- FORWARD debuta amb més de 600 assistents i confirma l’interès empresarial per l’adopció de la intel·ligència artificial
- Sánchez Llibre reclama escala, inversió, infraestructura i talent perquè Europa pugui competir
- Experts internacionals coincideixen en la necessitat d’accelerar l’adopció empresarial de la IA, reforçar la capacitat tecnològica europea i mantenir la persona al centre de la transformació
Foment del Treball ha celebrat avui la primera edició del FORWARD Tech Summit, una jornada que ha reunit a Barcelona empreses, experts, inversors, responsables institucionals i veus nacionals i internacionals vinculades a la intel·ligència artificial i les tecnologies emergents.
El congrés neix amb una forta resposta del teixit empresarial, més de 600 assistents en aquesta primera edició, que va tancar inscripcions abans de la seva celebració. Una acollida que confirma l’interès creixent de les empreses per entendre com convertir l’acceleració tecnològica en decisions concretes de negoci, competitivitat i creixement.
FORWARD ha volgut anar més enllà del debat sobre les possibilitats de la intel·ligència artificial per situar el focus en la seva adopció real dins les empreses: com escalar-la, com governar-la, quines infraestructures necessita, com afectarà el talent i el treball i quina posició pot ocupar Europa en la nova competició tecnològica global.
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha reivindicat una adopció de la intel·ligència artificial sense perdre el “criteri” que ha fet fort històricament el teixit empresarial català i de “garantir que la innovació generi confiança i no només velocitat”. El líder patronal ha advertit que aquesta transformació no depèn només de la tecnologia. “La tecnologia necessita capital, necessita infraestructura, necessita talent i necessita empreses amb dimensió suficient per poder invertir”, ha assenyalat. Per al president de Foment, la qüestió que Europa ha d’afrontar és “què hem de canviar perquè les nostres empreses, i Europa en conjunt, puguin competir de veritat en aquesta nova etapa”.
El conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Albert Dalmau, ha destacat la necessitat d’incrementar la capacitat de computació de Catalunya, amb projectes com la gigafactoria prevista a Móra la Nova i els més de 25 projectes de centres de dades al territori. Al mateix temps, ha apel·lat a la necessitat d’abordar un debat amb profunditat sobre la seva regulació: “No pot ser que, si necessitem guanyar capacitat industrial, triguem encara tres o quatre anys a autoritzar l’ampliació d’una indústria al nostre país”.
El quart tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, s’ha mostrat favorable a incrementar el pressupost municipal destinat a tecnologia fins al 4% del total, davant del voltant del 3% actual, i alhora ha advertit sobre els riscos que pot comportar una elevada dependència tecnològica: “Una concentració excessiva implica una dependència excessiva”.
Per la seva banda, Daniel Calleja, director de la Representació de la Comissió Europea a Espanya, ha reivindicat el model europeu de desenvolupament de la intel·ligència artificial i ha defensat que “Europa no ha de triar entre innovació i confiança”, sinó apostar per totes dues. Calleja ha reclamat reduir la bretxa d’adopció entre grans empreses i pimes ─amb taxes d’integració de la IA del 57% i del 19%, respectivament, a Espanya─ i ha situat la veracitat i la supervisió humana entre els principis essencials que han de regir el desenvolupament i l’ús d’aquesta tecnologia a Europa.
La directora d’Innovació de Foment del Treball i impulsora de Forward, Maria Mora, ha posat el focus en una de les grans paradoxes que afronten actualment les organitzacions: “Hi ha dos rellotges corrent alhora a la vostra empresa ara mateix, i no van a la mateixa velocitat”, ha explicat Mora. Un és el de la tecnologia, que “no s’atura i no espera ningú”, i l’altre és el de l’organització, que ha de determinar què vol resoldre amb aquestes eines, quina seguretat necessita preservar i com encaixen amb la seva estratègia i el seu talent. Mora ha subratllat que “adoptar la IA és senzill. Governar-la, no”, i ha conclòs: “Els pròxims anys no definiran fins on pot arribar la intel·ligència artificial, sinó fins on decidim nosaltres deixar-la arribar”.
Accelerar l’adopció per capturar el valor de la IA
Una de les veus internacionals destacades de la jornada ha estat Sasha Rubel, directora de Polítiques Públiques per a IA Generativa a EMEA d’Amazon Web Services (AWS), que ha situat l’adopció empresarial com una de les claus per convertir el potencial de la intel·ligència artificial en creixement econòmic. La representant d’AWS ha defensat la necessitat de “sincronitzar els dos rellotges, el de les polítiques i el de la innovació”, i construir, a través de les competències digitals, la inversió, la cooperació i el diàleg, un entorn capaç de desbloquejar “no només una oportunitat econòmica, sinó també una oportunitat social i cultural” per a Europa.
