- L’economia catalana creix per sobre d’Europa, però Foment adverteix que l’avantatge s’estreny i que el futur dependrà de generar més valor afegit
- Salvador Guillermo: “No hi pot haver salaris més elevats ni un estat del benestar més sòlid sense una economia capaç de generar més valor afegit”
Foment del Treball ha presentat avui l’Informe de Conjuntura Econòmica de juny de 2026, Geopolítica, energia i creixement: l’economia davant d’un nou focus d’inestabilitat global, juntament amb una addenda específica dedicada a la productivitat, la prosperitat i la competitivitat com a fonaments de futur.
La presentació, amb la benvinguda de Joan Roget i l’exposició del director d’Economia i Estudis de Foment, Salvador Guillermo, i del president de la Comissió d’Economia i Fiscalitat de la patronal, Valentí Pich, constata que l’economia catalana manté una evolució positiva i continua creixent per sobre de la majoria d’Europa. Tanmateix, Foment alerta que aquest diferencial favorable es redueix i exigeix reforçar els factors estructurals de competitivitat.
Segons l’informe, el PIB de Catalunya va créixer un 2,9% interanual el primer trimestre de 2026, per sobre del 2,7% registrat pel conjunt de l’economia espanyola. Aquest comportament contrasta amb la feblesa de la zona euro, que va registrar una contracció intertrimestral del 0,2% i un creixement interanual de només el 0,3%. Malgrat aquesta fortalesa relativa, l’informe apunta senyals de moderació: els serveis i la construcció sostenen bona part del creixement català, mentre que la indústria avança només un 0,6% interanual.
Foment subratlla que el conflicte a l’Orient Mitjà ha tornat a situar l’energia al centre dels riscos econòmics globals. En aquest context, Foment considera imprescindible reforçar la seguretat energètica, accelerar el desplegament de renovables, reduir els costos energètics i recuperar la confiança dels agents econòmics per evitar que la incertesa freni decisions d’inversió i consum.
La inflació continua sent un altre element de preocupació. A l’abril, l’IPC es va situar en el 3,0% a Catalunya i en el 3,2% al conjunt d’Espanya, mentre que la inflació subjacent va ser del 2,6% i del 2,8%. L’indicador harmonitzat espanyol es va situar en el 3,5%, per sobre de la inflació de la Unió Monetària, fet que deteriora la competitivitat relativa.
Foment també constata que el mercat laboral ha millorat de manera substancial. L’afiliació va augmentar al maig un 2,3% interanual a Catalunya i l’atur registrat es va reduir un 3,7%. Tot i això, l’EPA del primer trimestre situa la taxa d’atur catalana en el 10,1%. Per a Foment, Catalunya ha corregit una de les seves febleses estructurals, però ara el repte és passar de crear ocupació a crear més valor afegit.
La productivitat, eix de la prosperitat
Foment ha presentat una addenda a l’informe amb la idea central de que la productivitat és el principal mecanisme que transforma el creixement econòmic en prosperitat, salaris més elevats, competitivitat empresarial i benestar col·lectiu.
El director d’Economia i Estudis de Foment, Salvador Guillermo, ha subratllat que “la productivitat és el pont entre la competitivitat econòmica i la prosperitat social”. En aquest sentit, ha remarcat que “no hi pot haver salaris més elevats ni un estat del benestar més sòlid sense una economia capaç de generar més valor afegit”.
Els països europeus amb més PIB per càpita són també els que generen més valor per hora treballada. Espanya se situa en un índex de 92 en PIB per càpita respecte de la mitjana de la UE, i en 95 en productivitat per hora treballada, mentre que economies com Dinamarca, Alemanya, França, els Països Baixos, Irlanda o Luxemburg presenten nivells superiors de renda i productivitat.
Foment defensa que no existeixen sectors bons i sectors dolents per definició. La clau no és substituir sectors, sinó modernitzar-los i augmentar-ne la productivitat. Això és vàlid per a la indústria, el turisme, l’agricultura, els serveis i les activitats tecnològiques. Les economies d’èxit incorporen tecnologia, inverteixen, exporten, milloren la gestió i fan més productives totes les activitats.
Durant la roda de premsa, Valentí Pich ha incidit en “l’impacte que l’excés de regulació i els terminis administratius tenen sobre la inversió i la productivitat, que és nefast”. En aquest sentit, el vicepresident de Foment, Joan Roget, ha exposat que “quan una empresa necessita anys per obtenir permisos per construir o transformar una fàbrica, mentre en altres països competidors els terminis es resolen en mesos, Catalunya perd inversió, activitat productiva i oportunitats industrials”.
Per això, Foment reclama una revisió sistemàtica de la regulació, simplificació administrativa, seguretat jurídica, reducció de càrregues i una administració pública més eficient. La patronal defensa que cal avaluar si les normes compleixen els objectius previstos i corregir o eliminar aquelles que generen costos sense aportar valor.
Foment situa entre les principals palanques de competitivitat una fiscalitat més competitiva, infraestructures eficients i connectades, energia segura i assequible, habitatge accessible, formació professional, atracció i retenció de talent, digitalització, R+D, transferència de coneixement universitat-empresa i creixement empresarial.
La patronal conclou que Catalunya necessita més valor afegit, més innovació, més digitalització, empreses més competitives i més productivitat. No necessita menys activitat econòmica ni substituir la seva estructura productiva, sinó fer-la més eficient i capaç de generar prosperitat. Sense productivitat no hi ha prosperitat sostinguda; i sense prosperitat sostinguda no es poden garantir millors salaris, competitivitat empresarial ni un estat del benestar robust.
Foment defensa que la productivitat és el principal mecanisme que transforma el creixement econòmic en prosperitat, salaris més elevats, competitivitat empresarial i benestar col·lectiu.
El director d’Economia i Estudis de Foment, Salvador Guillermo, ha subratllat que “la productivitat és el pont entre la competitivitat econòmica i la prosperitat social”. En aquest sentit, ha remarcat que “no hi pot haver salaris més elevats ni un estat del benestar més sòlid sense una economia capaç de generar més valor afegit”.
La presentació mostra que els països europeus amb més PIB per càpita són també els que generen més valor per hora treballada. Espanya se situa en un índex de 92 en PIB per càpita respecte de la mitjana de la UE, i en 95 en productivitat per hora treballada, mentre que economies com Dinamarca, Alemanya, França, els Països Baixos, Irlanda o Luxemburg presenten nivells superiors de renda i productivitat.
Foment recorda que els salaris individuals no depenen només de la realitat de cada empresa, sinó també de la productivitat col·lectiva del conjunt de l’economia. Per això, una economia més productiva permet empreses més competitives, millors salaris i més capacitat per finançar els serveis públics.
Comments are closed.