Cicle de diàlegs entre cultura i empresa

Quines raons pot haver-hi per ser monàrquic avui dia a Espanya? En plantejar-se aquesta pregunta, és inevitable abordar els aspectes pràctics, emocionals, econòmics, polítics, culturals i socials inherents a ella, ja que el nostre sistema polític es defineix com una monarquia parlamentària en el si d’una democràcia.

Diàleg de Fèlix Riera amb Sergio Vila-Sanjuán, Premi Nacional de Periodisme Cultural 2020 i autor de el llibre Por qué soy monárquico

“En el rànquing dels països més democràtics del món, els primers llocs els ocupen monarquies”. Sergio Vila-Sanjuán.

Ara més que mai, en plena crisi provocada per la COVID-19, els ciutadans exigeixen que les institucions públiques que els representen siguin exemplars. Ningú escapa a l’escrutini públic de les accions d’aquells que representen als ciutadans en les institucions.

Conseqüentment, molts dels debats que Espanya té oberts se centren en la valoració de les institucions per respondre als reptes que hauran d’abordar els ciutadans que són, en definitiva, els qui les sostenen. La Monarquia espanyola és una d’aquestes institucions, en obrir-se el debat sobre la seva vigencia i neutralitat des d’alguns sectors politics en els últims anys i quan al març de 2020 es va fer públic el compte suís de Juan Carles I.

En el seu assaig, Sergio Vila-Sanjuán adverteix que la monarquia espanyola “no només és defensable, sinó que seguirà rendint bons serveis a la societat espanyola”. La qüestió que planteja l’autor, a partir dels vincles familiars que van mantenir el seu pare i el seu avi amb la institució, és abordar la modernitat de la monarquia espanyola observant el seu paper simbòlic, les funcions i els beneficis socials. El diàleg que els proposem intenta definir el sentit de la monarquia, la seva raó de ser en el segle XXI.

Ponent: SERGIO VILA-SANJUÁN

és un dels periodistes culturals més reconeguts. Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, va ampliar els seus estudis a la Universitat de Boston amb una beca Fulbright. Treballa des de 1987 a La Vanguardia, on actualment dirigeix el suplement Cultura/s.

Ha publicat assajos com Pasando página, El síndrome de Frankfurt o Código best seller. A Otra Cataluña ha analitzat sis segles de cultura catalana en castellà. És també autor de la trilogia de novel·les formada per Una heredera de Barcelona, Estaba en el aire (Premio Nadal 2013) i El informe Casabona, que retraten un segle de vida ciutadana combinant la memòria familiar i la crònica d’època.

Comissari de l’Any del Llibre i la Lectura 2005, és membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Ha estat jurat en diverses ocasions de el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres i de el Premi Princesa de Girona d’Arts i Lletres.

Les places presencials són limitades. S’han de sol·licitar per email i es confirmarà la reserva de plaça per correu electrònic.

L’enllaç per a connectar-se a Zoom s’enviarà el dia abans de la jornada. La jornada es retransmetrà en directe pel nostre canal de YouTube