La qüestió del capital ha estat també protagonista amb Lluís Pareras, partner d’Invivo, que ha identificat la intersecció entre intel·ligència artificial i ciència com un dels àmbits amb més potencial per generar innovacions d’alt impacte, des de la biotecnologia i les noves teràpies fins al clima, la biologia o els nous materials. Pareras ha subratllat també la importància que els projectes disposin de dades pròpies i d’elements diferencials que els permetin construir avantatges difícils de replicar.
La jornada ha abordat igualment una de les qüestions estratègiques que determinaran la capacitat europea per competir: la infraestructura. Francesc Fajula de Quintana, CEO d’AI Gigafactory, i Irene Bernal García, B2B Portfolio Director a Telefónica Innovación Digital, han analitzat el paper de les AI Gigafactories per escalar la intel·ligència artificial a Europa, mentre que Aleix Valls, CEO i cofundador de WeArtificial, ha explorat el potencial dels agents i la nova manera de generar valor amb IA.
FORWARD ha incorporat també una reflexió sobre la dimensió humana del canvi tecnològic de la mà del professor Paolo Garonna, president de la Centesimus Annus Pro Pontifice Foundation. Garonna ha advertit que la IA no representa simplement una innovació tecnològica, sinó una transformació que està canviant la manera d’entendre l’economia, el treball i fins i tot la condició humana. Davant aquest escenari, ha defensat la necessitat de “mantenir sempre la dignitat humana al centre”. El professor ha assenyalat també que “la intel·ligència artificial està canviant la manera com entenem i valorem què significa liderar”. Per Garonna, els dirigents ja no poden limitar la seva responsabilitat al balanç, la inversió o la competitivitat, sinó que també han d’assumir responsabilitats davant els nous riscos socials i les transformacions que aquesta tecnologia comporta.
En aquest sentit, ha reivindicat una mirada positiva cap al futur: “Estem en un punt d’inflexió cap a un nou humanisme. La intel·ligència artificial ens pot ajudar a construir-lo si posem el focus en la humanitat i en la seva grandesa”.
“El futur serà quàntic o no serà”
La sessió sobre intel·ligència artificial, computació quàntica i sobirania tecnològica ha posat el focus en una altra de les grans preguntes de FORWARD: si Europa té encara una oportunitat per liderar la pròxima onada tecnològica.
Román Orús, cofundador i Chief Scientific Officer de Multiverse Computing, ha defensat que, malgrat el lideratge actual dels Estats Units i la Xina en IA i computació quàntica, Europa conserva oportunitats significatives, especialment en software i en el desenvolupament de noves generacions de sistemes de computació més petits i eficients. “Europa té molt bones oportunitats”, ha afirmat Orús, que considera que encara existeixen espais tecnològics poc explorats en els quals el continent pot construir avantatges competitius.
Sobre la computació quàntica, Orús ha remarcat que es tracta d’una tecnologia transversal que acabarà afectant múltiples sectors de l’economia. “El futur serà quàntic o no serà”, ha assegurat. Per això, ha llançat també un missatge directe als directius: “Les empreses s’han de posicionar ara”. Segons Orús, en un horitzó aproximat de cinc a deu anys poden existir ordinadors quàntics capaços de resoldre problemes rellevants per a la indústria, fet que obliga les organitzacions a preparar-se abans que la tecnologia entri en una fase de maduresa més avançada.
La tarda ha aprofundit també en el desenvolupament dels agents d’intel·ligència artificial, la necessitat de context fiable per al seu funcionament i la construcció d’empreses natives en IA, amb intervencions d’Elisenda Bou-Balust, cofundadora de Cala AI, i José Manuel de la Chica, Global Head of Santander AI Lab.
La governança ha estat un altre dels grans eixos de la jornada. Ignasi Costas, fundador i Managing Partner de RCD, ha analitzat l’arquitectura jurídica necessària davant sistemes cada vegada més autònoms i ha posat el focus en quatre àmbits que les empreses han de governar: els proveïdors tecnològics que incorporen, els usos que fan els treballadors, la interacció de la IA amb clients i tercers i els mecanismes interns de control. Costas ha advertit de riscos i oportunitats que ja formen part de la realitat empresarial, des de l’ús d’eines no autoritzades i la introducció de dades personals o informació confidencial en models externs fins a les responsabilitats derivades de chatbots, sistemes de decisió o agents d’IA. “El repte no és evitar que la IA multipliqui les nostres capacitats, sinó aconseguir que no multipliqui els nostres riscos. I per això necessitem governança”, ha resumit.
Menys substitució i més transformació del Treball
La recta final del congrés ha posat el focus en una de les qüestions que més interrogants genera entre empreses i treballadors: com canviarà la IA la manera de treballar i crear valor.
Petia Maximova, Head of Sales at Canva, ha abordat la relació entre intel·ligència artificial i creativitat humana, mentre que Will Rinehart, Senior Fellow de l’American Enterprise Institute (AEI), ha qüestionat que el debat sobre IA i ocupació s’hagi de plantejar principalment en termes de substitució de persones.
