- La SBEES i la Fundació “la Caixa” han organitzat un diàleg entre la catedràtica de Comercialització i Investigació de Mercats de la Universitat Rey Juan Carlos, Ana Reyes, i el periodista i escriptor Manel Pérez, sobre l’“Economia de la volumetria de dades i els algoritmes”.
- Segons l’experta Ana Reyes, aconseguir dades no és difícil, ja que episodis com la pandèmia de la COVID-19 van permetre la democratització de les dades, és a dir, l’accés a les dades i el seu ús, així com l’ampliació de l’ús dels algoritmes, fet que converteix les dades en un element molt valuós per a la nostra societat i per a l’economia.
La Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES) de Foment del Treball i la Fundació “la Caixa” han organitzat un nou diàleg dins del cicle de conferències “El dividend de la col·laboració”, en què s’ha abordat el valor de les dades i que ha tingut com a protagonista la catedràtica de Comercialització i Investigació de Mercats de la Universitat Rey Juan Carlos, Ana Reyes.
Durant la introducció al diàleg, el periodista i subdirector de La Vanguardia, Manel Pérez, ha establert un paral·lelisme entre les dades i les matèries primeres. “Avui les dades són la matèria primera fonamental de la nova economia, i una matèria primera no té valor fins que es fa el salt qualitatiu que permet convertir-la en alguna cosa útil. El mateix passa avui amb les dades”, ha destacat.
“El veritable valor econòmic de les dades sorgeix de la capacitat de transformar aquesta informació en decisions útils mitjançant algoritmes”, segons ha explicat avui Ana Reyes. L’experta analitza com l’anomenada economia de la volumetria està modificant la manera com les empreses i les organitzacions generen valor.
“La volumetria de les dades no és, per si sola, la font del valor econòmic. El valor neix en la intersecció entre el volum de dades disponible i la capacitat algorítmica de transformar-lo en decisions útils”, assenyala Reyes.
Cada cerca a internet, compra, desplaçament, interacció amb una plataforma digital o senyal recollit per un dispositiu connectat genera informació, però no totes les dades tenen el mateix valor ni una quantitat més gran implica necessàriament millors resultats. La clau rau cada vegada més en la qualitat i la rellevància de la informació, en la pregunta que es formula i en la capacitat dels algoritmes per identificar patrons i convertir-los en coneixement aplicable, ha explicat l’experta.
Aquesta transformació ja està tenint conseqüències directes en nombrosos àmbits de l’activitat econòmica. Actualment, els algoritmes intervenen en decisions com ara quins productes es recomanen a un consumidor, quin contingut apareix primer en una plataforma, quina oferta rep un usuari o quines sol·licituds superen determinats processos automatitzats.
D’acumular informació a generar coneixement
L’economia de les dades funciona a través d’una cadena que comença amb la captació d’informació i continua amb el seu emmagatzematge, processament i modelització fins a arribar a la seva aplicació final. Els algoritmes s’estan convertint en un actiu estratègic per a les organitzacions i estan contribuint a explicar la importància creixent dels actius intangibles dins del valor empresarial, ha explicat Ana Reyes.
La investigació biomètrica ofereix un exemple especialment significatiu. Un volum relativament reduït d’informació, si procedeix de dades d’alta qualitat i respon a una pregunta concreta, pot generar més coneixement que quantitats molt superiors de registres genèrics. “Les dades biomètriques prediuen amb més exactitud què farà una persona, els seus estímuls i les seves reaccions; per això podem
Exemples de projectes basats en l’obtenció i el mesurament de dades biomètriques
Un dels projectes dirigits per Ana Reyes juntament amb el Museu Thyssen-Bornemisza i Quirónsalud va permetre analitzar les emocions generades per 125 obres d’art combinant tècniques com la resposta galvànica de la pell, la codificació facial i el seguiment ocular (eye-tracking). L’estudi va generar 12.700 mètriques i va permetre convertir aquesta informació en aplicacions concretes, com ara una col·lecció digital organitzada segons les emocions provocades per les obres o la selecció de peces amb càrrega emocional positiva per a espais hospitalaris.
Un altre projecte desenvolupat conjuntament amb la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), la Universitat Rey Juan Carlos i IKEA va estudiar les emocions associades a cuinar i menjar i l’impacte de factors com la companyia o l’ús del telèfon mòbil. Entre les seves conclusions, la investigació va detectar que cuinar en companyia augmentava significativament l’alegria, mentre que menjar utilitzant el mòbil mostrava un perfil emocional més desfavorable que fer-ho en companyia.
