Menu

Informe de Conjuntura. Març de 2016

Informe de Conjuntura

Març de 2016

 

FOCUS ESPECIALS TREBALLATS EN AQUESTA EDICIÓ

  • INCERTESA INTERNACIONAL I AUGMENT DE L’AVERSIÓ AL RISC
  • SECTOR TURÍSTIC
  • SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ
  • EXPECTATIVES ECONÒMIQUES I SITUACIÓ POLÍTICA
  • INVERSIÓ I DÉFICIT PÚBLICS

 

Tal com assenyalàvem fa un any, en el corresponent informe del mes de març, el 2015 seria un període en el qual es consolidaria el canvi de tendència en el cicle econòmic observat l’any 2014. Si el 2014 va marcar la fi de la recessió, el 2015 va representar la continuïtat de la marxa favorable, i fins i tot de l’impuls, de l’economia, tant a Espanya com a Catalunya.

  • El ritme de creixement del PIB en 2015 més que va duplicar els registres de l’any precedent, i la demanda interna va ser el motor de l’economia. L’ocupació va augmentar a taxes properes al producte. Es va recuperar el crèdit i va finalitzar la fragmentació financera a Europa, sota l’estímul monetari del BCE. Al seu torn, va continuar el desapalanquejament del sector privat, mentre pujava el crèdit nou.
  • Per sectors d’activitat, la recuperació econòmica es va manifestar de manera diferent. Per exemple, el sector turístic va marcar registres rècord, mentre que en la construcció la fi de la recessió va implicar millores testimonials respecte als nivells d’anys anteriors.
  • És de destacar també, que gran part de l’ajust pressupostari de les finances públiques en els últims anys, va passar en excés per la reducció de la inversió pública a Espanya, la qual cosa resulta evident en comparar amb la resta de les economies europees que també van realitzar importants reduccions del dèficit públic. En aquest sentit, el sector públic ha d’acompanyar la recuperació econòmica i d’aquesta forma també contribuir a la generació d’ocupació.
  • El context d’augment de l’activitat econòmica va ser més moderat a Europa, la qual cosa ha col•locat a les economies espanyola i catalana en la banda superior del creixement de les principals economies de l’entorn.
  • Durant els últims mesos s’ha produït un important canvi en les perspectives sobre l’evolució de l’economia mundial, sobretot arran de la ralentització de les economies emergents, especialment de la Xina. Nous riscos han de ser considerats provinents de l’àmbit internacional: l’evolució del preu del petroli, els conflictes geopolítics, la normalització de la política monetària als EUA, la major volatilitat als mercats financers, la possibilitat del Brexit i la crisi de refugiats.
  • Pel que fa als mercats financers internacionals, recentment s’ha incrementat la incertesa, registrant-se fortes caigudes en els principals indicadors borsaris, per exemple. El context econòmic actual es caracteritza per una política monetària expansiva amb una repatriació de capitals per part de fons sobirans. No obstant això, no cal, a priori, assenyalar aquests episodis com l’anunci d’una recessió.
  • A nivell domèstic, s’ha registrat una deteriorament dels indicadors de confiança i sentiment econòmic que podrien estar reflectint els efectes negatius de la situació d’incertesa política a Espanya sobre l’economia.
  • Cal esmentar que l’evolució del sector de la construcció i de l’ocupació han estat estretament vinculats, ja que des de 2007 el 50% de la caiguda de l’ocupació total va provenir d’aquest sector, sense explicar els efectes indirectes. Únicament el sector públic va ser capaç de crear ocupació en aquest període. No obstant això, en 2015 la creació d’ocupació a Espanya va ser molt important, amb aproximadament mig milió d’ocupacions netes (40% de l’ocupació generada a la zona euro).
  • És important destacar que al llarg de tot el 2015, s’ha produït un fenomen de desapalanquejament del sector privat de l’economia, és a dir, tant de les empreses com de les famílies, alhora que el flux de crèdit nou anava augmentant. Paral•lelament, va començar a produir-se una reducció important del nivell de morositat en les carteres de les institucions financeres, la qual cosa apunta en la direcció del gradual sanejament del sistema financer espanyol.
  • Segons estimacions del govern espanyol, el dèficit públic tancarà el 2015 en el 4,5%, lleugerament superior a l’objectiu de 4,2%. La senda de consolidació pressupostària ha de continuar, amb alguns retocs al calendari, ajornant la consecució de l’objectiu per no perjudicar al procés de recuperació econòmica i de creació d’ocupació.
  • Destacar la millora del saldo exterior en 2015, encara que en part ve donada per la reducció de la factura energètica (12.000 milions d’euros). Les exportacions han crescut a xifres rècord a Espanya i Catalunya, però també han pres un fort impuls les importacions no energètiques que han pujat un 12,8% per l’augment de la demanda interna.
  • L’any passat es va produir una destacada sortida de capitals de 70.222 milions d’euros, a diferència del 2014 que va registrar una entrada de capitals de 5.557 milions d’euros. No cal oblidar que aquests valors es troben allunyats dels observats en 2011 i 2012, i únicament han tingut una incidència més elevada en els últims mesos de 2015, per la qual cosa donat els fonamentals de l’economia espanyola, i una vegada resolta la percepció d’una certa inestabilitat política, puguin corregir-se aquests fluxos de capital de curt termini.
  • No obstant això, les perspectives per a l’evolució de l’economia espanyola i catalana són molt favorables a causa de la bona marxa dels seus fonaments econòmics, malgrat el context internacional més incert. De totes maneres, és d’esperar una lleugera moderació en la pauta de creixement en els propers trimestres.
  • Seguiran jugant a favor, encara que amb menor intensitat, els elements que han contribuït a un creixement més accelerat en 2015, com la depreciació de l’euro, el baix preu del petroli i la política monetària acomodatícia a la zona euro. Encara que a més llarg termini, queda pendent la implementació de reformes estructurals per incrementar la productivitat de la nostra economia i el creixement del seu producte potencial.​
X
X