Rinehart ha explicat que la intel·ligència artificial presenta una mena d’“intel·ligència irregular” ─jagged intelligence─: pot tenir un rendiment extraordinari en determinades tasques i continuar sent molt limitada en d’altres. “Allò que requereix el toc humà, criteri i expertesa continua sent molt difícil d’automatitzar”, ha assenyalat.
Segons Rinehart, les evidències mostren que la IA ja permet escriure o programar més ràpidament i reduir determinades tasques administratives, però això no elimina la necessitat d’expertesa humana. “Continuarà havent-hi un paper molt important per a les persones a l’hora de gestionar projectes, pensar estratègicament i treballar en problemes complexos”, ha afirmat.
Per això, ha defensat una mirada menys centrada en la substitució de llocs de treball i més en com es redissenyarà la feina. En les empreses que ja estan fent un ús intensiu de la tecnologia, ha assenyalat, la IA està eliminant o reduint tasques rutinàries i permetent que les persones concentrin més temps en activitats de major valor.
El congrés ha tancat les sessions de l’Auditori amb Pep Martorell, partner d’InvivoAI, que ha posat el focus no en prediccions a llarg termini, sinó en els senyals tecnològics, empresarials i geopolítics que els directius haurien de seguir durant els propers dotze mesos.
Les sessions de l’Auditori, FORWARD Thinking, han estat conduïdes pel periodista Pipo Serrano, que ha acompanyat al llarg de la jornada les converses i ponències de l’escenari principal.
Sobre FORWARD
FORWARD s’ha estructurat com un congrés pensat perquè les empreses poguessin aproximar-se a la transformació tecnològica des de diferents nivells. Al costat de les sessions estratègiques de FORWARD Thinking, la jornada ha comptat amb FORWARD Labs, orientats a l’experimentació i a l’aplicació pràctica de les eines; FORWARD Tech Meetings, amb més de 100 reunions individuals amb experts agendades; i FORWARD Talks, concebuts com un espai de debat sobre alguns dels reptes empresarials i organitzatius que planteja la IA.
Els FORWARD Labs han traslladat la tecnologia al terreny pràctic amb sessions sobre intel·ligència predictiva, automatització, vendes, creixement de les pimes, agents d’IA, Shadow AI o computació quàntica. Hi han participat Frederic Dalmau, co-CEO d’Artefacto; Jordi Segura, CEO i fundador de CenteIA; Carles Argemí, consultor en IA, professor i emprenedor; Rafa Romero, cofundador de Happy Operators; Anna Cuxart, consultora i ambaixadora certificada de Notion; Joaquin Paladino Casas, Solutions Architect de Sage; Isabel Blanco, Strategic Accounts Manager d’Amazon; Matt Roberts, Barcelona Claude Ambassador for SMEs; Laia Morales, sòcia fundadora de Bexperience; Mariona Sanz, directora d’Innovació de BSC; Sandra Pérez, líder d’Equip Indústria 4.0 d’ACCIÓ; Roger Garcia, WWPS Senior Account Executive North East Spain d’AWS; Manuel Álvarez, ambaixador de Cursor i SpaceXAI i fundador de Mob On; i Marta P. Estarellas, CEO de Qilimanjaro Quantum Tech. L’espai ha estat conduït per Alba Domingo, tècnica d’Innovació de Foment del Treball.
En paral·lel, els FORWARD Talks han aprofundit en dues dimensions especialment vinculades a la transformació de les organitzacions. La primera sessió, dedicada a com formar, atraure i liderar les competències que exigeix la IA, ha comptat amb David Martín de la Monja, Chief Technology & Data Officer de PortAventura World; Belén Badia Catalán, Chief People & Culture Officer de PortAventura World; Cristina Fernández Bornay, directora de 42 Barcelona – Fundación Telefónica; i Carla Martínez Castellet, gerent de Relacions Institucionals de Telefónica. La segona, centrada en com les empreses poden construir un “segon cervell” d’IA que permeti convertir les eines en transformació real, ha reunit Jérémie Benhamou, CEO de The Tech Nation, i Stephany Oliveros, cofundadora de SheAI i CEO de Just Lyra. Els Talks han estat conduïts per Mariona Garriga, tècnica d’Innovació de Foment del Treball.
La primera edició de FORWARD ha comptat amb el patrocini d’Amazon Web Services i amb la col·laboració de DIH4CAT en els Tech Meetings. Foment ha agraït també la col·laboració del Consolat General dels Estats Units i de l’Ambaixada dels Estats Units, així com la participació dels ponents internacionals i de l’ecosistema empresarial i tecnològic català.
Amb aquesta primera edició, Foment planteja FORWARD amb voluntat de continuïtat: un espai per seguir el canvi tecnològic, connectar-lo amb les necessitats reals de les empreses i contribuir a construir des de Catalunya una resposta pròpia davant una transformació que ja està redefinint la competitivitat global.
Comments are closed.