El XIV Simposi Empresarial Internacional de Funseam conclou que Europa ha de poder accelerar la seva transició energètica i reforçar la seva indústria. En un context marcat per la fragmentació geopolítica i el proteccionisme, la jornada, que es va celebrar a la seu de Foment del Treball Nacional, va alinear les prioritats de Brussel·les amb les demandes de la indústria i del sector energètic espanyol.
El president de Funseam i d’Enagás, Antonio Llardén, va inaugurar la trobada recordant que, davant la nova posició geopolítica dels Estats Units i la guerra a Ucraïna, “la política energètica s’ha de concebre com una política comuna europea”. Llardén va insistir que “la descarbonització s’ha d’entendre com un procés d’industrialització que requereix una cooperació publicoprivada real”.
La vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, va obrir les intervencions defensant l’economia comunitària davant els discursos derrotistes. I va desmuntar el mite de la superioritat productiva nord-americana amb dades: “Quan traiem de l’equació el sector financer i el digital, la indústria i els serveis europeus continuen sent més productius que els dels Estats Units”. Per apuntalar aquest lideratge, Ribera va anunciar la presentació en les pròximes setmanes de la nova Llei de l’Acelerador de la Descarbonització Industrial (IDAA, per les seves sigles en anglès), dissenyada per donar suport a mercats líders de productes nets fabricats a Europa, així com una futura Llei d’Economia Circular, també per al tercer trimestre de 2026.
En clau d’infraestructures, la vicepresidenta va confirmar que l’estratègia europea d’“autopistes energètiques” passa necessàriament per Espanya i va citar dues infraestructures crítiques que comptaran amb suport europeu: “les interconnexions elèctriques transpirinenques amb França, per elevar la capacitat a 8 GW el 2040” i el “corredor sud-occidental de l’hidrogen”, qualificant-les com la columna vertebral que connectarà la Península amb el nord d’Europa.
Marcos Cela, de Molins, defensa la captura de carboni per salvar la indústria
L’aterratge de les polítiques públiques en l’economia real va venir de la mà de Marcos Cela, CEO de Molins, en conversa amb la directora emèrita de la Càtedra de Sostenibilitat Energètica de la Universitat de Barcelona, Maria Teresa Costa. Cela va advertir que l’eficiència i les renovables tenen un “recorregut limitat” per a la indústria intensiva, i que la descarbonització total exigeix solucions tecnològiques més agressives.
En aquest sentit, va avançar els plans de la companyia per desenvolupar una infraestructura pionera: “Estem plantejant un projecte molt eficient a l’entorn de Catalunya: capturar les emissions de CO2 associades al seu procés productiu, transportar-les mitjançant canonades que desenvoluparia Enagás i, finalment, emmagatzemar-les en algun lloc offshore”.
El directiu va recordar que les empreses necessiten rendibilitat per operar: “Perquè presentem projectes que siguin realment competitius, han de generar un cert retorn… avui a ningú se li acut pensar que podem fer tot aquest procés de manera autònoma sense connectar-nos amb l’administració”.
Beatriz Corredor, presidenta de Redeia, reclama desbloquejar la interconnexió amb Europa
La seguretat de subministrament va centrar la intervenció de Beatriz Corredor, presidenta de Redeia. En la seva conversa amb el director general de Funseam, Joan Batalla, Corredor va ser contundent en assenyalar el dèficit de connexions de la Península Ibèrica: “Som més illa que Irlanda des del punt de vista elèctric. Estem per sota del 3% de capacitat instal·lada quan l’objectiu europeu és del 15%”.
Corredor va instar a superar les resistències nacionals i va apel·lar a la voluntat política “al més alt nivell” per desbloquejar els projectes transpirinencs per Navarra i Aragó, advertint que “sense la interconnexió amb França és impossible que Europa compleixi els requisits d’eficiència”.
La presidenta de Redeia també va posar el focus en l’acceptació social, subratllant que la transició ha de deixar valor local: “No es tracta de passar pel territori, sinó de quedar-s’hi”.
