- Catalunya i Espanya mantenen un creixement sostingut gràcies a la demanda interna i un mercat laboral sòlid
- Foment alerta de la necessitat de reformes estructurals per millorar la productivitat i la competitivitat
- El BCE manté els tipus i confirma el final del procés de desinflació a la zona euro alhora que la Fed comença la seva senda de reducció de tipus davant l’afebliment del mercat de treball i a moderar-se respecte a l’inici de l’agressiva política aranzelària de la nova administració republicana
L’últim Informe de Conjuntura Econòmica de Foment del Treball, corresponent al darrer trimestre, constata que les economies catalana i espanyola mostren una notable resiliència i una dinàmica més favorable que la zona euro, immersa en un creixement feble, tant en els resultats recents com en les previsions a curt termini.
Tot i aquest comportament positiu, Foment subratlla la necessitat d’abordar reformes estructurals que permetin revertir la baixa productivitat, amb especial atenció als sectors de més valor afegit. L’actual conjuntura ofereix una finestra d’oportunitat per impulsar aquestes reformes i reforçar la competitivitat de l’economia en un entorn més favorable i menys lesiu.
En aquest context cal encabir el pla d’impuls a la productivitat i competitivitat de Foment del Treball, que exigeix un ventall de mesures essencials per fer-ho possible. Cal desplegar la responsabilitat de les forces parlamentàries i els lideratges dels governs mitjançant un pla integral d’ampli consens polític, així com la demanda de poder per assolir uns pressupostos públics que permetin disposar dels recursos per finançar aquest projecte. Això ha de possibilitar també millores en la renda per càpita, garantint un millor Estat del Benestar, base de la cohesió social al nostre país.
Escenari global i política monetària
L’economia mundial manté un ritme de creixement moderat, mentre que la zona euro avança amb una expansió suau, afectada per la desacceleració del comerç internacional derivada de noves tensions aranzelàries. La inflació, d’altra banda, s’acosta als nivells compatibles amb l’estabilitat de preus, i els bancs centrals continuen amb el procés de desinflació ordenada.
En aquest context, la Reserva Federal dels EUA ha mantingut sense canvis, al llarg del 2025, el seu rang de tipus de referència (4,25%–4,50%), amb la possibilitat de dues retallades abans de finalitzar l’any segons l’evolució de la inflació i l’ocupació. En aquest sentit, els mercats esperen retallades al setembre per preocupacions sobre l’evolució de l’ocupació, però la Fed es manté a l’espera de dades.
A Europa, el Banc Central Europeu va reduir els tipus en 25 punts bàsics el juny passat, i les previsions apunten que es mantindran “alts durant més temps”, amb una nova retallada a principis de 2026 i nivells per sobre del 2% fins al 2027. A més, a la darrera reunió del Consell de Govern del BCE, es va decidir mantenir sense variació els tipus d’interès de referència perquè la inflació es troba al voltant de l’objectiu del 2% a mitjà termini i les perspectives inflacionàries pràcticament no han canviat, confirmant que la política monetària és adequada.
Es va destacar que el procés de desinflació ja s’ha completat i que l’economia domèstica presenta una resiliència notable gràcies a una demanda interna sòlida i a un mercat laboral estable, amb riscos més equilibrats tot i els factors externs com el comerç global i la fortalesa de l’euro.
Acord comercial transatlàntic
L’acord entre la UE i els EUA estableix un topall aranzelari del 15% a la majoria d’exportacions europees i preveu compromisos recíprocs de compra i inversió. La UE adquirirà fins a 750.000 milions de dòlars en energia nord-americana i 40.000 milions en xips d’IA fins al 2028, mentre que les empreses europees invertiran uns 600.000 milions de dòlars en sectors estratègics dels EUA. També s’acorda explorar la possibilitat d’introduir quotes aranzelàries per protegir les indústries de tots dos costats, per mitigar excessos d’oferta internacional.
S’avançarà en la cooperació en estàndards, cadenes de valor i procediments i es promourà el reconeixement mutu de normes. L’acord preveu col·laboració per reduir barreres no aranzelàries, agilitzar tràmits i reforçar resiliència de cadenes de subministrament, així com l’enfortiment de la cooperació en seguretat econòmica, controls d’exportació i inversions, intel·ligència industrial, defensa i tecnologia.
Catalunya i Espanya: creixement sostingut i mercat laboral robust
A Espanya, el PIB es va accelerar al 0,7% intertrimestral (2,8% interanual), recolzat en la demanda interna, amb una certa pèrdua de tracció del sector exterior. La inflació general es va situar en 2,7% al juliol (subjacent 2,3%). El mercat laboral millora i la taxa d’atur baixa a 9,2%. A Catalunya, el PIB va augmentar un 0,6% intertrimestral i 2,8% interanual. El mercat laboral marca mínims d’atur en un segon trimestre des de 2008 (7,3%).
Catalunya i Espanya entren en la segona meitat de 2025 amb inèrcia positiva, sustentada en la demanda interna i en un mercat laboral robust. El sector exterior aporta menys. Es consolida un patró de creixement més domèstic, congruent amb la millora de les rendes reals i una certa relaxació financera. La demanda interna és el motor i els serveis tiren de l’activitat; mentre que la indústria manté una aportació positiva més modesta.
El sistema financer continua resilient, amb capacitat de transmissió de la política monetària. Cal destacar, que el marge fiscal és limitat pel que hauria de prioritzar l’eficiència de la despesa i l’execució d’inversions amb ampli impacte potencial. El sector exterior va perdre tracció en el segon trimestre, amb un comerç de béns més feble per la menor demanda europea i els efectes aranzelaris. El saldo per compte corrent roman positiu en termes acumulats, recolzat en els serveis, especialment en el sector turístic.
Les previsions situen el creixement del PIB en el 2,5% el 2025 i en l’1,8% el 2026, amb una inflació convergent cap al 2%. Encara que les taxes de creixement del PIB d’Espanya i Catalunya són elevades en termes relatius, es nota la moderació en el ritme d’avanç.
Els principals riscos a curt i mitjà termini són el comerç global, els aranzels, la normalització fiscal, el baix creixement europeu i la volatilitat energètica. Internament, pesen la baixa execució dels fons europeus, les tensions en habitatge i els reptes del mercat laboral. En canvi, la desinflació i els menors tipus d’interès poden afavorir el consum i la inversió en serveis i béns no duradors.
Llegeix tot l’informe de conjuntura aquí: https://www.foment.com/uploads/Informe-Conjuntura-Setembre-2025
Comments are closed.