Cicle de diàlegs entre cultura i empresa: La Societat civil a debat

Cal preguntar-se per què en els últims anys la societat civil, tan necessària per a la construcció de Catalunya, ha estat posada en dubte per una part de l’opinió pública. Cal preguntar-se què significa avui la societat civil, en espacial la burguesia,  i quin és el seu paper en la societat, quina diferència hi ha entre el rol que ha de jugar la societat civil i el de la classe dirigent i quina ha estat la seva contribució al desenvolupament de Catalunya, des que es va iniciar el segle XXI.

Aquestes qüestions seran abordades a la Biblioteca per al foment del diàleg per Cristian Segura, autor de l’assaig Gent d’Ordre. La desfeta d’una elit, Jordi Alberich, consultor econòmic i vicepresident de l’Institut d’Estudis Estratègics de Foment del Treball. El diàleg serà moderat per Fèlix Riera, director de la Societat Barcelonina d’estudis econòmics i socials de Foment del Treball.

“ Res d’això és nou, ja ho contava Josep Maria de Sagarra a Vida Privada. Hi ha, però diferències fonamentals entre la burguesia dels anys vint o trenta i l’actual: la de Sagarra vivia a l’Eixample i la d’ara fa dècades que va refugiar-se a les latituds septentrionals a la ciutat, barris tranquils, a redós de la muntanya, lluny de l’amenaça tumultuosa de massa”
Extracte del llibre “ Gent d’Ordre. La desfeta d’una elit”  de Cristian Segura.

“ La Gran manca la patim en el debat públic, espacialment en un moment de transformació històrica com la que estem vivint. Un buit que no cobreix aquest cada vegada més dens entramat d’entitats privades que conformen la denominada societat civil i que es caracteritza per situar-se sempre de costat dels bons, aparcant el sentit crític propi del millor corrent liberal”
Extracte de l’article “El Sentit de la Burgesia” de Jordi Alberich publicat en El Mundo

La societat civil catalana es va definir com a espai de mediació amb el poder polític, impulsada per la seva dinàmica emprenedora, cultural i cívica, en advertir que compartir interessos particulars suposava també enriquir a la societat. A Catalunya, la societat civil va créixer perquè, com que no té un Estat propi, va impulsar la recerca del benefici particular per redundar en el benefici general per a tota la societat. Era un espai de deliberació cívic basat en el fet què cada un sabia quins eren els seus interessos i els seus límits. L’esfera d’interessos particulars arribava a l’esfera pública i definia en gran manera la seva agenda. Va suposar un impuls civil capaç d’enfortir a les institucions compromeses amb els seus èxits i problemes.

El filòsof Eugenio Trias va observar que la contribució de la societat civil “no es comptabilitzava en terme de gosadia, valor o honor, sinó en termes de calculada intel·ligència pràctica, per la via de la prosperitat econòmica o de refinada urbanitat, civilització i cultura”. El que volem debatre és fins a quin punt aquests ideals i comportaments segueixen sent actuals per a definir la societat civil catalana i molt espacialment la contribució de la burguesia.