Tots dos casos mostren que el valor econòmic de les dades depèn menys del seu volum absolut que de la seva capacitat per generar un senyal rellevant i facilitar decisions concretes, assenyala Ana Reyes.
Un nou avantatge competitiu per a les empreses
Aquesta evolució també obre oportunitats per a les empreses de dimensions més reduïdes. Davant de les grans plataformes tecnològiques, l’avantatge tradicional de les quals s’ha basat en la gestió d’enormes quantitats d’informació, les organitzacions mitjanes poden competir mitjançant dades pròpies d’alta qualitat, coneixement especialitzat del seu sector i una utilització més precisa dels algoritmes.
“El terreny de joc es pot equilibrar parcialment. Una mostra ben dissenyada i orientada a una pregunta empresarial concreta pot tenir molt més valor que milions de registres sense un objectiu clar”, va apuntar la catedràtica durant l’acte organitzat per la SBEES.
A això s’hi suma un altre actiu cada vegada més rellevant: la confiança. En un entorn de preocupació creixent pel tractament de les dades personals i biomètriques, les organitzacions que expliquin amb claredat quina informació recullen, per a què la utilitzen i quines garanties ofereixen poden convertir la transparència i l’ús responsable de la intel·ligència artificial en un avantatge competitiu.
Ana Reyes també s’ha referit durant el diàleg a l’estat de la regulació de l’ús de les dades i ha afirmat que “Europa està intentant respondre a aquests reptes mitjançant un marc regulador que inclou el Reglament general de protecció de dades, el Data Act i el Reglament d’intel·ligència artificial, amb l’objectiu de compatibilitzar la innovació amb la protecció dels drets dels ciutadans i dels consumidors”. Per a Ana Reyes, el pas següent no consisteix a limitar el desenvolupament d’aquesta economia, sinó a aprendre a governar-la. “El repte no és frenar l’economia de les dades, sinó garantir que la informació que generem es tradueixi en algoritmes transparents, auditables i capaços de generar valor compartit. De com construïm aquesta economia algorítmica dependrà una part important de la competitivitat de les pròximes dècades”, va concloure la catedràtica Ana Reyes.
En aquest escenari, l’economia digital avança així des d’una primera etapa marcada per l’acumulació massiva d’informació cap a una altra en què la qualitat de les dades, el coneixement algorítmic, la transparència i la capacitat de convertir informació en decisions es perfilen com els autèntics factors diferencials per a empreses i institucions.
La sessió ha estat presentada per Fèlix Riera, director de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, i el diàleg ha estat conduït pel periodista, escriptor i expert en informació econòmica, Manel Pérez.
Sobre el cicle “El dividend de la col·laboració”
La Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball i la Fundació “la Caixa” proposen una sèrie de diàlegs conduïts per Manel Pérez, escriptor i periodista econòmic de La Vanguardia, amb diverses personalitats de l’àmbit econòmic, social, científic, tecnològic i cultural que, amb els seus treballs i accions, estan proposant solucions per afrontar la complexitat del món actual.
Sobre la SBEES
L’any 1907, el secretari general de Foment, Guillem Graell i Moles, va crear la Societat d’Estudis Econòmics, dins de l’organització Foment del Treball Nacional, fundada el 1771, amb un àmbit d’actuació a tot Espanya, tal com establien els seus estatuts. Amb l’arribada de la democràcia, Foment va decidir circumscriure’s només a Catalunya per facilitar la fundació de la CEOE. L’any 2020 es van modernitzar els estatuts de la societat i es va crear la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES), que té com a objectiu, entre d’altres, la posada en marxa d’un espai permanent de relació entre Barcelona i Catalunya amb altres ciutats i territoris d’Espanya, per crear espais econòmics, culturals i turístics capaços de competir internacionalment. D’aquesta manera, es compleix una antiga aspiració de ser presents a Madrid i, per tant, a tot Espanya, amb una voluntat inequívocament integradora. Amb l’objectiu de reordenar, en el si de Foment, els dos instruments de pensament i d’introducció d’idees i reflexions en l’opinió pública, com són la Societat d’Estudis Econòmics i l’Institut d’Estudis Estratègics (el think tank de Foment), Foment ha refundat l’antiga Societat d’Estudis Econòmics i ha creat la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials, com a continuadora de l’antiga Societat, que centrarà els seus treballs en Barcelona i la seva metròpoli en tots els seus vessants: social, econòmic, urbanístic, cultural i internacional.
Comments are closed.