Us convidem a assistir presencialment a la conferĆØncia i diĆ leg Ā«BARCELONAā.
La benvinguda anirĆ a cĆ rrec delĀ Sr. Josep SĆ”nchez Llibre, president de la Societat Barcelonesa dāEstudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, i el diĆ leg serĆ presentat pelĀ Sr. Felipe Campos,Ā conseller delegat dāAigües de Barcelona i director dāAcció Social de Veolia.
Lāacte aprofundirĆ en quin Ć©s lāactual model de la ciutat, present i futur amb l’Excm. Sr. Jaume Collboni, alcalde Barcelona i president de lāĆrea Metropolitana de Barcelona. La sessió serĆ conduĆÆda per la Sra. Glòria MarĆn, periodista.
La cloenda anirà a cà rrec de la Sra. Mar Alarcón, vicepresidenta de Foment del Treball.
INSCRIPCIĆ
Dialoguem ambĀ Jaume Collboni, alcalde de Barcelona i president de lāĆrea Metropolitana de BarcelonaĀ el 8 dāabril a les 9:30hĀ a Foment del Treball. Durant aquest diĆ leg abordarem qüestions com:
En quin moment es troba Barcelona? Quin Ć©s el seu model de ciutat? QuĆØ vol dir el concepte delĀ ādret a quedar-seā?. Quins són els principals reptes i amenaces que tĆ© avui la ciutat, i quines són les polĆtiques a impulsar per fer-hi front? Quina Ć©s la seva visió a mig i llarg termini sobre el quĆØ hauria de ser la Barcelona metropolitana? Estem davant dāuna nova fase històrica de Barcelona, amb lāhoritzó de 2035? Quines serĆ”n les grans fites d’aquesta etapa?
Aquestes són algunes de les qüestions que volem formular a Jaume Collboni, alcalde de Barcelona i president de lāĆrea Metropolitana de Barcelona, en un moment decisiu de la història de la ciutat, en quĆØ sāestan definint i executant un gran nombre dāiniciatives.
Iniciatives com el Mundiacult, la Copa AmĆØrica de Vela, el CongrĆ©s Internacional dāArquitectura, la finalització de les obres de la Sagrada FamĆlia, la reforma de MontjuĆÆc amb motiu del centenari de lāExposició Internacional de 1929, la sortida del Tour de FranƧa 2026 des de Barcelona, la Ryder Cup o el nou Camp Nou ens situen davant dāuna Barcelona oberta al món. La Barcelona del Museu Carmen Thyssen; la reforma i ampliació del MNAC, el MACBA i el TNC; la recuperació del Teatre Arnau; lāinici de les obres de lāespai escĆØnic GĆØnesi; la participació en lāimpuls de les Tres Xemeneies; la Ciutadella del Coneixement; o el projecte Liceu Mar assenyalen una aposta per la cultura com a motor que defineix la ciutat en termes geoculturals.
L’ampliació de lāEstació de Sants, lāimpuls a la modernització de MontjuĆÆc, la construcció de lāEstació de la Sagrera, el nou Hospital ClĆnic, la reforma de la Rambla o lāampliació de lāaeroport ens situen davant la ciutat que sāestĆ construint.
Els programes socials pĆŗblics, juntament amb els que impulsen entitats com la Sagrada FamĆlia, la Fundació āla Caixaā, la Fundació Roura i les entitats del tercer sector, ens permeten observar la plasmació dāuna Barcelona social.
Totes aquestes iniciatives de ciutat mostren que ens trobem en el moment idoni per identificar quin Ć©s el model de Barcelona que sāestĆ impulsant, en un context en quĆØ reptes com lāhabitatge, les conseqüències del canvi climĆ tic, la crisi ferroviĆ ria, el turisme, el desenvolupament de lāĆ rea metropolitana, els canvis demogrĆ fics o les desigualtats socials obliguen a compatibilitzar el dret a la ciutat amb una ciutat possible i prioritĆ ria per als seus ciutadans
Aquest esdeveniment serĆ Ā presencialĀ i s’oferirĆ en directe per via streaming a travĆ©s delĀ web del RethinkBCN.