La gastronomia catalana viu un moment d’excepcional reconeixement internacional. Però més enllà dels restaurants i dels grans xefs, representa també un ecosistema format per pagesos, productors, empreses alimentàries, distribuïdors i professionals que contribueixen a construir una de les grans marques de país. En parlem amb Joan Font i Torrent, president de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició i una de les figures de referència de l’empresa familiar catalana, sobre el valor de la gastronomia com a patrimoni cultural, econòmic i identitari.
Catalunya és avui una referència gastronòmica mundial. Què creu que explica aquest lideratge sostingut al llarg del temps?
Catalunya és un país geogràficament i climatològicament molt divers. Té mar, plana i muntanya i, per tant, una producció alimentària excepcional. Això, unit a una personalitat exigent, ancestralment viatjada, culta, perfeccionista i amb molt talent compartit, ens ha portat a gaudir d’una base culinària única a nivell internacional.
Quan parlem de gastronomia, sovint pensem en cuina i restauració. Però, què hi ha realment darrere d’aquest èxit col·lectiu?
Hi ha un territori molt divers i una cadena alimentària molt potent. Un sector primari, una distribució i una restauració amb un nivell d’esforç, autoexigència i professionalitat fora de mida; tot això unit a una història culinària d’una riquesa excepcional. Els catalans demostrem constantment que vivim cercant l’excel·lència. Fem les coses bé. Només cal recordar l’èxit de la consagració de la torre de Jesús de la Sagrada Família.
La gastronomia és també una activitat econòmica de primer ordre. Està prou reconegut el seu impacte sobre l’economia i l’ocupació del país?
Lamentablement, no. Caldria valorar el que molts països conceptualitzen com a PIB ocult. És a dir, no valorar únicament la riquesa en base a fluxos estrictament monetaris, sinó valorar també la projecció de país que la gastronomia catalana transmet al món.
Aquesta imatge fa que el nostre país sigui reconegut, atregui visitants i generi activitat econòmica per a altres sectors. Aquest valor afegit, no retribuït, és quelcom molt difícil de transmetre i que les administracions en prenguin consciència.
Fins a quin punt la gastronomia contribueix a construir la identitat i la projecció internacional de Catalunya?
Els visitants que venen a Catalunya venen a veure i fer moltes coses. Però també venen a menjar i a gaudir de la reputació excel·lent de la nostra cuina. És per això que molts d’ells, quan hagin oblidat els nostres monuments i les belleses naturals que atresorem, només recordaran el plaer que els va provocar compartir, amb els seus, la nostra cuina i la nostra taula.
Aquesta circumstància ens projecta al món com a país evolucionat, sofisticat, amable, culte, civilitzat i gastronòmicament ric.
Això que dic ho he experimentat personalment en incomptables ocasions. Quan arreu del món dic que soc català, tothom em parla de restaurants i plats de qualsevol punt del nostre territori. La restauració acosta els visitants al territori, els fa sortir de la ciutat, genera economia i fa país.
L’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició treballa per preservar i promoure aquest patrimoni. Quina és avui la seva principal missió?
La nostra missió és posar en valor el nostre producte de proximitat, la nostra cuina i la qualitat de la nostra gastronomia. També recuperar històries i tradicions i, coneixent bé el nostre país, fomentar l’esforç i la recerca de l’excel·lència guardonant-la amb els Premis Nacionals de Gastronomia.
Recentment heu celebrat una nova edició dels Premis Nacionals de Gastronomia. Què busquen reconèixer aquests guardons més enllà de l’excel·lència culinària?
L’esforç, la vitalitat, l’exigència sense límits i el desafiament d’un sector que liderava culinàriament el món abans de la pandèmia, la va patir i superar i, lluny de perdre força, va continuar dempeus per seguir liderant la cuina mundial a tots els nivells.
L’èxit col·lectiu és, en el fons, la suma de molts esforços individuals i això és el que reconeixen els Premis Nacionals, a més de l’excel·lència culinària.
El sector afronta reptes importants: relleu generacional, sostenibilitat, nous hàbits de consum, captació de talent… Quins considera més determinants per al futur?
Reinventar-se, seguir progressant, cercar nous desafiaments, motivacions i objectius i, sobretot, no caure en la desmotivació i l’autocomplaença; en resum, no morir d’èxit.
En tot cas, no sembla que ens haguem de preocupar, perquè venen amb força un parell de generacions realment increïbles i que ens donaran grans èxits i satisfaccions.
Catalunya aspira a continuar sent una potència gastronòmica. Quines prioritats haurien de marcar l’agenda dels pròxims anys?
En primer lloc, seguir motivant el sector i gaudint de la confiança i el recolzament de la societat i de les administracions públiques.
En segon lloc, millorar la cultura gastronòmica del ciutadà perquè valori el producte fresc, de proximitat i de temporada, el consumeixi, adquireixi hàbits saludables i prengui consciència que el producte autòcton, adquirit i cuinat quan toca, a més de sa, no té per què ser car. Simplement és un tema de cultura i de saber triar segons el mes i les possibilitats de cadascú.
Finalment, seguir projectant i compartint la nostra cuina al món, internacionalitzant les seves qualitats. Som un dels principals exponents de la famosa dieta mediterrània.
Comments are closed.