- L’estabilitat de preus permet dues baixades de tipus del BCE mentre que la Fed manté cautela pels aranzels
- La debilitat industrial per l’alentiment exportador contrasta amb l’impuls del turisme, clau en el creixement espanyol
L’evolució del PIB durant els primers mesos de l’any no va arribar a recollir els efectes sobre l’activitat productiva del repunt de la incertesa en relació amb el comerç internacional i la reconfiguració de les regles comercials, derivat a partir dels anuncis per part de l’administració dels EUA sobre la pujada d’aranzels a les seves importacions el mes d’abril. Així es recull en el darrer Informe de Conjuntura Econòmica de Foment del Treball.
En canvi, sí s’ha reflectit en les previsions de creixement en el curt i mitjà termini, amb correccions a la baixa. L’FMI va reduir les seves previsions en 0,8 punts acumulats en dos anys, amb una previsió de 2,8% per a 2025 i de 3,0% per a 2026. En relació amb el comerç mundial, l’FMI preveu un creixement de 1,7% en 2025 (1,5 punts menys que en l’anterior previsió) i de 2,5% en 2026 (0,8 punts menys que en l’anterior previsió).
Cal destacar que el PIB de l’economia nord-americana es va contreure en el primer trimestre. Malgrat la qual cosa la Fed, va mantenir, en la seva reunió de maig, inalterats els tipus d’interès de referència per tercera vegada consecutiva (4,25%-4,50%), a fi de calibrar els possibles efectes que la nova política comercial americana pogués tenir sobre els preus en encarir-se les importacions pels aranzels, a diferència del BCE que ha reduït en dues ocasions (6 de març i 17 d’abril) els tipus en un quart de punt en cadascuna d’elles, passant del 2,75% al 2,25% en la facilitat de dipòsit.
La reducció del PIB interanual dels EUA en el primer trimestre s’explica per un increment en les importacions i descens de la despesa pública, major a l’augment de les exportacions, el consum privat i la inversió.
Al maig, en el que es va denominar com a “treva de 90 dies” es van establir acords que van rebaixar els nivells d’impostos considerablement, del 145% al 30% per part dels EUA, i del 125% al 10% per part de la Xina. Acció unilateral, seguida de reacció buscant un equilibri d’acord a la importància i entitat de l’acció comercial, per a passar, si és el cas, a un procés de negociació bilateral, que introdueixi major racionalitat econòmica –enfront del tots perden- sense que tingui costos polítics –difícil d’arribar a un acord d’anul·lació-. En tots dos casos, les borses van reaccionar amb moviments consonants.
Els preus s’han mantingut moderats tant a Espanya com a Catalunya, amb la inflació general (1,9%) i subjacent (2,1%) en línia amb zona euro, segons les dades avançades i anunciades recentment per l’INE per al mes de maig.
El creixement va continuar robust a Espanya i Catalunya, sobretot en termes relatius, encara que s’aprecia una certa moderació. Obeeix al menor ritme de creixement de les exportacions, per la part de la demanda, que té el seu reflex en termes de l’oferta en la desacceleració del sector industrial. La construcció manté taxes relativament baixes malgrat els NG.
Comments are closed.