- La FEGP presenta l’Índex FEGP 2025 a Foment del Treball destacant els riscos d’estancament i la necessitat de noves palanques per mantenir la competitivitat territorial de Catalunya en el context europeu i espanyol
La Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) ha presentat com cada any l’edició 2025 de l’Índex FEGP de Competitivitat i Sostenibilitat Comarcal a la seu de Foment del Treball, amb la participació de la presidenta de la FEGP, Neus Lloveras; el director d’Estudis i Economia de Foment, Salvador Guillermo, i el coautor de l’informe, David Moreno. L’estudi analitza la posició de les 43 comarques catalanes a partir de més de 50 indicadors agrupats en 10 dimensions. L’edició d’enguany incorpora un monogràfic dedicat a la posició de Catalunya dins el mapa competitiu regional d’Espanya i la Unió Europea, destacant fortaleses i vulnerabilitats clau del model català.
L’índex confirma l’estabilitat de les tres comarques més competitives —Barcelonès (76,6 punts), Vallès Occidental i Baix Llobregat— però mostra una tendència global a la baixa: només 7 comarques milloren el seu índex respecte a 2023 (Garrigues, Moianès, Noguera, Pallars Sobirà, Berguedà, Ribera d’Ebre i Terra Alta), mentre que 36 registren davallades. La variació mitjana interanual és de –1,1 punts, reflectint un entorn de menor dinamisme econòmic, tensions inflacionàries i ajustos en l’activitat empresarial i institucional.
“El retrocés generalitzat evidencia la fragilitat d’algunes fortaleses aparents. Si Catalunya vol mantenir la seva posició dins dels sistemes regionals avançats d’Europa, cal activar noves palanques de transformació”, afirma David Moreno.
Catalunya en el context europeu
El capítol monogràfic de l’edició 2025 analitza la posició de Catalunya dins dels principals rànquings regionals europeus i espanyols, aportant una mirada comparativa estratègica. Segons el Regional Competitiveness Index (RCI 2.0 – 2022), elaborat per la Comissió Europea, Catalunya obté una puntuació de 100,8 punts, una xifra lleugerament superior a la mitjana de la UE (100), que la situa dins del grup de regions amb competitivitat mitjana-alta, però lluny encara dels territoris capdavanters del nord i centre d’Europa.
Els resultats mostren un bon posicionament en matèries com infraestructures, activitat econòmica i mercat laboral, però també posen en relleu limitacions en cohesió territorial, qualitat institucional i innovació social, que frenen l’avanç cap a un model més equilibrat i resilient.
A escala estatal, l’Índex de Competitivitat Regional (ICREG 2024) col·loca Catalunya en quarta posició, superada per Madrid, el País Basc i Navarra. Tot i mantenir-se entre les comunitats amb més potencial, el dinamisme relatiu ha disminuït en els darrers anys, amb indicadors que alerten d’una certa pèrdua d’impuls en relació amb altres territoris de l’Estat.
L’informe adverteix que, si no es corregeixen certs desequilibris estructurals —com la bretxa entre creixement demogràfic i activitat econòmica, el desajust entre oferta formativa i demanda laboral, la manca de sòl per a noves activitats, o les desigualtats territorials en l’accés a serveis i oportunitats— Catalunya pot quedar atrapada en una posició estancada en el rànquing europeu.
Comarques capdavanteres i en posicions de menor competitivitat
Les primeres posicions del rànquing de competitivitat es mantenen estables, però els resultats apunten a la necessitat de renovar estratègies i reforçar els fonaments estructurals, fins i tot en els territoris millor posicionats.
- El Barcelonès consolida el lideratge comarcal amb una estructura socioeconòmica molt robusta, un alt capital humà i una gran concentració d’activitat empresarial i serveis avançats. Tot i això, arrossega reptes persistents en matèria de sostenibilitat ambiental, accés a l’habitatge i disponibilitat de sòl per a nova activitat econòmica.
- El Vallès Occidental, que manté la segona posició, destaca per la potència industrial, una bona dotació d’infraestructures i una base formativa consolidada. La lleugera davallada experimentada no compromet la seva posició, però evidencia la necessitat de continuar apostant per la transformació tecnològica i la sostenibilitat.
- El Baix Llobregat, en tercera posició, continua escurçant distàncies gràcies al dinamisme emprenedor i a la creació sostinguda de llocs de treball, així com per la seva bona connexió amb els principals centres de consum i producció.
Comarques com el Gironès o el Tarragonès, tot i ocupar llocs destacats del rànquing, registren descensos rellevants, posant de manifest que la competitivitat no és una condició garantida. L’estancament o retrocés en dimensions com el sòl disponible, l’accés a habitatge assequible o la cohesió territorial, pot limitar el potencial de transformació, fins i tot en territoris amb actius consolidats.
A l’altre extrem del rànquing, les comarques amb menor nivell de competitivitat continuen sent, en la majoria dels casos, territoris rurals amb poca massa crítica i dificultats estructurals històriques. Destaquen a la cua l’Alta Ribagorça (43a), la Terra Alta (42a), el Pallars Jussà i les Garrigues, tot i que algunes d’aquestes —com la Garrigues, la Noguera o el Berguedà— registren millores en l’índex i apunten tímides trajectòries de canvi.
Principals evolucions de l’índex: qui puja i qui baixa
L’edició 2025 reflecteix una mobilitat limitada, però significativa, en alguns trams del rànquing. Només 7 comarques han millorat posicions respecte a l’any anterior: Garrigues, Moianès, Noguera, Pallars Sobirà, Ribera d’Ebre, Terra Alta i Berguedà. En la majoria dels casos, l’ascens és modest, però simbòlic en territoris que tradicionalment han ocupat posicions baixes.
Entre aquestes, destaca el Berguedà, que puja dues posicions i s’apropa a la franja mitjana, o la Garrigues, que abandona la darrera posició per primer cop en diverses edicions. També la Noguera i el Pallars Sobirà milloren lleugerament, tot i continuar a la part baixa del rànquing.
En canvi, comarques com l’Alta Ribagorça (que cau a la 43a posició), el Priorat, la Garrotxa, el Baix Camp, el Ripollès o la Segarra experimenten descensos en el rànquing, sovint per pèrdues de posició en indicadors de mercat, capital humà o dinamisme econòmic.
Aquest conjunt de moviments confirma que, si bé les primeres posicions són difícils de disputar, les franges mitjanes i baixes del rànquing continuen sent sensibles a petits canvis acumulats. Això reforça la importància de les estratègies de desenvolupament territorial sostingudes en el temps, especialment en les comarques més vulnerables.
L’Índex FEGP com a eina per a la planificació
Amb més de 20 edicions, l’Índex FEGP s’ha convertit en un instrument clau per al seguiment de les trajectòries comarcals. El seu enfocament combina lectura estratègica, comparativa i enfocament sostenible, amb l’objectiu d’ajudar els actors públics i privats a orientar millor les seves decisions.
Comments are closed.