- La patronal considera que la norma no incrementa l’oferta residencial, genera inseguretat jurídica creant un precedent perillós i substitueix les polítiques d’habitatge per més intervencionisme administratiu
- Foment critica que una reforma estructural del dret de propietat es tramiti per la via d’un acord pressupostari i reclama estabilitat normativa, diàleg i mesures efectives per construir més habitatges
Foment del Treball vol manifestar la seva posició crítica enfront de la Proposició de Llei de Modificació del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme, per a l’adopció de Mesures de Contenció de l’Especulació en les zones de mercat residencial tensionat.
Foment vol mostrar el seu posicionament en els següents punts:
- La pròpia denominació de la llei anticipa el seu biaix ideològic.
No parla de “mesures per facilitar l’accés a l’habitatge”, ni de “mesures per incrementar l’oferta residencial”, sinó de “contenció de l’especulació”, donant per descomptat que tota adquisició que no respongui als usos volguts o preferits pel legislador constitueix una forma d’especulació. El títol no descriu objectivament una realitat jurídica; incorpora ja un judici polític sobre l’activitat dels ciutadans.
- No és una política d’habitatge; és una política de restricció de drets.
Aquesta llei no construeix un sol habitatge, no urbanitza un sol metre quadrat de sòl, no incentiva la promoció ni amplia l’oferta residencial. L’únic que fa és restringir el dret de propietat, limitar la llibertat dels ciutadans i incrementar el control administratiu sobre el patrimoni privat. Quan una llei només prohibeix i no resol el problema que diu combatre, no és una política d’habitatge; és una política de restricció de drets.
- La propietat privada deixa de ser un dret per convertir-se en una autorització o concessió administrativa.
La proposta ja no es limita a regular l’ús dels habitatges. Pretén decidir qui pot comprar, amb quina finalitat, quants habitatges pot tenir i quin ús n’haurà de fer durant anys. El dret de propietat deixa de ser una llibertat constitucional per convertir-se en una facultat sotmesa a la prèvia aprovació del model de vida que el Govern considera acceptable.
- Es legisla contra una paraula, no contra un problema.
La denominada “compra especulativa” és un eslògan polític, no una categoria jurídica. La llei utilitza un concepte indeterminat per justificar una de les majors restriccions del dret de propietat dels darrers anys. Quan el dret es construeix sobre etiquetes ideològiques en lloc de conceptes jurídics precisos, desapareixen la seguretat jurídica i la previsibilitat que exigeix un Estat de dret.
- La pitjor política d’habitatge és la que genera inseguretat jurídica.
Els habitatges no apareixen per decret. Es construeixen quan existeix confiança, estabilitat normativa i seguretat jurídica. Aquesta llei aconseguirà exactament el contrari: retardarà inversions, paralitzarà operacions i reduirà encara més l’oferta. La incertesa jurídica, que durarà fins que es pronuncií el Tribunal Constitucional anul·lant la llei, és una de les formes més eficaces de destruir habitatge sense prohibir-ne formalment la construcció.
Quan els propietaris, promotors, inversors i famílies desconeixen quin serà el règim jurídic vigent d’aquí a dos o tres anys, la conseqüència inevitable és l’ajornament de decisions d’inversió, la reducció de l’oferta i la paralització del mercat. La inseguretat jurídica és una de les formes més eficaces de destruir confiança sense necessitat de prohibir expressament res.
Cada gran crisi obliga els governs a escollir entre dues vies: generar confiança perquè la societat produeixi més habitatge, o augmentar el control sobre els drets dels ciutadans. Aquesta proposició escull la segona.
Comprar un habitatge per rehabilitar-lo, reservar-lo per als fills, conservar-lo com a patrimoni familiar o invertir-hi legítimament no és especular. És exercir un dret constitucional. La norma parteix d’una criminalització de qualsevol decisió patrimonial que no coincideixi amb el model ideològic dels seus promotors.
- El problema no és només la llei; és la manera de legislar.
Les grans reformes del dret de propietat no poden néixer d’un acord pressupostari d’un any, tramitar-se per lectura única i aprovar-se sense escoltar els ajuntaments, les universitats, les corporacions de dret públic, els operadors jurídics i els sectors afectats. Quan es degrada el procediment legislatiu, també es degrada la qualitat de la democràcia. S’afecta estructuralment el dret de propietat a canvi d’un acord per aprovar el pressupost d’un any.
Si avui s’accepta que una reforma estructural del dret de propietat pot aprovar-se per la via d’un acord pressupostari i mitjançant un procediment excepcional, demà qualsevol altre dret podrà ser objecte del mateix tractament.
- La norma abandona un principi bàsic del nostre ordenament: la llibertat és la regla i la prohibició l’excepció.
Aquí ocorre exactament el contrari. Es presumeix que tota adquisició és potencialment especulativa i només es considera legítima quan s’ajusta als fins prèviament autoritzats pel legislador. No és el ciutadà qui gaudeix d’un dret que pot ser limitat en casos excepcionals; és l’Administració qui decideix quins projectes de vida mereixen protecció jurídica.
- Quan les excepcions es converteixen en norma, les institucions es debiliten.
La lectura única va ser concebuda per a iniciatives simples o àmpliament consensuades. Utilitzar-la per reformar un dels drets constitucionals més rellevants significa convertir una excepció reglamentària en un mecanisme habitual per reduir el debat parlamentari. Les democràcies no es deterioren només pel contingut de les lleis, sinó també per la manera com s’aproven.
- La crisi de l’habitatge no es resol perseguint compradors, sinó construint habitatges.
El veritable problema de Catalunya no és que hi hagi massa inversors. El problema és que durant anys s’ha construït massa poc, s’ha urbanitzat massa poc i s’han acumulat traves administratives que han reduït l’oferta. Aquesta llei no afronta cap d’aquestes causes. Prefereix assenyalar culpables abans que resoldre el problema.
Comments are closed.