Cada vegada més persones viuen al carrer o es troben en una situació d’exclusió residencial severa. El sensellarisme és una realitat creixent que interpel·la les administracions, però també el conjunt de la societat i el teixit empresarial. Des de Fundació Arrels, fa gairebé quatre dècades que treballen perquè ningú hagi de viure al carrer, acompanyant les persones sense llar en el seu procés de recuperació i promovent la implicació ciutadana. En parlem amb Beatriz Fernández, directora de la fundació.
El sensellarisme continua creixent a Barcelona i a Catalunya. Quina és la fotografia actual d’aquesta realitat?
Actualment, a Barcelona hi ha més de 2.200 viuen directament al carrer, unes 500 persones viuen en assentaments informals i 2.860 persones s’allotjen en recursos públics i privats a la ciutat. Això suma més de 5.500 persones sense llar.
Són dades alarmants, que evidencien que les mesures polítiques i els recursos útils per fer front a aquesta situació a Barcelona i la resta del territori català són insuficients i, alhora, que manquen mesures preventives per evitar-la.
També és cert que, darrerament, el sensellarisme s’ha fet més present en l’agenda política catalana, sobretot des que des d’Arrels vam fer pública la xifra del nostre últim recompte, el desembre de l’any passat, que va ser de 1.982 persones dormint al carrer, un 43% més que el darrer, fet el 2023.
Quins factors expliquen aquest augment de les persones que viuen al carrer?
Quan una persona es troba en situació de carrer no s’esdevé per una sola causa ni per casualitat. Una persona acaba vivint al carrer perquè la seva situació s’ha anat deteriorant amb el temps i té a veure amb la suma de moltes causes i en com es gestionen. Algunes causes depenen de la pròpia persona, però altres, i cada vegada més, tenen a veure amb la societat en què vivim: el preu de l’habitatge, l’encariment de serveis bàsics, la precarietat laboral, els moviments migratoris i la rigidesa dels serveis socials i dels mecanismes d’ajut.
Aquest estiu, precisament, vam publicar el nostre informe anual “Viure al carrer a Barcelona”, que es basa en entrevistes a més de 600 persones que viuen al ras a la ciutat i els 18% de les persones ens va parlar de factors vinculats a problemàtiques amb l’habitatge, una xifra que ha augmentat molt respecte anys anteriors.
Amb aquestes enquestes hem sabut també que gairebé totes les persones en situació de carrer (el 92,7%) han viscut en un habitatge estable al llarg de la seva vida i que, actualment, vivint al carrer, només una de cada quatre persones pensava que podia deixar de viure al carrer.
Davant d’aquest repte, quin paper han de jugar les administracions, però també la ciutadania i les empreses?
Per part de les administracions, cal fer un abordatge conjunt i adoptar un compromís ferm per combatre el sensellarisme i l’exclusió residencial a tot Catalunya. Això es tradueix en engegar polítiques efectives que tinguin en compte l’assistència social, l’accés a l’habitatge, l’accés a la salut, etc. Polítiques amb una mirada transversal i que es tradueixin en recursos per als municipis.
Totes les administracions han de prioritzar l’objectiu d’acabar amb el sensellarisme, cadascuna des de les seves competències, però amb una mirada comuna: que tothom tingui accés a una llar. De fet, acadèmics de la universitat i diverses entitats socials portem proposant des del 2022 al Parlament de Catalunya la tramitació d’una proposició de llei de mesures urgents per abordar el sensellarisme.
Pel que fa a la ciutadania, hi ha petits gestos que poden marcar la diferència. Les persones que viuen al carrer no deixen de ser veïnes del barri, que veiem quan sortim a comprar o quan tornem a casa. La implicació ciutadana pot començar per aturar la mirada i no passar de llarg. Saludar-les cada matí, preguntar com estan o si necessiten alguna cosa. Aquests simples gestos poden canviar el dia d’una persona sense llar.
I el paper de les empreses també és cabdal per transformar aquesta situació, ja sigui donant suport econòmic i participant en projectes o entitats que treballen per transformar la vida de les persones que viuen al carrer, o implicant els seus equips en accions de voluntariat o sensibilització per conèixer de més a prop i entendre la problemàtica del sensellarisme.
Des de Fundació Arrels, com acompanyeu les persones perquè puguin deixar enrere la situació de sensellarisme?