La consellera Sílvia Paneque xifra el cost de la manca de sobirania energètica
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, Sílvia Paneque, va tancar el bloc institucional posant xifres al retard en el desplegament de renovables. “La manca de sobirania energètica a Catalunya té un cost anual de 10.000 milions d’euros”, va assegurar.
Paneque va apel·lar a la responsabilitat dels grups parlamentaris per superar la cultura del “renovables sí, però no aquí”, afirmant que l’impacte en el paisatge és una qüestió que el país ha d’assumir. La consellera també va destacar l’aprovació del Pla Territorial (PLATER) i l’objectiu de “duplicar la potència solar en sòl aquest 2026”.
Taula 1: Lideratge europeu i la geopolítica de la transició
La primera taula de debat, moderada per María Trallero, coordinadora d’Afers Europeus de la Universitat Goethe, va analitzar com Europa pot recuperar la seva influència en un món on la geopolítica ha mutat en geoeconomia.
Carme Poveda, directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, va identificar cinc grans reptes, destacant l’amenaça proteccionista dels Estats Units i la “entrada massiva de productes xinesos” que no respecten les regles del comerç mundial. Poveda va resumir la recepta en dos verbs: “Invertir, invertir, invertir; reformar, reformar i reformar”.
Juan Moscoso, senior fellow del Centre d’Economia Global i Geopolítica – EsadeGeo – va advertir que “la Xina ha demostrat que pot guanyar totes les curses tecnològiques sense democràcia”, trencant el paradigma occidental i deixant una Europa amb una dependència energètica del 70% en situació vulnerable.
Elena López Gunn, investigadora sènior no resident del Reial Institut Elcano, va defensar el concepte de “clean shoring” i va recordar que l’acció climàtica també és financera: “Les pèrdues econòmiques per esdeveniments climàtics extrems a Europa han passat de 9.000 milions als anys 80 a 45.000 milions en els darrers cinc anys”.
Salvador Guillermo, director d’Economia i Estudis de Foment del Treball, va aportar la perspectiva històrica, recordant que els períodes de major creixement sempre han estat lligats a disrupcions tecnològiques, i va situar la IA com el nou vector clau.
Taula 2: El sector privat davant el repte climàtic
Presidida per Salvador Sedó, director de Desenvolupament Sostenible de Foment del Treball, la segona taula va donar veu a les empreses que executen les inversions, amb una demanda comuna: estabilitat reguladora.
José Manuel Pérez Rodríguez, director executiu de Regulació a Espanya d’EDP, va presentar el projecte Asturias H2 Valley però va lamentar la incertesa amb què treballen les empreses: “Les ajudes tenen caducitat i falta una planificació de xarxa que garanteixi l’evacuació”, advertint del risc de caiguda de projectes.
Maite Nonay, directora d’Estratègia i Planificació d’Enagás, va detallar l’avenç dels corredors H2Med i de la xarxa troncal espanyola. Nonay va destacar que Espanya ja compta amb la cinquena major capacitat de regasificació del món i que els nous corredors d’hidrogen són vitals per a l’autonomia estratègica de la UE.
Cristina Aldamiz-Echevarría, directora de Participades, Operacions i Sostenibilitat del Grup ACS, va explicar com la companyia integra els riscos físics i de transició en les seves finances i va destacar que, a tancament de 2024, ACS tenia vendes de projectes amb certificació sostenible superiors als 14.600 milions d’euros.
Antonio de la Torre, director d’Estratègia Corporativa de Repsol, va defensar el principi de “neutralitat tecnològica” i va recordar que l’electricitat encara no cobreix el 25% del consum final. De la Torre va advocar per una sostenibilitat que sigui també “industrial i assequible” per al ciutadà.
