanització liderat per l’alta direcció, amb objectius, indicadors, fites i responsables. La Fundació convida els equips directius i les àrees de Persones a obrir aquesta conversa dins de les organitzacions. Compartir els resultats amb els equips hauria de permetre reconèixer què funciona i posar sobre la taula les contradiccions entre els valors que es defensen i les pràctiques quotidianes.
- Accés a la infografia “Horitzó Humà”.
- Accés al resum executiu “Horitzó Humà”.
- Accés a l’estudi complet “Horitzó Humà”.
Fundació Factor Humà
Creada i promoguda per la reconeguda economista, empresària i política Mercè Sala l’any 1997, la Fundació Factor Humà és una entitat que té com a objectiu millorar la gestió de les persones a les organitzacions. Es tracta de l’espai de referència a Catalunya en aportació de valor en l’àmbit dels Recursos Humans. La seva missió: fomentar el desenvolupament d’organitzacions que adoptin una mirada més humana a través de l’impuls d’una comunitat d’innovació, reflexió i intercanvi. Els seus valors: mirada humana, innovació, visió global i integritat. Actualment compta amb una comunitat de 96 entitats col·laboradores. Això es tradueix en una comunitat de més de 2.500 professionals amb accés a una proposta que els permet fer prospectiva, conèixer millors pràctiques i promoure eines i tècniques útils en matèria de Gestió de Persones.






Comments are closed.