La taxa d’atur a Catalunya, en el quart trimestre de l’any 2017, se situa en el 12,63% el que suposa 79.200 aturats menys que l’any anterior. Durant el 2017, s’incrementa la negociació col·lectiva a Catalunya un 15,86% i la mitjana de variació salarial pactada ha sigut del 1,42%. El nombre d’Expedients de Regulació d’Ocupació ha disminuït en un 32,30% interanualment.
Tanmateix, en el present Informe Foment presenta un anàlisis relatiu al salari mínim interprofessional i l’impacte a la negociació col·lectiva. Les organitzacions empresarials i sindicals més representatives a nivell estatal i el govern amb “l’objectiu de contribuir a traslladar plenament als ciutadans els efectes positius de la recuperació de l’activitat econòmica, i d’afavorir de forma equilibrada a la millora de la competitivitat de l’economia espanyola i el procés de creació d’ocupació” han acordat fixar un increment del SMI de manera progressiva. Si bé, aquest és l’acord que s’ha subscrit en relació al SMI el mateix s’ha de desvincular dels possibles increments que es puguin acordar en el marc de la negociació col·lectiva. I això és així perquè la fixació del SMI és una intervenció de l’Estat en l’economia, que fixa per llei un preu al factor treball, desvinculat del preu que es fixaria en un mercat laboral lliure.
En l’àmbit empresarial i laboral el SMI no és un referent, malgrat que s’ha de reconèixer que si es registressin increments accentuats del SMI podria arribar a afectar a la Negociació Col·lectiva generant una negativa espiral inflacionista a les taules salarials dels convenis col·lectius.
Des de Foment, considerem necessari establir criteris o directrius en política salarial vinculats amb factors relacionats amb la productivitat o la situació de l’empresa i desvinculats de la indexació a l’IPC o determinats increments del SMI que puguin servir de marc general per a la posterior aplicació en els convenis Col·lectius de sector o empresa.
