- Entre 2021 i 2025 el cost laboral ha crescut a un ritme anual mitjà del 4,3% a les pimes, quan en els quatre anys previs a la pandèmia ho va fer a un ritme del 0,8%
- Ángela de Miguel adverteix que “la pime espanyola manté la seva resiliència, però mostra senyals de fatiga estructural”
- Pep Garcia destaca que “la pime no necessita només discursos de reconeixement; necessita condicions per competir”
- Foment Pime anuncia que presentarà pròximament el Baròmetre de la Pime Catalana
CEPYME ha presentat avui a la seu de Foment del Treball l’informe ‘Indicador CEPYME sobre la Situació de la Pime’ corresponent al segon semestre de 2025, que constata un escenari d’estancament de les petites i mitjanes empreses, especialment de les microempreses, i alerta del fort impacte dels costos en la seva viabilitat.
La presentació ha comptat amb la participació de la presidenta de CEPYME, Ángela de Miguel; el president del Consell Territorial de la Pime de Foment del Treball, Pep Garcia; i el director d’Economia i Polítiques Sectorials de CEPYME, Francisco Vidal.
En la seva intervenció, la presidenta de CEPYME, Ángela de Miguel, ha assenyalat que les pimes representen pràcticament la totalitat del teixit empresarial, ofereixen cohesió territorial i formen part de la vida quotidiana dels ciutadans. “Són empreses majoritàriament familiars i avui no ho estan passant bé. Així ho reflecteixen les dades de l’indicador que presentem”, ha afirmat.
De Miguel ha destacat que “la pime espanyola manté la seva resiliència, però mostra senyals de fatiga estructural”, amb un estancament especialment acusat a la microempresa. També ha advertit que el principal problema identificat per CEPYME és l’evolució dels costos, que “ja no és només quant creixen, sinó fins a quin punt poden continuar creixent en un entorn de greus tensions geopolítiques”.
Durant la presentació, el president del Consell Territorial de la Pime de Foment del Treball, Pep Garcia, ha agraït a CEPYME l’elaboració de l’Indicador i ha destacat que es tracta d’“una eina molt útil perquè posa dades, evolució i context a una realitat que moltes empreses viuen cada dia: la pime resisteix, però ho fa en un entorn cada vegada més exigent”.
Garcia ha subratllat que Catalunya compta amb un teixit empresarial “molt capil·lar, molt distribuït territorialment, molt vinculat a la indústria, al comerç, als serveis avançats, a la logística, a l’exportació i a la innovació”. En aquest sentit, ha recordat que Catalunya compta amb més de 618.000 empreses amb establiments al territori i que pràcticament una de cada cinc empreses espanyoles té presència o seu a Catalunya.
El president del Consell Territorial de la Pime ha destacat també l’obertura exterior de l’empresa catalana, recordant que Catalunya és la primera comunitat exportadora d’Espanya, amb més de 100.000 milions d’euros en exportacions de béns el 2024 i aproximadament el 26% del total exportador espanyol.
Garcia ha afirmat que “la pime no necessita només discursos de reconeixement; necessita condicions per competir”. En aquest sentit, ha reclamat estabilitat normativa, fiscalitat competitiva, menys burocràcia, infraestructures eficients, sòl industrial, energia a preu competitiu, formació adaptada a les necessitats de l’empresa i un marc laboral que combini drets amb flexibilitat i realisme empresarial.
Així mateix, ha avançat que Foment Pime presentarà pròximament el seu propi Baròmetre de la Pime Catalana, amb l’objectiu de mesurar de manera periòdica l’estat de salut de les pimes catalanes, identificar les seves principals preocupacions, seguir l’evolució de les seves expectatives i disposar d’una eina útil per traslladar propostes concretes a les administracions. “Catalunya pot i ha de continuar sent un dels grans motors econòmics d’Espanya. Però per a això necessitem que les seves pimes siguin més fortes, més productives, més internacionalitzades i amb una dimensió més gran”, ha assenyalat Garcia.
