- Josep Sánchez Llibre: “aquest dèficit d’inversió d’infraestructures és alarmant, profundament indignant i absolutament intolerable”
- Foment reclama una veritable cultura inversora: planificar, licitar, executar i mantenir infraestructures no és despesa, sinó formació de capital amb retorn econòmic, social i mediambiental
Foment del Treball ha presentat l’informe El dèficit d’inversió en infraestructures a Catalunya 2009-2025, que quantifica la bretxa acumulada d’inversió en infraestructures al país a partir de la licitació anual d’obra pública. Segons l’estudi, el dèficit acumulat durant el període 2009-2025 arriba als 49.543 milions d’euros corrents, una xifra que, expressada en euros constants de 2025, s’eleva fins als 58.748 milions d’euros. L’informe sobre el dèficit d’inversió en infraestructures el presenten la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya i Foment del Treball des de l’any 2019 (amb dades de 2018) i s’ha presentat públicament el 2021, el 2023, el 2024 i enguany, el 2026. El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha manifestat que “aquest dèficit d’inversió d’infraestructures és alarmant, profundament indignant i absolutament intolerable”. El líder patronal català ha subratllat que “invertir en infraestructures no és gastar; és crear capital i competitivitat”.
L’informe utilitza la licitació anual d’obra pública com a indicador observable d’“activació contractual”, és a dir, del volum de projectes que entren efectivament en fase de contractació. Aquesta metodologia no mesura l’execució comptable d’un exercici concret, però permet disposar d’una sèrie homogènia, sistemàtica i auditable sobre el ritme de posada en marxa de projectes d’infraestructura.
L’estudi pren com a referència una intensitat inversora del 2,2% del PIB, d’acord amb el valor observat a la Unió Europea sota una definició sectorial explícita d’infraestructura. A partir d’aquest llindar, es calcula per a cada exercici un objectiu anual d’inversió i es compara amb la licitació realment registrada a Catalunya.
Els resultats mostren que, després del nivell excepcional de 2009, quan la licitació va assolir els 5.737 milions d’euros, equivalent al 2,8% del PIB, Catalunya ha mantingut durant la major part del període uns nivells de licitació clarament inferiors al referent europeu. El 2025, per exemple, la licitació prevista se situa en 3.990 milions d’euros, mentre que l’objectiu equivalent al 2,2% del PIB seria de 7.365 milions, fet que genera un dèficit anual de 3.375 milions d’euros.
Una bretxa sostinguda, no una desviació puntual
Foment subratlla que el dèficit estimat no respon a un episodi conjuntural, sinó a una trajectòria prolongada de baixa activació contractual d’infraestructures. Entre 2011 i 2025, tots els exercicis presenten un saldo negatiu respecte del nivell de referència del 2,2% del PIB. Aquesta insuficiència acumulada explica que el saldo negatiu hagi passat de 3.395 milions d’euros el 2011 a 49.543 milions el 2025. Foment lamenta aquesta situació que considera una crisi institucional, sigui pels incompliments, sigui per la manca de transparència ja que l’estadística de distribució territorial de la inversió pública ja no és accessible.
L’expressió del dèficit en euros constants de 2025 és especialment rellevant perquè aproxima, en valor actual, quin seria l’esforç necessari per recuperar allò que no es va activar quan corresponia. En aquest sentit, els 58.748 milions d’euros constants no només descriuen una mancança passada, sinó també el cost present d’un retard inversor acumulat.
El problema no és només pressupostar: també és executar
L’informe posa de manifest que la bretxa d’inversió és coherent amb altres indicadors de baixa execució pressupostària. En el període analitzat, l’Administració Central presenta a Catalunya un grau d’execució acumulat del 59,5%, amb 11.059 milions d’euros d’inversió no executada. La Generalitat registra un grau d’execució del 88,7%, amb una inversió no executada acumulada de 3.147 milions d’euros.
Aquesta debilitat és especialment visible en l’àmbit ferroviari. Entre 2010 i 2023, ADIF només va executar el 48,6% de la inversió pressupostada a Catalunya. Si s’agreguen ADIF i Renfe, el grau d’execució acumulat se situa en el 50,3%.
L’any 2023, la inversió executada per l’Estat a Catalunya va ser de 1.028 milions d’euros, equivalent al 9,3% del total regionalitzat, molt per sota del pes de Catalunya en el PIB espanyol, del 18,8%, i en població, del 16,5%. Aquell mateix any, el grau d’execució de les inversions de l’Estat a Catalunya va ser del 44,6%, gairebé la meitat del grau d’execució del total regionalitzat, que va arribar al 82,6%.
Sobre aquests percentatges, el vicepresident de Foment del Treball i president de la Cambra de Contractistes d’Obres, Lluís Moreno ha exposat que “l’Estat, històricament sempre ha estat el que ha fet una execució més baixa dels pressupostos, però l’última dada que tenim és del 2023 perquè ja va dir que no les tornaria a territorialitzar”, i ha afegit el seu neguit per la manca de “cultura inversora” per part dels diferents governs espanyol.
Una cartera d’actuacions pendents que dona contingut al dèficit
Foment assenyala que el dèficit agregat no és una magnitud abstracta, sinó que té una traducció directa en infraestructures pendents d’execució. L’informe vincula aquesta bretxa amb la persistència d’una cartera extensa d’actuacions prioritàries recollides al CAT-100, agrupades en cinc grans àmbits: mobilitat ferroviària, seguretat viària i interconnexió territorial, connectivitat intercontinental, transport ferroviari de mercaderies i autoabastament hídric.
Entre les actuacions prioritàries destaquen el Pla de Rodalies, la nova estació de la Sagrera, la remodelació de Sants, la duplicació de la R3, el tercer túnel ferroviari de Barcelona, la finalització de les línies L9 i L10, la connexió del tramvia per la Diagonal, la B-40, el desdoblament de la C-55, la millora de la C-12, la connexió de l’alta velocitat amb els aeroports de Girona, Reus i Barcelona-El Prat, el Corredor Mediterrani, els accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona, la terminal de la Llagosta, la ITAM Tordera II, la nova ITAM Foix i la connexió d’emergència CAT-ATL.
Foment reclama una nova governança del cicle inversor
La principal conclusió de l’informe és que el debat sobre infraestructures a Catalunya no es pot reduir al volum pressupostat en termes nominals. Segons Foment, cal reforçar la governança de tot el cicle inversor: planificació plurianual, maduració tècnica dels projectes, priorització estratègica, licitació sostinguda, execució efectiva i manteniment suficient del capital existent.
La patronal catalana defensa que la inversió en infraestructures no s’ha de tractar com una despesa corrent, sinó com una formació de capital col·lectiu amb retorn econòmic, social i mediambiental. No invertir també té un cost: en competitivitat, productivitat, fiabilitat dels serveis, cohesió territorial, sostenibilitat i qualitat de vida.
Comments are closed.