Aconseguir que una persona deixi el carrer no es fa de la nit al dia i no es pot treure ningú del carrer per la força. Cal una atenció social que respecti les necessitats i els ritmes de les persones. Des d’Arrels anem creant un vincle de confiança amb la persona, perquè sàpiga que pot comptar amb un lloc on se l’atendrà, escoltarà i acompanyarà.
Un cop fet aquest vincle, en el cas de les persones que presenten una major vulnerabilitat, si ens expressen la voluntat de dormir sota un sostre, intentem trobar un allotjament que s’adeqüi a les seves necessitats: una habitació en un pis compartit, un pis individual o la possibilitat de dormir al Pis Zero, un espai de baixa exigència d’Arrels per a persones que fa molt de temps que viuen al carrer i no han trobat cabuda en altres recursos.
El més important és poder garantir un allotjament estable per a aquestes persones, que els hi proporcioni estabilitat, intimitat i seguretat, factors clau perquè les persones que han viscut al carrer puguin transformar la seva situació.
Les empreses poden ser un agent de canvi. De quines maneres poden col·laborar amb Arrels?
Arrels treballa per transformar la vida de les persones que viuen al carrer a Barcelona, però no ho pot fer sola. El suport de les empreses és vital, ja que a través de la seva col·laboració, sigui del tipus que sigui, permet apropar la nostra causa social als seus equips i, per tant, sensibilitzar més persones davant la problemàtica del sensellarisme.
Les vies de col·laboració són diverses: un donatiu econòmic i/o en espècie, suport en la difusió de les nostres accions i/o necessitats, fer activitats de voluntariat corporatiu, organitzar actes solidaris conjuntament amb nosaltres o comprar detalls fets al nostre taller i regalar-los als seus equips o a clients i proveïdors.
El voluntariat corporatiu és una altra via d’implicació. Què aporta tant a les empreses com a les persones participants?
Participar en activitats de voluntariat corporatiu permet a les empreses demostrar, externament, la seva responsabilitat social per contribuir al benestar de la societat i dels col·lectius en situació vulnerable, i internament és una via per fomentar la solidaritat i el compromís dels treballadors i treballadores, incentivar la feina en equip per una causa social. També pot ajudar a millorar l’entorn laboral dins l’empresa.
A les persones participants, fer un voluntariat amb Arrels els dona l’oportunitat de conèixer de més a prop la problemàtica del sensellarisme i la situació de les persones que viuen al carrer, a través del testimoni de persones que han passat per aquesta situació. Tothom qui fa una activitat amb nosaltres no marxa indiferent a casa, que és el nostre objectiu, canviar mirades i prejudicis quan et creues amb algú que dorm al ras.
Una situació molt habitual és trobar una persona dormint al carrer davant d’un comerç o d’una empresa. Què és recomanable fer en aquests casos?
Habitualment, quan una persona viu al carrer busca un lloc on descansar de manera tranquil·la i sentint-se protegida. Això moltes vegades passa perquè la persona sap que hi ha veïns i veïnes que es preocupen per ella, perquè el lloc on dorm està enllumenat o és més fosc i això li dona seguretat, etc.
Nosaltres recomanem intentar parlar amb la persona, interessar-se per ella i per com es troba. Crear un vincle dient ‘bon dia’, sabent com es diu, convidant a un cafè, parlant des de la dignitat. La nostra experiència és que, així, se sostenen relacions de cura i es poden abordar millor petits conflictes que poden aparèixer. Hi ha moltes empreses i comerços que ens truquen a Arrels perquè els puguem orientar.
Si hagués de demanar una sola cosa al teixit empresarial català per avançar cap a una societat amb menys sensellarisme, quina seria?
Aturar la mirada per informar-se i conèixer de més a prop la problemàtica del sensellarisme. Aquest primer pas ja pot despertar l’interès i la voluntat de passar a l’acció i pensar què podem fer des del nostre lloc de treball i des de les nostres possibilitats; per senzill que sembli el gest, tot suma i és important.
El teixit empresarial és un element clau en la millora d’una societat i la seva implicació i suport amb les entitats que treballen per eradicar el sensellarisme, que tenen el coneixement i l’expertesa, és determinant perquè es pugui avançar en l’objectiu de #ningúdormintalcarrer.
Comments are closed.