Conclusions de l’‘Indicador CEPYME sobre la Situació de la Pime’
L’activitat de les petites i mitjanes empreses, especialment de les microempreses, va mostrar símptomes d’estancament durant la segona meitat de 2025, segons reflecteix l’Indicador CEPYME sobre la Situació de la Pime, corresponent a aquest període. Un estancament que contrasta amb el creixement econòmic en termes interanuals i que situa les empreses de menor dimensió en una situació més desfavorable per afrontar els riscos a l’alça dels darrers mesos, derivats de l’entorn geopolític mundial.
L’anàlisi mostra que, tot i que la situació general de les pimes ha millorat lleugerament en termes interanuals, l’evolució recent reflecteix una pèrdua d’impuls i un context cada vegada més exigent, marcat principalment per l’augment dels costos i la incertesa econòmica. Una situació agreujada durant els primers mesos d’aquest any com a conseqüència de la guerra al Pròxim Orient i dels increments dels costos de l’energia, els combustibles i les matèries primeres, que incrementen la inestabilitat i els riscos d’encariment del finançament i de caiguda de la inversió i del consum.
L’Indicador CEPYME, elaborat per la Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa (CEPYME), analitza l’evolució dels costos, les vendes, el finançament i la solvència de les petites i mitjanes empreses durant el període de referència. Amb aquestes variables, es configura un indicador que permet comparar l’evolució de la situació de les pimes.
En el segon semestre de 2025, l’Indicador CEPYME va reduir lleugerament la seva puntuació en relació amb els dos trimestres previs, situant-se en 6,1 punts, encara lluny dels valors assolits entre 2015 i 2017, quan va arribar a superar els 7 punts. Per dimensions empresarials, l’Indicador reflecteix un estancament de les empreses petites, que contrasta amb una tendència positiva a les empreses mitjanes.
Els costos, principal factor de deteriorament
L’informe de CEPYME identifica clarament els costos com el principal problema de la pime. Aquest bloc continua sent el “taló d’Aquil·les” de l’Indicador i registra les puntuacions més baixes des de 2022. Una tendència que probablement s’accentuarà durant els pròxims mesos com a conseqüència dels efectes del conflicte bèl·lic al Pròxim Orient.
En aquest sentit, l’informe de CEPYME incideix en l’augment acumulat dels costos operatius del 25% des de 2019, fet que està erosionant els marges empresarials i, especialment, en l’increment sostingut dels costos laborals, que creixen a un ritme mitjà del 4,3% anual des de 2021, molt per sobre del període anterior a la pandèmia.
Des del primer trimestre de 2021 fins a finals de 2025, es va acumular una diferència de més de 5 punts percentuals entre l’increment dels costos laborals a les empreses petites (28,7%) i a les microempreses (29%) en comparació amb les empreses mitjanes (23,4%). Al llarg del darrer lustre, de mitjana, els costos laborals a les empreses de menor dimensió han augmentat un punt percentual més cada any que a les empreses mitjanes.
Així mateix, es constata la forta pressió del salari mínim en aquest increment dels costos laborals, amb un impacte especialment intens a les empreses de menor dimensió. Entre 2016 i 2026 ha augmentat un 86%, fet que equival a una taxa de creixement anual acumulat del 6,4% que explica que els costos laborals hagin augmentat proporcionalment més a les empreses més petites. El salari mitjà de les empreses més petites és més baix perquè la seva productivitat és, de mitjana, més reduïda. Per això, un mateix increment del salari mínim té un impacte més gran com més petita és l’empresa.
