- Experts en recerca, viticultura i innovació aborden les aplicacions, oportunitats i reptes de les noves tècniques genòmiques aplicades a la vinya
- La jornada, organitzada per INNOVI, AECAVA, IRTA, CRAG i l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, posa el focus en el futur del sector vitivinícola
El Celler de la Fassina de Can Guineu de Sant Sadurní d’Anoia va acollir el passat 6 de maig la jornada tècnica “L’edició gènica a la vinya: eines, aplicacions i reptes per a la viticultura mediterrània”, una trobada que va reunir experts en recerca, viticultura i innovació per reflexionar sobre el futur del sector davant els desafiaments climàtics, agronòmics i econòmics. La sessió, organitzada per INNOVI, AECAVA, IRTA, CRAG i l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, amb el suport del Consell Regulador de la DO Cava, va posar el focus en el potencial de les noves tècniques genòmiques com una eina estratègica per garantir la sostenibilitat, la competitivitat i la capacitat d’adaptació de la viticultura mediterrània.
Al llarg de la jornada es va evidenciar que el sector vitivinícola es troba immers en un canvi de paradigma. Investigadors, tècnics, viticultors i elaboradors van coincidir en què l’edició gènica ofereix noves oportunitats per desenvolupar varietats més resistents a l’estrès hídric, les temperatures extremes i les malalties, mantenint alhora la qualitat i la identitat pròpies dels vins i caves del territori. També es va remarcar la necessitat de continuar reforçant la recerca aplicada i facilitar una transferència efectiva del coneixement científic cap al sector productor.
Les diferents ponències van abordar qüestions relacionades amb la millora genètica vegetal, l’adaptació de la vinya als efectes del canvi climàtic i les aplicacions pràctiques de les noves tècniques genòmiques. Durant les intervencions es va destacar la importància d’identificar gens d’interès agronòmic que permetin millorar l’eficiència i la resiliència dels cultius, així com avançar cap a models productius més sostenibles. Igualment, es va posar de manifest la necessitat de disposar d’un marc regulador clar i adaptat a la realitat científica actual per facilitar la implementació d’aquestes tecnologies a Europa.
Un altre dels aspectes destacats de la jornada va ser la reflexió sobre la convivència entre innovació i identitat territorial. Tant des de l’àmbit científic com des del sector productor es va defensar que la incorporació de noves eines genòmiques ha d’anar alineada amb la preservació de les característiques varietals i del patrimoni vitivinícola català. En aquest sentit, també es va posar en valor el potencial de les varietats PIWI com una via complementària per avançar cap a una viticultura més resilient i sostenible davant els reptes globals.
La taula rodona final, sota el títol “Vinya 2036: innovació, sostenibilitat i competitivitat sense perdre la identitat”, va permetre contrastar diferents visions entre el món de la recerca i el sector productiu. El debat va evidenciar la necessitat de generar espais de governança compartida que facilitin l’adopció de la innovació al territori i ajudin el sector a afrontar els reptes futurs amb eines científiques i tecnològiques sòlides. També es va coincidir en la importància de continuar promovent espais de debat i col·laboració entre administració, recerca i empreses del sector.
En les conclusions de la jornada, Eloi Montcada, clúster manager d’INNOVI, va remarcar que “l’edició gènica ja no és una expectativa de futur, sinó una realitat del present”, destacant que països com Xile, Itàlia o França ja estan desenvolupant i aplicant aquestes tecnologies de manera activa. La jornada es va cloure amb una mirada compartida cap a una viticultura més resilient, innovadora i competitiva, capaç d’afrontar els reptes globals sense perdre la seva identitat ni el valor diferencial del territori i de les seves varietats.
La benvinguda institucional va anar a càrrec de Joaquim Tosas, president d’AECAVA; Eloi Montcada, clúster manager d’INNOVI; L. Maria Lois, directora del CRAG; i Joan Gené, director general de l’INCAVI. Les ponències tècniques van comptar amb la participació del Dr. Iban Eduardo, investigador de l’IRTA al CRAG; la Dra. Ana Jiménez Cantizano, professora de la Universidad de Cádiz; la Dra. Marta Pujol, investigadora de l’IRTA al CRAG; el Dr. Josep M. Casacuberta, investigador del CSIC al CRAG i president del Panell d’OGMs de l’EFSA; el Dr. Tomás Matus, investigador de l’I2SysBio (CSIC-Universitat de València); i el Dr. Lluís Giralt, investigador de la secció de viticultura de l’INCAVI. La taula rodona va ser moderada per Jordi Garcia-Mas, investigador de l’IRTA al CRAG i director científic de l’IRTA, i va comptar amb la participació de Pere Guilera, elaborador de cava i viticultor; Albert Valldosera, viticultor professional; Marta Pujol, investigadora de l’IRTA al CRAG; i Joan Esteve, enginyer agrònom i director del Celler Raimat.
Amb aquesta jornada, les entitats organitzadores refermen el seu compromís amb la promoció de la innovació i la transferència de coneixement al sector vitivinícola, impulsant espais de debat i reflexió que contribueixin a preparar la vinya catalana davant els grans reptes ambientals, socials i econòmics dels pròxims anys. La trobada també va servir per consolidar la necessitat de continuar generant aliances entre centres de recerca, administracions i sector productiu per accelerar l’adopció de solucions innovadores que garanteixin el futur de la viticultura catalana.
Comments are closed.