L’economia catalana i espanyola entren en una fase de creixement més moderat, amb l’impuls intern i el reequilibri sectorial de protagonistes

• L’Informe de Foment apunta a una desacceleració progressiva del PIB en un context internacional menys expansiu
• El conflicte al Golf Pèrsic emergeix com un dels principals riscos geopolítics per a l’economia global

L’economia espanyola i catalana afronten el 2026 en una fase de creixement encara sòlid però clarament més moderat després del dinamisme registrat el 2024 i durant bona part del 2025. Aquesta és una de les principals conclusions de l’Informe de Conjuntura Econòmica de març elaborat per Foment del Treball, que també incorpora una anàlisi específica sobre els impactes econòmics del conflicte al Golf Pèrsic i els riscos associats a l’actual context geopolític.

Segons l’informe, el context internacional evoluciona cap a un escenari de creixement més contingut i amb menor impuls global. Tot i que els Estats Units continuen mostrant una major fortalesa relativa entre les economies avançades, altres grans economies registren una moderació del creixement. En aquest marc, l’economia espanyola redueix progressivament el seu diferencial respecte de la zona euro i tendeix cap a taxes més alineades amb el conjunt europeu.

En aquest context, el PIB espanyol es desacceleraria des de taxes properes al 3,7% fins a situar-se al voltant del 2,6%, mentre que el PIB català podria passar de ritmes pròxims al 4% a entorns del 2,4%. Tot i aquesta moderació, el creixement continua sustentant-se principalment en la demanda interna, impulsada per la fortalesa del mercat laboral i per la recuperació progressiva del poder adquisitiu de les llars.

El mercat de treball continua mostrant una evolució positiva. A Espanya, l’ocupació va augmentar en més de 600.000 persones en termes interanuals, mentre que la taxa d’atur es va reduir fins al 9,9%. A Catalunya, l’ocupació també manté un comportament favorable i la taxa d’atur se situa al voltant del 8,2%, consolidant el mercat laboral com un dels principals suports de l’activitat econòmica.

Des de l’òptica sectorial, l’informe assenyala una recomposició progressiva del patró de creixement. La indústria recupera tracció després d’un període d’evolució més continguda, mentre que la construcció manté un dinamisme elevat. En canvi, el sector serveis, tot i continuar creixent, modera el seu ritme d’expansió després d’haver liderat el creixement en exercicis anteriors.

Pel que fa al sector exterior, les exportacions mostren un comportament més moderat que les importacions, fet que redueix la contribució del sector exterior al creixement i amplia el dèficit comercial. En aquest context, l’economia espanyola i catalana mostren una major dependència del dinamisme de la demanda interna.

Anàlisi específic sobre riscos geopolítics i energètics

L’informe incorpora també una anàlisi específica sobre els possibles impactes econòmics del conflicte al Golf Pèrsic, que constitueix actualment un dels principals riscos geopolítics per a l’economia mundial. La regió concentra una part molt significativa de les reserves globals de petroli i gas i és clau per al transport internacional d’hidrocarburs, especialment a través de l’estret d’Ormuz.

Una eventual escalada del conflicte podria generar tensions en els mercats energètics i increments del preu del petroli i del gas, amb efectes directes sobre la inflació i els costos de producció de les empreses. De fet, els primers efectes del conflicte ja s’han reflectit en episodis de volatilitat energètica i financera, amb el petroli Brent acostant-se puntualment als 100 dòlars per barril.

Tot i que el pes del comerç directe de Catalunya amb l’Orient Mitjà és relativament limitat, els efectes indirectes del conflicte podrien ser rellevants a través de l’encariment de l’energia, les disrupcions logístiques en el comerç internacional i l’impacte sobre determinats sectors industrials intensius en energia.

En aquest context d’incertesa geopolítica, Foment destaca la importància de reforçar la seguretat energètica, diversificar proveïdors i culminar la transició energètica amb garanties per reduir la vulnerabilitat de les economies europees davant els xocs energètics globals i reforçar la competitivitat del teixit empresarial.