- La fase expansiva sosté indicadors laborals positius en les tres comarques, tot i que el patró de creixement és heterogeni, amb diferències rellevants en composició sectorial, dinàmica empresarial i resistència als condicionants externs
La Federació Empresarial del Gran Penedès ha presentat el seu 58è Informe de Conjuntura Econòmica, corresponent al segon semestre de 2025. Per primera vegada, l’estudi incorpora una lectura sistemàtica dels condicionants econòmics globals i la seva translació al territori: l’alentiment del comerç mundial, les tensions aranzelàries, un euro fort que encareix les exportacions i l’estancament industrial de la zona euro configuren un escenari de vents de cara que arriben al Penedès-Garraf per canals concrets —demanda exterior, competitivitat-preu, cost del finançament i estructura sectorial—. En aquest marc, les tres comarques mantenen una trajectòria expansiva en l’ocupació, però amb perfils productius clarament diferenciats i una solidesa estructural que depèn cada vegada menys del volum d’afiliació i més de la composició del creixement.
El Baix Penedès lidera el dinamisme territorial amb un creixement de l’afiliació del 3,7% interanual, impulsat per la construcció i els serveis; el Garraf consolida una especialització terciària amb el treball autònom en màxim històric; i l’Alt Penedès preserva una base industrial rellevant —prop del 27% de l’afiliació— en un context de moderació sectorial. La dissociació entre el creixement de l’ocupació i una evolució més continguda del teixit empresarial en alguns casos és el senyal de fons que l’informe assenyala com a element clau per valorar la robustesa del model a mitjà termini.
El mercat de treball sosté l’expansió, però el model de creixement no és homogeni
El conjunt del Penedès-Garraf es troba en una fase expansiva de l’ocupació, sostinguda per la fortalesa del mercat de treball català —que ha tancat 2025 amb una taxa d’atur del 8,2%, la més baixa des de 2008, i una afiliació en crescuda del 2,2% interanual— i per la resiliència de la demanda interna. L’economia catalana i l’espanyola s’han erigit com a motors de la zona euro, amb creixements del PIB del 2,7% i del 2,8% respectivament, en contrast clar amb l’estancament de les principals economies centreeuropees.
Tanmateix, el model de creixement del territori no és plenament transversal. L’augment de l’afiliació coexisteix, en alguns casos, amb una evolució dels centres de cotització més continguda, fet que apunta a un creixement majoritàriament intensiu dins empreses existents, més que a una expansió del teixit empresarial. Aquesta dinàmica planteja interrogants sobre la solidesa estructural del creixement a mitjà termini. La persistència d’aquest patró podria limitar la capacitat de generar ocupació addicional en un hipotètic escenari de desacceleració cíclica.
Tres comarques, tres perfils: Alt Penedès s’equilibra, Baix Penedès accelera i Garraf s’especialitza
L’Alt Penedès manté una estructura productiva més equilibrada que la resta del territori. La indústria continua tenint un pes rellevant, proper al 26,9% de l’afiliació total, i contribueix al sosteniment del model malgrat registrar una correcció moderada del -2,0% en mitjana anual. Els serveis avancen sense desplaçar clarament la base industrial, i els llocs de treball assoleixen el màxim de la sèrie (44.815 al darrer trimestre, +0,9% interanual). La taxa d’excedents laborals, situada en el 10,0%, és la més baixa del conjunt territorial i reflecteix un mercat de treball amb major pressió relativa. Els centres de cotització presenten, no obstant, un lleu retrocés del -0,4%, indicador d’un ajust moderat del teixit empresarial.
El Baix Penedès és la comarca amb major intensitat de creixement. Amb un increment interanual del 3,7% en afiliació (29.378 llocs de treball en mitjana semestral), lidera el dinamisme del conjunt territorial. La construcció i els serveis, especialment immobiliàries i serveis empresarials (1,3 punts de contribució) i educació (1,2 punts), expliquen bona part de l’expansió. Els centres de cotització han repuntat fins al +1,7%, trencant una fase prèvia d’estabilització. La taxa d’atur registral continua baixant i la contractació accelera al segon semestre, tot i que ho fa amb un gir cap a major temporalitat.
El Garraf consolida una especialització terciària nítida. Amb el 79,0% dels llocs de treball concentrats en serveis, el dinamisme recent descansa sobre activitats immobiliàries i empresarials (+4,5% interanual), sanitat (+5,0%), educació (+4,3%) i transport i comunicacions (+4,2%). El treball autònom ha marcat un nou màxim històric (12.070 afiliacions al RETA), mentre que la indústria presenta una contribució lleugerament negativa al creixement. L’atur baixa a una taxa del 9,2%, amb una reducció interanual del -3,0%, tot i que la contractació mostra un retorn cap a la temporalitat en el segon semestre.
L’afiliació creix, però el teixit empresarial no sempre l’acompanya
Les tres comarques mostren un increment net de llocs de treball, però amb intensitats i composicions diferenciades. Al Garraf, l’afiliació ha crescut un 1,7% interanual en mitjana semestral (39.205 llocs), millorant el ritme de l’1,0% del primer semestre. Al Baix Penedès, el creixement del 3,7% és consistent al llarg de l’any. A l’Alt Penedès, el 1,2% de creixement suposa una lleugera desacceleració respecte dels semestres anteriors, amb un màxim de sèrie assolit, però amb els centres de cotització en terreny lleugerament negatiu.
