- La patronal adverteix del sobrecost inassolible i de la rigidesa que hauria de suportar el teixit empresarial
- Aquesta mesura seria contrària al principi de llibertat d’organització empresarial
Poques hores després que el Congrés dels Diputats hagi refusat el Projecte de Llei sobre la reducció de jornada, el Ministeri de Treball ha iniciat els tràmits relatius al Projecte de reial decret pel qual es desenvolupa el text refós de la llei de l’Estatut dels Treballadors en matèria de registre de jornada, el qual s’aprovaria sense iniciar un nou debat dins del diàleg social ni en debat parlamentari. L’any 2019, precisament es va introduir un nou apartat a l’Art.34 de l’Estatut dels Treballadors per introduir l’obligació de registrar l’horari diari, que ja va suposar càrregues i rigideses per a les empreses.
Ara, novament, i sense que concorri cap element que ho justifiqui, es pretén un desenvolupament reglamentari que comportaria un canvi profund en la pràctica del registre de jornada, amb l’adopció d’un model rígid, uniforme i fortament digitalitzat que seria una sobrecàrrega inassolible per a les empreses, especialment per a les pimes i els autònoms.
A més, Foment vol advertir que aquest desenvolupament normatiu no pot alterar el contingut essencial d’allò establert a l’Estatut dels Treballadors en relació al registre de la jornada, que en cap cas determina ni ho limita a un sistema específic i exclusiu.
Si l’objectiu d’aquest desenvolupament és imposar el registre digital com a única via, això suposarà novament costos per a les empreses, que s’han d’afegir als que ja venen suportant en els darrers anys, introducció de majors rigideses, increment de la conflictivitat i un pas enrere en la flexibilitat laboral tant des del punt de vista empresarial com dels treballadors.
Limitar-ho a mitjans digitals seria contrari al principi de llibertat d’organització empresarial i pot comportar un nou trencament del necessari equilibri entre regulació i flexibilitat.
La patronal catalana preveu que, com ja ha succeït en ocasions anteriors, aquest nou desenvolupament normatiu no tindrà en compte els riscos i els impactes reals que pot generar, tant des del punt de vista dels costos, accés a la tecnologia, ciberseguretat, protecció de dades o competències digitals dels treballadors, entre d’altres elements.
Les reformes han de facilitar una millor adaptació del mercat de treball a les necessitats reals de producció i ampliar els marges de flexibilitat per a les empreses. Però malauradament, la tendència normativa actual va en la direcció contrària. La rigidesa creixent i la intervenció excessiva frenen l’eficiència i limiten la capacitat d’adaptació de les empreses. Això afecta especialment les petites i mitjanes empreses, i els autònoms.
Les normes han de proporcionar seguretat jurídica en la seva aplicació, facilitar el seu compliment en lloc d’imposar càrregues excessives i posar en risc la viabilitat de les empreses.
Comments are closed.