- El 42% de les obres registren només un o dos licitadors i ja s’han identificat 259 licitacions desertes per valor de 100,7 milions d’euros, segons dades provisionals
- La CCOC alerta que l’increment dels costos de construcció, del 8,3% interanual, exigeix actualitzar els pressupostos de licitació i establir mecanismes efectius de revisió de preus
La licitació pública d’obres a Catalunya continua sense mostrar signes d’una recuperació sostinguda. Durant els nou primers mesos de 2026 s’han licitat obres per valor de 2.860,5 milions d’euros, un increment de només l’1,9% respecte del mateix període de l’any anterior, segons el darrer Informe de Licitació de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC).
Aquest creixement moderat evidencia, segons la Cambra, un ritme de contractació pública insuficient per avançar en la reducció del dèficit acumulat d’inversió en infraestructures i donar resposta a les necessitats de mobilitat, equipaments i serveis de Catalunya.
Durant el tercer trimestre, la licitació ha assolit els 1.191 milions d’euros, un 5,4% més que en el mateix període de 2025. No obstant això, aquest increment està fortament condicionat per un nombre reduït de grans actuacions. És el cas de la variant de les Preses i d’Olot, licitada per Infraestructures.cat en quatre lots per un import conjunt de 367,5 milions d’euros, que concentra aproximadament el 67% de tota la licitació de la Generalitat durant el trimestre.
La Generalitat impulsa la licitació, mentre que l’Administració central es manté estancada
L’anàlisi per administracions mostra una evolució desigual. L’Administració local continua liderant la licitació pública d’obres, amb 1.326,9 milions d’euros, el 46,4% del total, i un creixement interanual del 3,8%.
La Generalitat ha licitat 973,2 milions d’euros, un 13,8% més que en el mateix període de 2025. Tot i valorar positivament l’impuls d’infraestructures llargament reivindicades, com la variant de les Preses i d’Olot, la Cambra adverteix de la necessitat de consolidar aquest creixement amb una programació continuada de nous projectes.
En canvi, l’Administració central només ha incrementat la seva licitació un 0,2%, fins als 462,2 milions d’euros. Especialment significativa és la caiguda registrada durant el tercer trimestre, del 64,3%, amb només 86,4 milions d’euros licitats.
La CCOC també alerta de la reduïda activitat licitadora de la Direcció General de Carreteres, que durant els nou primers mesos de l’any únicament ha licitat 9,7 milions d’euros en obres a Catalunya.
Per tipologia, l’obra civil concentra el 55% de la licitació, amb 1.571,7 milions d’euros, mentre que l’edificació es manté pràcticament estancada, amb 1.288,8 milions i un increment del 0,6%.
Territorialment, Barcelona concentra el 61% de la licitació, seguida de Girona, amb el 20%, impulsada especialment per les obres de la variant de les Preses i d’Olot.
El 42% de les obres només tenen un o dos licitadors
Més enllà del volum de licitació, un dels aspectes que més preocupa la Cambra és la baixa concurrència en els concursos públics.
Durant els nou primers mesos de 2026, el 42% de les obres han registrat només un o dos licitadors. Concretament, el 21% han rebut una única oferta i un altre 21%, només dues. Tot i la lleugera millora respecte de 2025, quan aquest percentatge era del 45%, les dades continuen evidenciant uns nivells de competència reduïts.
A aquesta situació s’hi afegeix el volum de licitacions desertes. Segons les dades provisionals disponibles fins al setembre, 259 obres han quedat desertes, per un import conjunt de 100,7 milions d’euros. La Cambra adverteix que aquestes xifres encara poden augmentar, atès que la comunicació dels resultats dels procediments de licitació sovint es produeix mesos després de la publicació dels anuncis.
Un exemple significatiu és el projecte de construcció de dues naus logístiques a la ZAL Port–Hub Aeri de Barcelona. Després que la licitació inicial, de 23,7 milions d’euros, quedés deserta, l’actuació es va tornar a licitar amb un pressupost de 28,1 milions, gairebé un 20% superior.
Aquest cas posa de manifest la importància d’adequar els pressupostos de licitació a les condicions reals del mercat.
La CCOC reclama actualitzar els pressupostos i garantir una inversió pública sostinguda
La baixa concurrència es produeix, a més, en un context d’encariment dels costos de construcció, que han augmentat un 8,3% interanual, segons les dades del Ministeri corresponents a l’agost de 2026.
Davant d’aquesta situació, la Cambra de Contractistes reclama a les administracions públiques que actualitzin els pressupostos de licitació d’acord amb l’evolució real dels costos, així com l’establiment de mecanismes efectius de revisió de preus i una major flexibilitat contractual, dins del marc normatiu vigent.
L’objectiu és afavorir una major participació de les empreses, reduir el nombre de licitacions desertes i garantir que les administracions puguin seleccionar les ofertes amb una millor relació qualitat-preu.
Lluís Moreno, president de la CCOC, afirma: «No n’hi ha prou amb anunciar plans d’inversió: cal transformar-los en obres. I perquè aquestes obres es puguin executar, és imprescindible disposar de pressupostos de licitació actualitzats i de mecanismes efectius de revisió de preus».
La CCOC recorda que la programació de les inversions ha de tenir continuïtat i respondre a les necessitats estructurals del territori, més enllà d’actuacions puntuals o dels calendaris electorals.
La licitació de serveis vinculats a la construcció disminueix un 42,7%
Pel que fa a la licitació de serveis, l’informe també recull una disminució del 42,7% entre gener i setembre de 2026, fins als 1.676,4 milions d’euros. Aquesta davallada està condicionada per la concentració de grans contractes pluriennals durant els primers mesos de 2025.
Malgrat això, durant el tercer trimestre la licitació de serveis ha experimentat un creixement del 119%, fins als 657,5 milions d’euros, impulsada principalment pels contractes de manteniment i conservació d’infraestructures.
L’informe també constata la pèrdua progressiva de pes dels fons Next Generation EU, que només representen el 3,7% de la licitació d’obres acumulada fins al setembre. Davant d’aquest escenari, la Cambra considera necessari reforçar els mecanismes ordinaris de finançament per garantir la continuïtat de la inversió pública durant els pròxims anys.
Font: Informe de Licitació a Catalunya. 3r trimestre de 2026. Departament d’Estudis de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya.
Nota metodològica: les dades corresponen als pressupostos de licitació publicats, sense IVA, i no a la inversió efectivament executada. Des de l’1 de gener de 2026, la CCOC exclou dels totals estadístics els acords marc i sistemes dinàmics de contractació amb un pressupost igual o superior a 10 milions d’euros, fet que limita la plena comparabilitat de les dades amb exercicis anteriors.
Comments are closed.