El patró de dissociació entre afiliació i centres de cotització és rellevant: en el cas de l’Alt Penedès, el teixit empresarial es contrau moderadament malgrat el creixement de l’ocupació. Al Garraf, els centres avancen un 1,1%, però de manera més continguda que l’afiliació. Al Baix Penedès, la recuperació dels centres (+1,7%) és un senyal positiu, però es manté molt per sota dels màxims previs a la crisi financera.
Construcció i serveis estiren del carro; la indústria frena amb intensitat desigual
La construcció actua com a motor del Baix Penedès i, en grau més baix, del Garraf. En el context català, el sector ha crescut un 7,0% interanual al quart trimestre, impulsat per la demanda residencial i l’obra civil, en un context de preus a l’alça (+11,5%) i oferta nova restringida. Al Garraf, la construcció assoleix 3.750 afiliacions (+3,4% interanual), amb expansió del teixit empresarial (+1,9% de centres).
Els serveis empresarials i immobiliaris mostren dinamisme destacat a les tres comarques: +4,5% al Garraf, +7,9% a l’Alt Penedès i +1,3 punts de contribució al Baix Penedès. La mediació financera destaca especialment a l’Alt Penedès (+20,5% interanual, posició 4 del rànquing català) i al Garraf (+8,6%, màxim de sèrie).
La indústria presenta el contrast més intens. A l’Alt Penedès, retrocedeix un -2,0% en mitjana anual, amb contrastos polaritzats entre subsectors expansius (química, +5,4%; reciclatge, +11,4%) i d’altres en contracció intensa (tèxtil, -36,6%; fabricació de materials de transport, -9,5%). Al Garraf, la indústria registra un -0,8% interanual, amb una caiguda forta en fabricació de materials de transport (-56,2%) que concentra la major part de la correcció, parcialment compensada per avançaments en maquinària (+2,1%) i tèxtil (+9,2%).
L’hostaleria presenta senyals d’expansió a l’Alt Penedès, on arriba al màxim de la sèrie (2.630 afiliacions, +5,0% interanual), coherent amb el posicionament en l’enoturisme. Al Garraf, es modera lleugerament (-1,3% anual), tot i mantenir-se en una franja alta de la sèrie històrica.
El repunt de la temporalitat i els excedents laborals diferencials obren interrogants sobre la qualitat del creixement
La taxa d’excedents laborals mostra comportaments diferenciats. Al Garraf, se situa en el 18,1%, la més alta del conjunt, amb sectors com immobiliàries (25,9%) i comerç (19,3%) per sobre de la mitjana comarcal. A l’Alt Penedès, baixa fins al 10,0%, amb sectors com educació (5,1%), sanitat (6,1%) i comerç (6,8%) clarament per sota de la mitjana, indicant possibles tensions d’oferta laboral. Al Baix Penedès, la reducció d’excedents en branques dinàmiques coexisteix amb nivells encara elevats en d’altres.
El gir cap a major temporalitat en la contractació al Garraf (taxa de temporalitat del 50,7%, enfront del 44,3% del semestre anterior) i a l’Alt Penedès (62,5%) és un element a monitoritzar, en la mesura que pot indicar una desacceleració en la consolidació de la qualitat del treball.
L’euro fort, els aranzels i l’estancament europeu arriben al territori per canals concrets
El territori opera en un entorn macroeconòmic exigent. El FMI preveu un creixement mundial del 3,2% per al tancament de 2025, clarament per sota de la mitjana prepandèmica, amb tensions comercials derivades del gir proteccionista nord-americà (tarifa efectiva al voltant del 16,3% per als béns europeus) i un euro fort (per sobre d’1,20 dòlars) que penalitza les exportacions. La zona euro creix un modest 1,4%, amb Alemanya pràcticament estancada (0,2-0,3%). Aquests condicionants afecten directament la indústria exportadora del Penedès —especialment la vinculada a la manufactura centreeuropea— i poden pressionar els marges del sector vitivinícola en mercats extracomunitaris.
El sosteniment del consum intern, amb salaris reals creixents (convenis al 3,28%, per sobre de la inflació del 2,4-2,5%), actua com a coixí fonamental per als sectors orientats al mercat domèstic.
Expansió sòlida amb deures pendents: diversificació, teixit empresarial i qualitat ocupacional
El Penedès-Garraf afronta el 2026 des d’una posició expansiva sòlida, però amb una lectura de fons que obliga a la prudència. La robustesa estructural del territori dependrà menys del volum agregat d’afiliació i més de la capacitat de mantenir i ampliar el teixit empresarial, d’abordar els desajustos de qualificació que ja mostren tensions en sectors com l’educació, la construcció o l’hostaleria a l’Alt Penedès, i d’evitar una concentració excessiva en activitats sensibles al cicle.
L’Alt Penedès té l’oportunitat de consolidar el seu diferencial industrial i agroalimentari com a element de robustesa; el Baix Penedès, d’aprofitar la fase expansiva per reforçar activitats d’alta estabilitat estructural; i el Garraf, d’evolucionar cap a serveis de major valor afegit dins la seva base terciària. El repte comú serà mantenir el to expansiu en un entorn on els factors externs juguen, cada vegada més, en contra de les economies obertes i exportadores de manufactures.
Sobre la FEGP
La FEGP és la principal associació empresarial del Gran Penedès, amb una veu activa que representa els interessos de les empreses del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès. Treballem per enfortir la competitivitat de les empreses del territori i impulsar iniciatives que contribueixin al seu desenvolupament i al creixement econòmic i social del territori.
Per més informació sobre l’informe de conjuntura o altres activitats de la FEGP, visiteu FEGP.CAT
Informe elaborat per Actíva Prospect SL en col·laboració amb la Federació Empresarial del Gran Penedès.
Comments are closed.