- Aquesta jornada ha comptat amb la participació d’Ana Ollé, directora d’Afers Europeus de Foment del Treball, i Salvador Sedó, director de Desenvolupament Sostenible i de Seguretat i Defensa de la patronal
En un context internacional marcat per la intensificació dels conflictes —d’Ucraïna a l’Orient Mitjà—, l’escalada a l’Iran i la incertesa derivada de la nova Administració nord-americana, la defensa ha deixat de ser un àmbit perifèric per situar-se al centre de l’agenda política, industrial i estratègica d’Espanya i de la Unió Europea.
Sobre aquesta premissa s’ha articulat el microespai organitzat per Agenda Pública al Palau Macaya, en el qual han participat, per part de Foment del Treball, Ana Ollé, directora d’Afers Europeus, i Salvador Sedó, director de Desenvolupament Sostenible i de Seguretat i Defensa.
L’acte també ha reunit el vicesecretari general adjunt de l’OTAN i representant especial per al Veïnatge Sud, Javier Colomina, i el secretari general del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Pol Gibert. Moderat per la directora del Center for the Governance of Change a IE University, Irene Blázquez. De la mateixa manera, la trobada ha congregat decisors públics i experts en un format reduït orientat a l’intercanvi estratègic, amb la participació de representants de CIDOB, Foment del Treball, Indra i de les institucions europees, juntament amb acadèmics i especialistes de l’àmbit industrial i tecnològic.
El director i editor d’Agenda Pública, Marc López Plana, ha presentat els ponents el debat sobre la necessitat de reforçar l’autonomia estratègica, reduir dependències crítiques —especialment en matèries primeres i tecnologies clau— i desenvolupar una base industrial pròpia, un element central que ha passat de ser una aspiració a llarg termini a una prioritat immediata. En aquest escenari,Europa avança impulsada per un entorn geopolític que exigeix respostes més ràpides, coordinades i ambicioses, amb una indústria de defensa cada vegada més central com a vector d’innovació, competitivitat i reindustrialització.
Espanya com a membre de l’OTAN i actor clau de la relació atlàntica
La trobada ha posat de relleu el reajustament en curs entre l’OTAN i la Unió Europea. Tot i que l’Aliança i els EUA han constituït tradicionalment el principal paraigua de seguretat europeu, els participants han coincidit que aquest esquema és avui insuficient per si sol. Tal com ha assenyalat Colomina, la UE no s’ha despertat, sinó que ha estat despertada, empesa per les crisis i l’arribada de l’Administració Trump a accelerar el desenvolupament de les seves pròpies capacitats. El repte passa per avançar cap a una major autonomia estratègica sense trencar els vincles transatlàntics, reequilibrant una relació històricament asimètrica i adaptant-la a un nou escenari en què Europa ha d’assumir un paper més actiu en la seva pròpia seguretat.
La indústria de defensa es consolida així com una peça clau tant des del punt de vista estratègic com en la seva dimensió econòmica i industrial. El seu caràcter transversal —amb aplicacions en àmbits com la ciberseguretat, la intel·ligència artificial o els materials avançats— la situa al centre dels processos de reindustrialització europeus. Espanya parteix d’una posició rellevant gràcies a una indústria ja estructurada al voltant de “corredors de defensa”, mentre que Catalunya compta amb un ecosistema especialment competitiu de pimes tecnològiques i empreses vinculades a tecnologies de doble ús.
En aquest sentit, el catedràtic i investigador de l’Instituto Español de Estudios Estratégicos, Rafa Martínez, ha subratllat la importància de no limitar l’aposta a les pimes i d’impulsar també les empreses tier 2, que actualment treballen per a grans multinacionals del sector i concentren un elevat potencial de creixement i rendibilitat. Aquesta combinació obre oportunitats concretes per al posicionament en les noves cadenes de valor estratègiques europees, en un context d’inversió creixent i suport institucional.
La conversa també ha incorporat una reflexió sobre la velocitat del canvi i les seves implicacions socials i polítiques. Tal com ha apuntat la catedràtica de Ciència Política a la Universitat de Barcelona Ana Mar Fernández Pasarín, l’ecosistema institucional, empresarial i social s’enfronta al repte d’adaptar-se a un canvi de paradigma accelerat, en què la sostenibilitat —fins fa poc eix central del discurs europeu— conviu ara amb l’autonomia estratègica com a prioritat. Lluny de ser agendes excloents, els participants han coincidit que ambdues han d’integrar-se.
Pol Gibert ha subratllat la necessitat de reforçar la pedagogia pública al voltant de la defensa i ha apuntat que, a nivell regional i local, l’aposta per aquest sector pot tenir un impacte socioeconòmic significatiu, tant en la generació d’ocupació qualificada com en la creació de riquesa.
Per la seva banda, la consellera d’Agenda Pública Marta Pascal ha advertit que, tot i que les crisis poden obrir finestres d’oportunitat per avançar en la integració europea —com suggereix la coneguda màxima de Jean Monnet—, també comporten riscos significatius que cal gestionar amb cura, tant per la seva complexitat com pel seu possible impacte en l’opinió pública i en l’àmbit electoral. La construcció d’una Europa de la defensa serà necessàriament un procés gradual, que exigirà continuïtat política, inversió sostinguda i una gestió equilibrada de les seves implicacions econòmiques i socials.
Comments are closed.