UNA CATALUNYA SENSE FILLS

Amb Esther Gabarró i Manuel Blanco

Moderat per Fèlix Riera

Sense joventut no hi ha futur. Sense nens no hi haurà joventut. Sense fecunditat no hi haurà nens”
Manuel Blanco del seu llibre “Una societat sense fills”

Ens trobem, com diuen alguns demògrafs, davant d’una situació límit que no podem revertir? Quines són les raons per les quals la societat espanyola té tan pocs fills? Quin impacte econòmic tindrà per a la nostra economia? Quines són les raons per les quals a Espanya i Catalunya resulta tan incòmode elaborar una política que incentivi la natalitat?

És possible parlar d’identitat, nació o pàtria sense que neixin nens i nenes? Aquestes són algunes qüestions que podrem tractar amb Esther Gabarró i Manuel Blanco per intentar traçar i advertir les conseqüències de les següents dades:

• Segons l’INE, els catalans estan morint en major nombre i a major velocitat de la qual neixen. Durant 2017 ja només van néixer 413 catalans més que els que van morir. Durant 2018, van morir 4.396 catalans per sobre dels nascuts. I únicament durant el primer semestre de 2019 el saldo vegetatiu negatiu dels catalans ja gairebé va igualar al de tot l’any precedent. Per a ser exactes, entre l’1 de gener i el 30 de juny de 2019 van morir 4.085 catalans més que els nascuts.
• Darrere d’aquestes xifres s’amaga una realitat més complexa que incideix en com es concilia l’esfera professional amb la personal, quins incentius o avantatges tenen aquelles persones que assumeixen la responsabilitat de ser pares, com sostenir una societat envellida o si no s’hauria de considerar la possibilitat de ponderar amb més valor el vot de les votants que han estat mares per equilibrar el fet que hi ha una major quantitat de votants amb més de setanta anys. Als reptes de l’emergència climàtica, la igualtat de gènere, la sostenibilitat, la lluita contra les desigualtats o la lluita per defensar tenir unes pensions dignes, hem de sumar enfrontar el problema que representa convertir-nos en una societat sense fills.

PONENTS:

Esther Gabarró (1986), Llicenciada en Filosofia per la Facultat de Filosofia de Catalunya (Universitat Ramon Llull) i Graduada en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Actualment cursant el Màster en Direcció i Gestió Pública (EMPA – ESADE).

És gerent a la firma de serveis professionals KPMG al departament de ITGH (Infraestructures, Transport, Govern i Sanitat) on desenvolupa serveis i projectes de consultoria estratègica, transformació operativa, de processos i sistemes per a companyies i entitats relacionades, principalment, amb l’administració pública i el tercer sector.

És professora associada a la Universitat Ramon Llull on imparteix classes de ciència política al Grau de Filosofia, Economia i Política que la URL imparteix conjuntament amb les universitats de Deusto i Comillas. Col·labora amb les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat Pompeu Fabra on dona xerrades sobre temes de Ciència Política (formes de govern, sistemes electorals, formes d’estat, definició del bon govern a través de les pintures de Lorenzetti, etc), gestió pública (els JJOO’92 com a cas d’èxit de la gestió en els diferents nivells de l’administració) i evolució de les ciutats ‘smart cities’.

És membre del Portal d’Experts de la Comissió Europea on desenvolupa tasques d’avaluadora de diferents Open Calls centrades en els àmbits de les ciutats, gestió pública i la transformació digital en el camp de les ‘smart cities’.

Manuel Blanco Desar (1965) és economista i politòleg per la USC, especialitzat en polítiques europees. També va exercir l’advocacia i l’assessorament jurídic en l’àmbit del dret de la competència. Ha col·laborat com a articulista a Diario 16, Atlántico Diario i La Voz de Galicia, entre altres mitjans, centrant-se en temes com el sosteniment de les pensions i el futur demogràfic. Apassionat europeista, va ser impulsor de l’Associació Federalista Europea durant la dècada dels 90.

Va començar a aprofundir en els problemes de l’envelliment i el seu impacte en l’economia i la societat des del vessant de la UE, per l’amenaça que representa per al model d’Estat de benestar. En aquest context, la situació espanyola no ha deixat d’empitjorar, especialment en moltes comunitats autònomes, que fins i tot ocupen les últimes posicions del continent i veuen amenaçats els seus fonaments a causa de l’ensorrament de la natalitat. Entre les seves obres destaquen El problema occidental e Historias económicas, aquesta última en gallec. Ha estat conferenciant en diversos fòrums sobre l’estratègia per millorar la regeneració demogràfica i la consolidació del pacte de solidaritat entre generacions. “Sense naixements cap nació pot seguir sent-ho”, ve afirmant, “i tampoc se sostindrà la fraternitat entre els nostres ciutadans, que és la base del contracte social que justifica les nostres pensions i la nostra sanitat”.