Vendes i ocupació
Tot i que les vendes continuen creixent, i en termes nominals van registrar un ritme de creixement del 6,3% en l’últim trimestre de l’any, si s’analitzen les vendes mesurades en euros amb el mateix poder adquisitiu, l’increment interanual baixa fins al 4,9%. Si es compara l’evolució de les vendes amb els nivells previs a la pandèmia, s’observa que les pimes encara no han recuperat la tendència registrada aleshores. Així, els volums venuts per les empreses petites han augmentat un 12,4%, mentre que els de les empreses mitjanes han crescut un 20,9%, en comparació amb el quart trimestre de 2019. En conjunt, el volum de vendes de les pimes ha augmentat un 15,1% des del desembre de 2019.
En l’àmbit laboral, l’ocupació a les pimes va augmentar un 1,8% en taxa interanual durant el quart trimestre de 2025. Tanmateix, s’aprecia una desacceleració progressiva i preocupa especialment la feblesa de l’ocupació a les microempreses, que encadenen 12 trimestres amb increments interanuals inferiors al 0,9%.
Dels 493.500 llocs de treball assalariats creats pel sector privat en l’últim trimestre de 2025 respecte del mateix període de l’any anterior, un 67% van correspondre a grans empreses (330.500 llocs de treball), mentre que el conjunt de les pimes va aportar el 33% restant (163.000 llocs de treball). El més d’un milió de microempreses amb assalariats només va poder crear 14.050 llocs de treball (2,8% del total), davant dels 87.700 llocs de treball de les empreses petites (17,8%) i dels 61.300 de les empreses mitjanes (12,4%).
Paral·lelament, el teixit empresarial continua mostrant signes de fragilitat. Així, el nombre de pimes registrades a la Seguretat Social continua mostrant un creixement feble, de només un 0,4% durant el quart trimestre de l’any. Per dimensions empresarials, les empreses petites van créixer un 2,2%; les mitjanes, un 1,8%; i les microempreses, només un 0,1%. A finals de 2025 existien 10.300 microempreses menys que abans de la pandèmia, fet que equival a una disminució del 0,9%.
Si es relaciona el nombre d’empreses de cada dimensió amb la corresponent ampliació de les plantilles, es pot deduir que, durant els darrers sis anys, de mitjana, cada gran empresa va crear 281 nous llocs de treball. En el mateix període, cada empresa mitjana va incorporar 12 treballadors i cada empresa petita va sumar 2,5 empleats. En canvi, van caldre 24 microempreses per afegir un nou treballador.
Igualment, s’aprecia un deteriorament progressiu de la solvència de les pimes, amb un increment continuat dels concursos de creditors. Durant l’últim trimestre de 2025 es van registrar 3.212 concursos de pimes i autònoms, un 15% més que l’any anterior i una de les xifres més elevades de la sèrie històrica. Aquest increment reflecteix les dificultats de les empreses més petites per absorbir l’augment dels costos i operar en un entorn d’elevada incertesa.
Deteriorament de la competitivitat
Tot i que la productivitat de les pimes ha augmentat un 3,1% interanual, aquest avenç no ha estat suficient per compensar l’increment dels costos.
Des de 2015, el cost laboral a les pimes ha augmentat un 26,3%, mentre que la productivitat per assalariat ho ha fet un 6,2%, amb el resultat d’un important repunt dels costos laborals unitaris i un deteriorament de la competitivitat de les empreses.
Així mateix, la rendibilitat continua sense recuperar-se completament i se situa per sota dels nivells previs a la pandèmia.
Un context de “clarobscurs” amb riscos a l’alça
CEPYME conclou que la pime espanyola opera en un escenari de clarobscurs, amb alguns indicadors en millora, però amb desequilibris estructurals que posen en risc el seu desenvolupament.
L’evolució dels costos, l’enduriment de les condicions financeres i les tensions geopolítiques apunten a un augment dels riscos a curt termini, especialment per a les empreses de menor dimensió.
En aquest context, la Confederació insisteix en la necessitat d’avançar cap a un entorn econòmic i regulador que afavoreixi l’activitat empresarial, millori la competitivitat i permeti a les pimes recuperar la seva capacitat de creixement.
Comments are closed.