- La patronal alerta que l’encariment del gas i l’electricitat posa en risc la continuïtat de l’activitat industrial i reclama un pla de xoc al Govern espanyol
- El sector químic del conjunt d’Espanya acumula un sobrecost energètic de 354 milions d’euros fins a l’agost, que podria acostar-se als 1.000 milions al tancament de 2026
- Foment adverteix que, sense una resposta immediata, es podrien multiplicar les aturades productives, els tancaments de plantes i els expedients de regulació d’ocupació
Foment del Treball llança un SOS per la indústria davant una escalada dels costos energètics que amenaça la competitivitat, la producció i l’ocupació. La patronal catalana exigeix al Govern espanyol mesures extraordinàries i immediates per frenar el deteriorament del teixit industrial, especialment en els sectors que depenen intensament del gas i de l’electricitat.
Els increments de la factura energètica redueixen els marges de les empreses, dificulten les inversions i situen determinades activitats davant decisions que poden resultar irreversibles. Foment considera inacceptable que la indústria hagi de competir amb altres economies europees suportant un desavantatge de costos que posa en qüestió la viabilitat de les instal·lacions productives.
Les tensions geopolítiques al golf Pèrsic han agreujat la pressió sobre els mercats. El preu del gas natural al mercat europeu de referència TTF va passar dels 32,4 euros/MWh de mitjana al febrer als 77,8 euros/MWh al setembre, un augment del 140%. En paral·lel, el preu de l’electricitat al mercat majorista espanyol va arribar als 142,7 euros/MWh al setembre, més del doble que en el mateix mes de 2025.
L’impacte és especialment sever en la indústria química del conjunt d’Espanya, així com en la textil, siderúrgica i altres. Segons les estimacions elaborades al setembre, el sobrecost acumulat fins al 31 d’agost era de 354 milions d’euros: 215 milions pel gas i 139 milions per l’electricitat. Si es mantenen les condicions previstes, la factura addicional podria acostar-se als 1.000 milions d’euros a final d’any. Són xifres d’un sector concret, però il·lustren la magnitud de la pressió que suporta bona part del teixit industrial.
La indústria no pot continuar absorbint aquests increments en un context de demanda feble i competència internacional intensa. Les dades de comerç exterior del sector químic espanyol del primer semestre ja mostraven una caiguda del 2,75% de les exportacions i un augment del 5,22% de les importacions, abans dels episodis més aguts de la crisi energètica.
Risc de tancaments i pèrdua d’ocupació
Foment adverteix que ja es produeixen ajustos de càrrega i aturades puntuals en processos industrials durant les hores de més cost energètic. Si l’escalada persisteix, aquestes decisions conjunturals poden desembocar en reduccions permanents de capacitat, tancaments de plantes, deslocalitzacions i expedients de regulació d’ocupació. No és només una qüestió de resultats empresarials: hi ha en joc llocs de treball qualificats, inversions i el futur industrial de territoris sencers.
La patronal subratlla que perdre indústria significa també augmentar la dependència de les importacions i afeblir l’autonomia estratègica europea. Resulta contradictori defensar la reindustrialització i promoure la descarbonització de la industria mentre es mantenen unes condicions energètiques que expulsen activitat productiva i frenaran les importants inversions en descarbonitzar els sistemes de producció.
Un pla de xoc sense més dilacions
Foment reclama habilitar ajudes extraordinàries per compensar els sobrecostos del gas a les empreses gasintensives, amb mecanismes semblants als desplegats durant la crisi derivada de la invasió d’Ucraïna, i desenvolupar un estatut específic que aporti estabilitat a aquests consumidors industrials.
En electricitat, exigeix elevar les compensacions pels costos indirectes de CO₂ fins al màxim permès per la Unió Europea, entre 900 i 1.000 milions d’euros, davant els 600 milions pressupostats per a 2026. Això requereix una ampliació de 300 a 400 milions. També reclama fer estructural la reducció del 80% dels peatges per als electrointensius, revisar els costos dels serveis d’ajust, situar l’impost especial sobre l’electricitat al mínim comunitari i facilitar contractes de subministrament a llarg termini.
La transició energètica ha de ser compatible amb una indústria viable, amb subministrament segur i preus assumibles. La competitivitat industrial necessita decisions concretes, pressupostos suficients i un calendari d’execució immediat. No es tracta només de reduir la factura energètica: es tracta d’evitar que la crisi de costos es converteixi en una crisi industrial i d’ocupació.
Comments are closed.