Comprar, vendre o fusionar una empresa són decisions transcendentals que determinen la seva trajectòria i el futur d’accionistes i empleats. Des de fa quatre dècades, M&A Fusiones y Adquisiciones s’ha plenament especialitzat en acompanyar empresaris en aquests processos, especialment en l’àmbit de les petites i mitjanes empreses. Conversem amb Jordi Alberich, president i cofundador de la firma, sobre el mercat de les operacions corporatives, els reptes del relleu empresarial i la importància de combinar l’assessorament financer amb el coneixement de les persones que hi ha darrere de cada negoci.
M&A Fusiones y Adquisiciones acumula quatre dècades de trajectòria. Com va néixer la companyia i quina és avui la seva especialització?
M&A neix amb la plena incorporació d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea el 1 de gener de 1986. Aquesta entrada representava fer realitat un vell somni però, a la vegada, un enorme repte pel nostre teixit empresarial que hauria de competir en un mercat obert i molt competitiu. En aquestes noves circumstàncies, consideràvem que resultaria fonamental guanyar dimensió i productivitat i, a la vegada, garantir la continuïtat de les empreses familiars sense relleu generacional.
Comprar o vendre una empresa és una decisió transcendental. Com acompanyeu els empresaris al llarg d’aquest procés?
Vendre una empresa és la decisió més transcendental en la vida d’un empresari, mentre que comprar-ne resulta també molt rellevant. Acompanyar al empresari comença per entendre aquesta transcendència doncs, a més, vendre una empresa familiar va més enllà d’un acte mercantil; es tancar una etapa fonamental en la vida de les persones que han liderat la companyia, de vegades varies generacions d’una mateixa família. A aquesta empatia, cal una gran experiència en operacions semblants a la vegada que coneixements específics en diversos àmbits.
Què porta habitualment un empresari a vendre la seva companyia? I quins factors són determinants perquè l’operació tingui èxit?
Fa anys, el gairebé únic motiu per vendre era la manca de successió familiar. Això ha canviat molt doncs, junt amb aquesta raó, avui es considera la opció de la venda quan es veu el futur massa ple d’incertesa; quan les exigències dels mercats van més enllà de les capacitats de la companyia; quan per seguir creixent no es pot seguir sol; per cansament de anys i anys al front d’una pime o, senzillament, quan l’empresari considera diu “vull viure”.
Les raons de l’èxit radiquen en ser realment venedor, raonable en quant al valor de mercat de la empresa i que el producte que elabora o el servei que presta tingui futur. A això cal acompanyar la experiència i bon fer de la companyia especialitzada en fusions i adquisicions.
El relleu generacional és un dels grans reptes de l’empresa familiar. Quin paper poden jugar les fusions i adquisicions per garantir-ne la continuïtat?
Les fusions i adquisicions resulten la única alternativa per a donar continuïtat a una activitat empresarial quan arribat el moment de la retirada del empresari no hi ha relleu familiar. Fins i tot, cas de que aquest relleu hi sigui, de vegades é el moment per incorporar un soci que pugui garantir la continuïtat i desenvolupament de la companyia.
Cada vegada més empreses aposten per créixer mitjançant adquisicions. Quines oportunitats ofereix aquesta estratègia a les pimes catalanes?
En uns mercats tan oberts i competitius on, a més, tot ha de succeir ràpidament, una bona adquisició pot ser el millor mecanisme per a créixer, consolidar-se o diversificar. Ara bé, cal planificar molt bé la adquisició i preparar detingudament el dia després. Els estudis que han analitzat el perquè del fracàs de algunes fusions o adquisicions, mostren clarament com, habitualment, és conseqüència de no haver preparat de manera suficient els escenaris post adquisició.
Després de tants anys assessorant operacions, com ha evolucionat el perfil dels empresaris que decideixen vendre o incorporar nous socis?
El primer canvi, i molt positiu, és la incorporació de la dona en aquest món que, fins fa poc, era gairebé del tot masculí. A la vegada, ha disminuït molt la edat dels empresaris doncs, com dèiem, la manca de relleu familiar ha deixat de ser la primera raó per a considerar la venda de la empresa. A la vegada, la transmissió de la empresa és una alternativa que ha adquirit plena normalitat; l’empresari té un superior coneixement de com funciona un procés de venda i una major racionalitat en quant a qüestions fonamentals com quin és el valor de mercat de la seva companyia.
Sovint defensa que en aquestes operacions el factor humà és tan important com el financer. Per què l’empatia continua sent decisiva a l’hora de tancar un acord?
Hi ha varies raons per les quals la empatia resulta fonamental. Així, la pròpia transcendència de una compravenda que, com assenyalàvem, va molt més enllà de ser un acte mercantil; és tancar una etapa única e irrepetible en la vida del empresari que, de vegades, és una peça més en una nissaga que ve de lluny. A la vegada, no hi ha mecanismes que determinin el preu d’una pime, sinó que depèn, en molt bona mesura, d’entendre les raons que animen al comprador i, finalment, només comprenent a un i altra, a venedor i comprador, es pot arribar a un acord satisfactori, aquell que deix a ambdues parts suficientment satisfetes.
Com veu actualment el mercat de les fusions i adquisicions a Catalunya i quines perspectives anticipa per als propers anys?
El nivell d’activitat a Catalunya és molt intens, essencialment per dues raons. D’una banda, pel propi dinamisme del teixit empresarial que vol consolidar-se encara més en aquests mercats tan oberts i competitius i, d’altra, al ser un teixit de pimes, moltes d’aquestes necessiten guanyar dimensió per desenvolupar tot el seu potencial. Si, a la vegada, tenim en compte l’activisme dels inversors financers i l’elevada accessibilitat a finançament a uns tipus moderats per adquirir companyies, és de preveure que es donaran uns nivells d’activitat encara més intensos en els propers anys.






Comments are closed.