- La SBEES i la Fundació “la Caixa” han organitzat un diàleg entre la secretària general de l’ATE i del Grup Espanyol de Matèries Primeres Estratègiques, María Jesús González, i el periodista i escriptor Manel Pérez, sobre el paper de les anomenades “terres rares” en el desenvolupament econòmic i estratègic d’Espanya
- Es tracta del quart diàleg organitzat per la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball i la Fundació “la Caixa”, després dels tres primers dedicats al sector aeroespacial espanyol, a les iniciatives publicoprivades per impulsar les investigacions oncològiques, i sobre l’economia de l’atenció i el temps
- L’experta ha explicat la importància d’aquests elements químics que tenen propietats especials que els fan molt valuosos i imprescindibles per a la majoria de les innovacions tecnològiques, però que a Europa són escassos i, per tant, es depèn del subministrament exterior, especialment de la Xina
La Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES) de Foment del Treball i la Fundació “la Caixa” han organitzat un nou diàleg dins del cicle de conferències “El Dividend de la Col·laboració”, que ha tractat sobre les anomenades “terres rares” en el desenvolupament econòmic i estratègic d’Espanya i que ha comptat amb l’experta María Jesús González, secretària general de l’Agència per a la Transició Energètica, ATE, i del Grup Espanyol de Matèries Primeres Estratègiques.
María Jesús González ha explicat que les terres rares són elements químics que tenen unes propietats especials que els fan molt valuosos: “són imprescindibles per a la majoria de les innovacions tecnològiques”. Però ha alertat del problema que comporta el seu subministrament, ja que a Europa són escassos. “Actualment, el 98% dels subministraments de terres rares depèn de la Xina”, ha dit.
Davant aquesta situació, la Unió Europea va descobrir fa 5 anys la seva fragilitat en matèries primeres, però per avançar en aquesta línia, al maig de 2024 es va aprovar un reglament sobre terres rares crítiques. Aquesta normativa recull que l’any 2030 Europa s’haurà de dotar de les eines i finançament per extreure el 10% dels recursos minerals estratègics, per processar el 30% de les seves terres rares crítiques (i el 20% reciclar). Aquest reglament també exigeix que els països investiguin. En aquest punt, María Jesús González ha estat molt crítica amb el paper d’Espanya “ja que encara no hem avançat mentre que Europa, a través del seu programa marc de finançament, ja està aportant fons per a la investigació i desenvolupament”. “En concret ja s’han sol·licitat més de 1.000 milions per al suport a la cadena de valor de les terres rares”, ha explicat.
L’experta ha dit també que “Espanya pot perdre l’oportunitat de liderar aquest sector tan estratègic”, i ha posat exemples d’altres països que ja estan buscant solucions a aquest tema.
Actualment a Espanya hi ha 9 projectes teòrics de possibles explotacions de diferents materials d’extracció. “No tinc resposta de per què no s’han posat els mitjans per fer recerca, especialment on sabem que podem explotar aquestes matèries”.
Segons la secretària general de l’ATE, Espanya posseeix un potencial significatiu de jaciments, i ha destacat especialment el Campo de Montiel, a Castella-la Manxa, “des d’on es podria liderar un gran projecte que podria convertir Espanya en més que líder europeu en aquest àmbit i promoure la indústria d’imants permanents”.
La sessió ha estat presentada per Fèlix Riera, director de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, i el diàleg ha estat conduït pel periodista, escriptor i expert en informació econòmica Manel Pérez.
Sobre el cicle “El Dividend de la Col·laboració”
La Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball i la Fundació “la Caixa” proposen una sèrie de diàlegs conduïts per Manel Pérez, escriptor i periodista econòmic de La Vanguardia, amb diverses personalitats de l’àmbit econòmic, social, científic, tecnològic i cultural que, amb els seus treballs i accions, estan proposant solucions per afrontar la complexitat del món actual.
Amb aquest ja són quatre els diàlegs organitzats dins del cicle del Dividend de la Col·laboració. El primer va ser sobre els èxits del sector aeroespacial espanyol i el seu impacte en la societat, i va comptar amb la presidenta del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Eloísa del Pino, i amb el professor d’investigació del CSIC i exdirector de Ciència de l’Agència Espacial Europea (ESA), Álvaro Giménez. El segon va tenir com a protagonista la directora del CNIO, María Blasco, qui va parlar de les iniciatives publicoprivades per impulsar les investigacions oncològiques, i el tercer va comptar amb la presidenta i CEO de la Societat d’Estudis de l’Avorriment, la doctora Josefa Ros, per parlar sobre l’economia i l’atenció del temps.
Sobre la SBEES
L’any 1907, el secretari general de Foment, Guillem Graell i Moles, va crear la Societat d’Estudis Econòmics dins de l’organització Foment del Treball Nacional, fundada l’any 1771, amb àmbit d’acció a tot Espanya, com marcaven els seus estatuts. Amb l’arribada de la Democràcia, Foment decideix circumscriure’s només a Catalunya per facilitar la fundació de la CEOE.
L’any 2020 es van modernitzar els estatuts de la societat, creant la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES), que té com a objectiu, entre d’altres, la posada en marxa d’un espai permanent de relació entre Barcelona i Catalunya amb altres ciutats i altres territoris d’Espanya, per a la creació d’espais econòmics, culturals i turístics capaços de competir internacionalment. Complint així una vella aspiració d’estar present a Madrid, i per tant a tot Espanya, amb voluntat inequívocament integradora.
Amb l’objectiu de reordenar en el si de Foment els dos instruments de pensament i d’introduir idees i reflexions en l’opinió pública, com són la Societat d’Estudis Econòmics i l’Institut d’Estudis Estratègics (el think tank de Foment), Foment ha refundat l’antiga Societat d’Estudis Econòmics creant la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials, com a continuadora de l’antiga Societat, que centrarà els seus treballs a Barcelona i la seva metròpolis en tots els seus aspectes social, econòmic, urbanístic, cultural i internacional.
Comments are closed.