Olalla del Río, directora de Sostenibilitat i Transició Energètica de Moeve, va posar de relleu el pas “de l’ambició al desplegament real”, assenyalant que el 50% de la inversió rècord de la companyia (750 milions) ja es destina a activitats sostenibles, com la Vall Andalusa de l’Hidrogen Verd.
Taula 3: Decisions empresarials en mercats globals
L’última sessió, moderada per Antonio Hernández, soci de l’àrea de Sectors Regulats i Anàlisi Econòmica d’EY Consulting, va abordar la gestió de riscos en un entorn fragmentat.
Blanca Perea, directora global de Regulació i Integració de Xarxes de Naturgy, va destacar l’aposta pel biometà desenvolupat a Espanya com una oportunitat d’economia circular i va introduir el concepte de “quatrilema” energètic, sumant l’acceptació social a la seguretat, la sostenibilitat i el preu.
Daniel Fernández, director de Comunicació, Relacions Institucionals, Regulació i Estratègia Corporativa d’Engie, va explicar l’estratègia de rotació d’actius de la multinacional francesa, focalitzant-se en països amb estabilitat reguladora i en la descarbonització de la “darrera milla”.
Carlos Martínez, Chief Strategy & Sustainability Officer de Molins, va reforçar el missatge de la indústria intensiva, assenyalant que en els mercats globals el risc no és produir, sinó vendre davant competidors amb menors estàndards ambientals.
José Juan Ruiz alerta de l’existència de dues Europes
La jornada va acabar amb la intervenció de José Juan Ruiz, president del Reial Institut Elcano. Ruiz va alertar de l’existència de “dues Europes”: una de perifèrica i vulnerable, i una altra de sistèmica.
Ruiz va posar xifres al cost de la fragmentació i de la dependència actual. Citant dades del think tank Bruegel, va recordar que la crisi energètica de 2021 va costar a Europa “800.000 milions d’euros en subvencions”, amb sobrecostos de 380.000 milions en electricitat i 400.000 milions en gas. Davant la dificultat d’alinear els incentius dels 27 estats membres, Ruiz defensa explorar la via de les “coalicions dels que volen”, suggerint avançar cap a una Europa a múltiples velocitats on un grup de països lideri les reformes sense esperar un consens unànime que sovint paralitza l’acció.
En una mirada a llarg termini, el president del Reial Institut Elcano va introduir la variable demogràfica com a factor determinant del futur poder global, sentenciant que “a la història mai no hi ha hagut imperis amb una edat mitjana de 67 anys”. Va contrastar el declivi de la Xina, que perdrà 650 milions d’habitants d’aquí a l’any 2100, amb la situació dels Estats Units, l’edat mitjana dels quals depèn de la immigració, per concloure que l’eix demogràfic es desplaçarà cap a regions com l’Àfrica, on la transició energètica encara no ha començat.
Ruiz va acabar la seva intervenció advertint sobre l’hegemonia financera dels Estats Units, on l’economia financera és set vegades més gran que la real, i va suggerir que Europa haurà de considerar inevitablement l’emissió d’eurobons per valor del 25% del PIB per finançar la seva transició energètica i tecnològica, si no vol quedar irrellevant en el tauler global.
Sobre Funseam
Funseam és una fundació privada sense ànim de lucre fundada el 2011. És un fòrum de discussió, anàlisi i assessorament que treballa en la definició d’un nou model energètic sostenible.
Principals eixos d’actuació
- Creació d’opinió a partir del coneixement i l’anàlisi
- Foment del debat
- Assessorament i formació acadèmica en temes relacionats amb la sostenibilitat energètica i ambiental, la regulació econòmica i la responsabilitat social corporativa.
- Funseam ha creat la Càtedra de Sostenibilitat Energètica de la Universitat de Barcelona per impulsar la recerca científica en aspectes econòmics, ambientals i socials relacionats amb l’energia.
Membres del Patronat de Funseam
- Fundación Repsol
- Fundación ACS
- Enagás
- Naturgy
- Fundación Moeve
- EDP
- Redeia
- Molins
Comments are closed.