- Josep Sánchez Llibre considera que la mesura “buida drets i redueix el parc disponible”
- La patronal catalana alerta de la “socialització encoberta” d’actius privats
Foment del Treball considera que la política d’habitatge del Govern de la Generalitat és un atemptat a la propietat privada. Prova d’això és l’aprovació ahir de la Llei d’Adopció de Mesures Urgents en Matèria d’Habitatge i Urbanisme, que és una mostra inacceptable i inassolible d’intervencionisme. Sembla que el Govern de la Generalitat i els seus aliats parlamentaris (ERC, Comuns i CUP) vulguin carregar-se un sector econòmic, per una banda, i per l’altra, pretenguin col·lapsar totalment el mercat d’habitatge generant aquesta incapacitat de generar oferta de pisos.
Foment del Treball alerta que és un deteriorament sense precedents de la seguretat jurídica i un pas més en la degradació de l’ordenament. Per a la patronal catalana, no és una mesura tècnica orientada a ampliar l’oferta d’habitatge, sinó una norma punitiva i ideològica que acabarà perjudicant, sobretot, les persones que busquen un pis.
La patronal adverteix que no es pot governar a cop de prohibició ni convertir el propietari en l’enemic públic per tapar dècades d’ineficàcia institucional. “Això no és una regulació equilibrada: és una ofensiva que buida drets, alimenta la inseguretat jurídica i redueix el parc disponibler”, ha assenyalat el president de Foment, Josep Sánchez Llibre.
Un atac al marc jurídic i a la unitat del règim civil
Foment considera que la norma xoca frontalment amb la legislació estatal, envaeix competències exclusives de l’Estat en matèria d’arrendaments urbans i trenca la unitat bàsica del règim civil, amb el consegüent impacte sobre l’estabilitat del mercat i la previsibilitat necessària per invertir i posar habitatges en circulació.
A més, la patronal alerta que la llei vulnera materialment el dret de propietat. Recorda que la funció social no empara el seu buidatge, ni la “socialització encoberta” d’actius privats, ni la imposició de restriccions intenses sense cap compensació. “La Constitució no legitima la confiscació normativa ni el càstig ideològic al propietari”, remarca Foment.
Per altra banda, Foment adverteix que la regulació també pot entrar en col·lisió amb el dret de la Unió Europea, perquè afecta la llibertat d’empresa, la lliure circulació de capitals i el principi de seguretat jurídica. Segons la patronal, Catalunya envia un senyal nociu: tracta la inversió —nacional i estrangera— com un adversari polític, quan és un element essencial per generar oferta i activitat econòmica.
Menys oferta, més risc, més economia submergida
Lluny d’augmentar la disponibilitat, Foment alerta que la norma reduirà encara més l’oferta. Quan el risc regulatori creix, molts propietaris retiren habitatges del mercat, es tensen els preus, augmenten les exigències i es dificulta l’accés, sobretot per a qui té menys capacitat de competir. Per Foment, si hi ha més control i més prohibicions, això comporta menys pisos disponibles i més opacitat: és una recepta contra l’accés a l’habitatge.
El president de Foment considera que la llei no resol l’arrel del problema —la manca d’oferta— i opera com una coartada per desviar el focus del fracàs de les polítiques públiques: insuficiència d’habitatge social, traves administratives, bloqueig del sòl i dèficit de planificació. “És més fàcil assenyalar un col·lectiu que assumir dècades d’inacció i decisions equivocades”, apunta el líder patronal.
Des d’un punt de vista econòmic, Foment alerta que el missatge és inequívoc: Catalunya esdevé un entorn imprevisible per invertir, tant per a grans operadors com per a petits estalviadors i famílies. Convertir la inseguretat jurídica en política pública frena projectes, encareix el finançament i desincentiva la posada d’habitatges al mercat.
Comments are closed.